Resum sessió Polítiques de representació
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

Diversos fets històrics formen actualment un escenari en què és impossible quedar-se aliens a les diverses cultures que conviuen en un mateix territori geogràfic. Europa, en aquest sentit, representa el bressol de la diversitat des de l’antiguitat. Avui, i segons el parer de molts, força tard, sorgeix la imatge del gestor cultural, ja no tan sols com un ens nascut des de les polítiques institucionals per a l’organització de les manifestacions culturals que aborda una comunitat, sinó com un professional necessari i urgent.

Rafael Morales és un d’aquests gestors culturals («An Administration of Poli-Culturals Politics for South of Europe»). Si bé treballa com a tal a la comunitat d’Andalusia, té absolutament clar que la iniciativa va començar en un entorn més localista. Veu amb necessària rapidesa l’organització de polítiques culturals basant-se en la teoria de l’emplaçament ( Vázquez Medel ), que s’aplica des del context viscut, com a intuïció -apel·lant al present, aquí i ara-, com a metodologia -creant terreny de debat- i com a aspiració -relacionat aquest punt a concebre la gestió com a compromís ètic. La idea és crear, des de la pròpia vivència, la praxi comunicativa, denominada en aquest àmbit «Rizomes». «Els reptes d’Europa que estan més enllà són cada vegada més pròxims», diu per referir-se al fet que la identitat europea necessita una cooperació per a la creació de polítiques culturals amb una gestió cada vegada més participativa. És a dir, des d’Espanya per exemple, no es poden visualitzar les cultures de l’est o del nord com a llunyanes, perquè a través dels anys estan passant a viure i a desenvolupar-se entre nosaltres.

És també el que planteja Miroljub Radojkovic amb «Media and Cultural Diversity in Serbia ». Però confessa que per a aquest país, producte d’una guerra civil i amb escassos recursos econòmics, és molt difícil atendre les necessitats informatives i de representació de les diferents ètnies que conviuen en un territori tan petit. Admet que la diversitat lingüística és el problema principal que se’ls presenta a les televisions locals i que finalment són els grups minoritaris els que s’han d’adaptar a les emissions majoritàries.