Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Ciutat i ciutadans del segle XXI > Pors i Desitjos a la ciutat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Pors i Desitjos a la ciutat
Diàleg de referencia: Ciutat i ciutadans del segle XXI

Michael Marcus, Magistrat francès i Secretari General del Fòrum Europeu de la Seguretat Urbana, parla de les pors que canalitza la ciutat. Per fer-ho dubta de la validesa dels antics conceptes de seguretat urbana. En primer lloc, per què si ja hi ha més gent vivint a les ciutats que al camp, podem parlar d’inseguretat urbana? No és el mateix que parlar de seguretat de manera general? A més, fa quinze anys en parlar d’inseguretat, es tenien clars quins eren els elements que la creaven, el crim, els delictes, etc.

Actualment, alguns autors es refereixen a la seguretat com a l’ecologia de la seguretat urbana, de manera que aquest concepte té en compte la globalització de les pors a les ciutats (pors individuals, epidèmiques, ...). Cada vegada costa més definir el concepte seguretat, ja que les pors també s’han globalitzat. Aquestes pors es globalitzen i s’alimenten a través dels mitjans de comunicació, que ens mantenen informats d’allò que passa a d’altres ciutats durant tot el dia; fins i tot aquells que viuen en els llocs més segurs tenen sensació d’inseguretat, en fer seves les angoixes dels altres. D’altra banda, la globalització amplifica algunes epidèmies, i es dóna una paradoxa, ja que mai s’havia viatjat tant, i mai s’ha tingut tanta por de l’altre com ara.

La ciutat amb el format actual és el teatre de les nostres pors, més les pors dels altres que rebem a través de la globalització (per exemple, la mundialització del terrorisme). Les ciutats, malauradament, responen davant les pors d’una manera molt homogènia, elevant murs i fronteres que poden ser visibles o invisibles.

Eyal Weizman, arquitecte israelià, parla sobre l’ús de l’espai urbà com a espai militar. Presenta un diagrama fet per un oficial militar israelià, un exemple de la planificació i construcció d’habitatges de manera estratègica militar. Les ciutats es pensen generalment fixes, però en aquest cas la transformació de l’espai va molt de pressa i és temporal. Segons el principal punt del Reglament de La Haia sobre Dret internacional humanitari en cas de Guerra, el govern podrà prendre mesures temporals en territori ocupat. En virtut d’aquest marc jurídic, el govern d’Israel ha construït assentaments, en un principi temporals, en propietats privades palestines. Aquests assentaments tenen una estructura fortificada, i clarament definida cap a l’estratègia militar, i amb els anys han passat de ser assentaments temporals a convertir-se en ciutats sòlides. Mitjançant lleis anteriors a l’estat de guerra, el govern d’Israel, ha planificat tot l’estat mitjançant la construcció de murs i connectant ciutats israelianes en mig de territori palestí, amb una important xarxa de carreteres i ponts. L’objectiu biopolític és reduir les economies palestines i tenir un elevat nombre d’israelians civils vivint en les zones de Cisjordània, aquest procés s'anomena “transferència de poder en silenci”.

Per acabar, un altre exemple de l’ús de l’espai públic com a camp de batalla, és el cas d’alguns dels camps de refugiats, que com els assentaments, s’han convertit amb els anys en ciutats, on la densitat de la població i de la pròpia ciutat, s’utilitza com a arma política. En el cas de Jenín, els tancs militars no podien passar pels carrers estrets, els soldats israelians van tirar a terra les cases i van realitzar forats en aquelles parets dels edificis, que els impedien el pas dels tancs. És un bon exemple de com la geopolítica influeix en l’arquitectura i l’urbanisme.

Michael Dear, professor de la University of South California, i director de l’Institut de Geografia Urbana del Sud de Califòrnia, exposarà el cas del Sud de Califòrnia on ciutats com Los Angeles o San Diego, tot i ser americanes, són també molt mexicanes, ja que tenen una cultura híbrida. El problema és que la cultura i l’economia es globalitzen però les polítiques continuen sent locals. La ciutat de Los Angeles no té un centre, és policèntrica, aquest és el canvi de l’urbanisme modern al postmodern. Al urbanisme potsmodern de Los Angeles, les perifèries organitzen els seus propis centres, a Chicago, ciutat urbanísticament més tradicional, és el centre que organitza la perifèria i tota la ciutat. Segons Dear cal buscar noves formes de crear i veure les ciutats: la primera peça del trencaclosques és revisar la forma de veure i creure les ciutats i la segona peça és el fet de que les fronteres s’estan esborrant. Les fronteres internacionals a les ciutats del sud de Califòrnia es van difuminant, els primers símptomes són els canvis culturals, als quals molts polítics i urbanistes no donen prou importància. Dos exemples: al Sud de Califòrnia s’estenen les festes per noies de quinze anys, festes típiques mexicanes que la població del Sud de Califòrnia està fent seves, siguin mexicans o no; per Michael Dear un altre exemple interessant és el fenomen del Spanglish, idioma que es parla tant a Mèxic com als EUA, en tota la zona de la frontera entre ambdós països. A la zona, els negocis i l’economia és compartida pels dos països, ja que treballadors mexicans envien remeses de diners cada setmana a Mèxic, i alhora moltes franquícies i negocis d’origen mexicà s’estan instal·lant en terres dels Estats Units. Michael Dear volia saber si la situació de Catalunya en relació a Espanya i a la nova onada d’immigrants és semblant a la del Sud de Califòrnia, ell intuïa que probablement era una situació molt similar. Fernando Carrión, va presentar algunes dades d’un estudi recent en què es compara la seguretat urbana de tres ciutats colombianes (Cali, Medellín i Bogotà) amb la de tres ciutats d'Amèrica del Sud (Santiago, Buenos Aires i Montevideo). Totes aquestes ciutats presenten altes taxes d’inseguretat ciutadana però a les ciutats colombianes les taxes de violència són altíssimes. És a dir, tot i que la percepció social d’inseguretat és similar, en algunes ciutats està realment relacionada amb un perill real.

