Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Polítiques de representació
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Polítiques de representació
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

Diversos fets històrics formen actualment un escenari en què és impossible quedar-se aliens a les diverses cultures que conviuen en un mateix territori geogràfic. Europa, en aquest sentit, representa el bressol de la diversitat des de l’antiguitat. Avui, i segons el parer de molts, força tard, sorgeix la imatge del gestor cultural, ja no tan sols com un ens nascut des de les polítiques institucionals per a l’organització de les manifestacions culturals que aborda una comunitat, sinó com un professional necessari i urgent.

Rafael Morales és un d’aquests gestors culturals («An Administration of Poli-Culturals Politics for South of Europe»). Si bé treballa com a tal a la comunitat d’Andalusia, té absolutament clar que la iniciativa va començar en un entorn més localista. Veu amb necessària rapidesa l’organització de polítiques culturals basant-se en la teoria de l’emplaçament ( Vázquez Medel ), que s’aplica des del context viscut, com a intuïció -apel·lant al present, aquí i ara-, com a metodologia -creant terreny de debat- i com a aspiració -relacionat aquest punt a concebre la gestió com a compromís ètic. La idea és crear, des de la pròpia vivència, la praxi comunicativa, denominada en aquest àmbit «Rizomes». «Els reptes d’Europa que estan més enllà són cada vegada més pròxims», diu per referir-se al fet que la identitat europea necessita una cooperació per a la creació de polítiques culturals amb una gestió cada vegada més participativa. És a dir, des d’Espanya per exemple, no es poden visualitzar les cultures de l’est o del nord com a llunyanes, perquè a través dels anys estan passant a viure i a desenvolupar-se entre nosaltres.

És també el que planteja Miroljub Radojkovic amb «Media and Cultural Diversity in Serbia ». Però confessa que per a aquest país, producte d’una guerra civil i amb escassos recursos econòmics, és molt difícil atendre les necessitats informatives i de representació de les diferents ètnies que conviuen en un territori tan petit. Admet que la diversitat lingüística és el problema principal que se’ls presenta a les televisions locals i que finalment són els grups minoritaris els que s’han d’adaptar a les emissions majoritàries.

Problemàtica:
Qui s’encarrega d’organitzar les diverses representacions culturals en un mateix territori?

Proposta:
El gestor cultural s’ha de veure ja com un professional dins les polítiques públiques d’un territori i es fa un ens necessari per a la sana convivència entre cultures. Així mateix, s’han de tenir en compte les dificultats extremes en alguns països de l’Est on les ètnies són tan diverses com a l’Àfrica i on les urgències econòmiques no són les mateixes que a la resta del territori europeu.

Postures:
Consciència de la necessitat de crear nous professionals que desenvolupin la gestió cultural des de visions localistes i també més globalistes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Sessió 27: Diferències culturals en la comprensió pública de la ciència
 
RS Diàlegs globals sobre democràcia i diversitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.