Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Revisió dels conceptes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Revisió dels conceptes
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

En plantejar la relació entre mitjans de comunicació i diversitat cultural s’obre un espectre de múltiples i diferents maneres d’interpretar aquests conceptes i de les teories associades a cadascun d’ells. Per afrontar aquest necessari replantejament de les nocions existents en els nostres imaginaris, Rossana Reguillo, professora del Departament d’Estudis Socioculturals de l’Institut Tecnològic i d’Estudis Superiors d’Occident (ITESO), planteja una doble recerca del coneixement per mitjà del que ella denomina «l’arqueologia del saber». Reguillo advoca per mirar cap al passat, per situar-se en les ruïnes, per tal d’intentar, des d’allí, entendre el nostre present i poder fer una política correcta de gestió de futurs.

Estem assistint a un «aflaquiment del pensament crític» en un context on creix el descrèdit de la política. En aquest context, ens hem de preguntar si la diversitat cultural és un concepte útil per analitzar els conflictes o si, per contra, n’eludeix la dimensió de complexitat. Per entendre la diversitat cultural ens hem de desmarcar de la idea política que la presenta com un concepte multicultural, pasteuritzat i lliure de problemàtiques. Al contrari, la diversitat ha estat utilitzada històricament per inventariar els trets de la cultura diferent. Encara així és impossible despolititzar el concepte. La diferència està demonitzada (idea que apareix en El choque de civilizaciones de Huntington) i alhora altament victimitzada. Hi ha una hiperinflació de la sensibilitat social en alguns temes que s’acaba traduint en superioritat moral de qui victimitza. Segons Reguillo, hi ha quatre mons que s’han de tenir en compte per restituir la dimensió del conflicte: el món de la intimitat, relacions fraternals que no s’elegeixen però s’estimen; el món de la comunitat, que opera com a comunitat d’interpretació; el món de la socialitat, que es tradueix en una compartició de l’espai, per mitjà de pactes, amb gent que ni estimem ni odiem; i, finalment, el món de la política, que garanteix la coexistència mitjançant lleis o pactes.

Reguillo assegura que transitem del món íntim i comunitari al de la política sense aturar-nos en el món de la socialitat, és a dir, un món on respectar l’alteritat en un espai diferent. Per això és totalment necessari que es reinventin les relacions entre els uns i els «llunyans» emplaçats en un mateix espai social. Els mitjans de comunicació s’haurien de convertir en els instruments encarregats de potenciar aquesta tasca mitjançant la creació de visibilitat.

Una altra de les grans tasques dels mitjans de comunicació rau en el fet que l’atenció al ciutadà i la democràcia articulin el canvi social per potenciar el desenvolupament. Thomas Tufte, professor titular del Departament d’Estudis de Cinema i Mitjans de Comunicació de la Universitat de Copenhaguen, fa servir l’exemple del drama del VIH-SIDA a l’Àfrica per formular un discurs entorn de la comunicació. Tufte assegura que «no hi ha una identitat cultural que no sigui narrada». En aquest sentit afegeix que la comunicació només és reeixida si s’ajusta als aspectes culturals de les persones a qui es dirigeix.

Thomas Tufte argumenta sobre la responsabilitat dels mitjans d’exercir la seva tasca de suport educativoinformatiu en un àmbit molt més profund i de replantejar la comunicació com a element per al desenvolupament i el canvi social. Tufte planteja la ruptura existent entre el que succeeix i el que es comunica. «La desconnexió de la comunicació» amb la realitat construeix barreres que impedeixen el control de la malaltia i alhora contribueixen a la seva expansió per la desinformació. El professor advoca per una comunicació que expliqui les causes reals del problema i que generi patrons de conducta i models a seguir que contribueixin al coneixement profund de la malaltia.

Així mateix, i basant-se en aquest cas, proposa un sistema de comunicació més participatiu, en què la cultura popular, avui centrada en la producció mediàtica i musical, parli obertament dels problemes des dels seus protagonistes. També proposa la producció de programes de ficció que plantegin el problema més enllà del sensacionalisme i busquin vies d’informació i educació cap al ciutadà. La clau de l’èxit rau en la vinculació i la conscienciació del receptor sobre el problema, que només es pot aconseguir quan el ciutadà assumeix que el problema li és proper.

Problemàtica:
Estem assistint a un «aflaquiment del pensament crític» en un context on creix el descrèdit de la política. En aquest context, ens hem de preguntar si la diversitat cultural és un concepte útil per analitzar els conflictes o si, per contra, n’eludeix la dimensió de complexitat.

Proposta:
Els mitjans de comunicació s’haurien de convertir en els instruments encarregats de potenciar aquesta tasca mitjançant la creació de visibilitat.

Postures:
Cal que es reinventin les relacions entre els uns i els «llunyans» emplaçats en un mateix espai social.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Cohabitació cultural
 
RS La diversitat cultural pel que fa al cinema: una noció universal per a la joventut?
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.