Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Dos exemples d'iniciatives interreligioses
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Dos exemples d'iniciatives interreligioses
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Del simposi "Un dia de pràctiques sobre interreligiositat" (A Day of Interreligious Organizing Workshops) i les conferències "No tens per què fer-ho sol. Com involucrar els altres per aconseguir fer coses" (You Don't Have to Do It Alone - How to Involve Others to Get Things Done) i "Creant una nova estratègia per a arribar a un diàleg interreligiós" (Devising a Strategy for Interfaith Work). El treball en grup és un mètode eficaç per a arribar a una tolerància que reflecteixi l'esperit del diàleg interreligiós. La plataforma "You don't have to do it alone" proposa un mètode per a la resolució de conflictes a zones deprimides on es presenten problemes com la violència o la pobresa extrema. En general aquest procediment comença amb la convocatòria d'una sèrie de persones que estiguin implicades dintre del problema i que hi puguin opinar d'una manera més o menys objectiva. Partint de l'exemple d'una escola en què hi ha conflictes relacionats amb la violència entre diversos grups socials, s’ha de buscar gent que estigui involucrada en l'assumpte, com ara membres de l'associació de pares, alumnes, professors, psicòlegs o el mateix director del col·legi. Aquest consell s'encarregarà d'assignar els torns i el temps de les intervencions o simplement de moderar la reunió d'una manera disciplinada. Una vegada reunides aquestes persones, es forma un consell que moderarà un debat estructurat en diverses parts. En primer lloc, hi haurà una ronda de salutacions entre tots que servirà per a agafar confiança. Després s'abordaran directament els temes que es tractaran en el debat, quina és la situació real i les possibilitats del futur (aquesta és l'etapa més important). En la fase següent es proporcionaran suggeriments (què es farà, en concret) i finalment tots s'acomiadaran amablement. En aquest esquema es fa una organització de prioritats progressiva, des d'un contacte fins a un aprofundiment en els temes que es discutiran per resoldre el conflicte, passant després a una situació més relaxada fins a arribar al comiat. De tota manera, una de les dificultats més grans a l'hora d'organitzar una cosa així és saber com convèncer la gent perquè assisteixi a la reunió. No hi ha cap norma determinada, però sempre seria útil poder convidar algun personatge que tingui alguna cosa en comú amb els assistents, que fins i tot sigui admirat pels alumnes (si és possible, que sigui un futbolista, una estrella del rock o un personatge influent a la zona). S'ha demostrat que aquest mètode ha donat resultats bastant positius i fins i tot hi ha un llibre en tràmit de publicació que parlarà una mica més de tot això (Moving from the me to the we). La situació cosmopolita d'alguns llocs com el Regne Unit (i en concret ciutats com Londres) fa que convisquin moltes religions diferents en un mateix territori. Per arribar a una situació tranquil·la, pacífica, on no es margini a ningú, cal transformar el concepte de religió. Si antigament hi havia religions que condemnaven, per exemple, els punts de vista de personatges com Freud, Marx o Darwin, ara aquestes mateixes religions han de reflexionar sobre allò que van rebutjar per poder-ho jutjar des d'un punt de vista crític, no dogmàtic. A la Gran Bretanya es va portar a terme una experiència als col·legis perquè els nens entenguessin que el multiculturalisme era un nou senyal d'identitat del seu país. El que es va fer va ser donar-los càmeres de fotos d'un sol ús i després es va organitzar una petita exposició en les classes. A les fotografies apareixien, al costat del paisatge urbà de tots els dies, gent vestida amb un abillament que demostrava que pertanyia a altres cultures. La barreja entre la condició tradicional local i les cultures estrangeres és un fet que s’ha d’acceptar i relacionar amb la qüestió de les religions i la sacralitat. Així doncs, es pot parlar d'espai públic i d'espai sagrat. Se suposa que l'espai sagrat està format pels llocs de culte que tenen a veure amb la tradició espiritual d'una cultura, mentre que l'espai públic abasta qualsevol tipus d'espai compartit en una ciutat pel qual es pugui transitar lliurement. La solució davant la nova situació global és barrejar els diferents espais sagrats sense cap tipus de prejudici i participar en els ritus d'altres religions entenent que tothom qui resa busca a Déu a través de l'espiritualitat, ja que l'objectiu de les diferents creences és el mateix (és significatiu el cas dels jurts, uns assentaments mongòlics on no hi ha res, on tot s'accepta i on tot s’ha d’omplir amb persones i objectes variats; precisament aquesta n’és la finalitat). Partint d'aquestes idees, la sacralitat estarà relacionada amb el respecte i la tolerància en general; per tant, qualsevol tipus d'espai en el qual convisquin els sers humans serà un espai sagrat, es reconegui o no com un lloc religiós, privat o públic. De fet, el reverend Malcolm Stonestreet diu que "la gent religiosa es passa el dia mirant a les finestres, no al que hi ha darrere d'elles. El que hem de fer és netejar aquestes finestres per poder veure millor l'exterior".

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Cultural Competence
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS La fe més enllà de les religions
 
RS La religió en un món en guerra: la transformació de l’odi en amor envers els nostres enemics
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.