Segons Fernando Carrión, s’està produint un canvi en les pors de les ciutats, passem de la por pel fet d’anar sol, la soledat, el fet de ser de nit, la foscor, a la inseguretat per prevenció situacional. La prevenció de la seguretat és una variable que en algunes ciutats s’ha introduït a les polítiques públiques de la ciutat, aquestes polítiques o mesures de prevenció fan que l’individu o ciutadà hagi de pensar constantment en la seguretat (no anar de nit a segons quins parcs, construcció de murs en les zones residencials, etc.).

Aquesta nova forma d’atacar les pors amb mesures de prevenció genera en molt casos més sensació de por, d’inseguretat. A més, aquestes polítiques de prevenció condueixen a la separació, a la ruptura i al distància, és a dir, a l’exclusió i a la foranització de la ciutat. La seguretat és la principal reivindicació ciutadana en les ciutats andines, en les enquestes és amb distància el tema principal. Però la violència en aquesta regió del món té molts motius, i aquests han anat variant al llarg de la història i segons els països. Als anys 70, les altes taxes de violència es devien bàsicament per les dictadures, la següent dècada va estar marcada per les guerres civils i a partir dels 90 el narcotràfic i conflicte amb bandes terroristes o guerrilles com “Sendero Luminoso” o les FARC.
En tots els casos el segrest ha estat una de les armes més utilitzades, ja sigui per la difusió de proclames o bé pel reclam econòmic. Aquesta forma de delicte ha evolucionat molt, fins les últimes formes denominades “Segrest Express” i “Segrest virtual”, caracteritzats per la necessitat de poca logística i per realitzar-se en temps reduït, alguns com el Virtual en realitat no s’arriba a segrestar a ningú. La taxa mitjana mundial anual d’homicidis és de 11 homicidis per cada 100.000 habitants, a Amèrica Llatina aquesta taxa és de 28 homicidis, més del doble. Segons el Banc Interamericà de Desenvolupament ha advertit que aquestes noves formes de violència i corrupció està contaminant les principals institucions dels països, la qual cosa dificulta la lluita contra la violència.

A Amèrica Llatina, aquelles ciutats i països amb taxes d’homicidis més baixes estan experimentant en els últims anys un elevat creixement d’aquestes taxes, dada que cal tenir en compte a l’hora de dissenyar el futur d’aquestes ciutats. La ciutat és l’escenari on es desenvolupa aquesta violència, la ciutat és la seva expressió, la ciutat està relacionada directament amb la violència. Però la ciutat no és la causa. Les ciutats més grans no tenen perquè ser les més violentes. Han estat els mitjans de comunicació que ha promogut aquesta idea. Cal veure i analitzar l’impacte de la violència sobre la ciutat, segons Carrión són quatre:
1. La reducció del temps de la ciutat, les ciutats d’Amèrica Llatina ja no són de 24 hores.
2. La pèrdua d l’espai públic i privat, ja no es passeja per places i avingudes.
3. Reducció de la condició de ciutadania, de solidaritat, en part per les mesures de prevenció.
4. L’estructura urbana es veu modificada per la segregació, la fragmentació urbana mitjançant la construcció de murs, fronteres, etc.

Per aquests motius la ciutat ja no és un lloc de trobada, sinó que és un espai dominat per la violència. L’espai públic era l’últim reducte on podien coincidir el pobre i el ric. “Si la violència ataca el desenvolupament i a la democràcia, la violència ataca la ciutat”. Jordi Borja va assenyalar que, en parlar de seguretat ciutadana, la percepció social és molt important, però cal tenir en compte que aquesta percepció és manipulable, i que es troba influïda. La percepció social es genera a partir d’elements subjectius molt lligats a les desigualtats socials. Es podria trobar ciutats on la violència existís només en barris de població pobre, i la percepció social general de la ciutat fos de seguretat total.

Tot referint-se a l’anterior exposició de Fernando Carrión, Borja va apuntar que a Europa el concepte de prevenció és diferent ja que més aviat està relacionat amb el tractament dels elements socials que incideixen en la violència, com ara l’educació, l’exclusió social, etc.

Per acabar aquesta sessió es van proposar algunes línies d’actuació des de la política local:
- Des de l’urbanisme, cal dotar el barris il·legals o informals de formalitat urbana.
- Promoure el desenvolupament comunitari, és a dir, fer créixer un teixit associatiu als barris
- Crear elements de qualitat, monumentalitzar els barris.
- Aconseguir barris amb un alt nivell d’accessibilitat al centre.
- Realitzar actes culturals i esportius per transformar la ciutat.
- No fer l’arquitectura més lletja i grisa als barris pobres.
- Millorar les condicions de vida de la població treballant aspectes socio-econòmics, educatius, treballar amb mediadors. Cal plantejar-se la seguretat com un dret i no com un deure: "La seguretat és un dret de tots".

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
RS Espai col·lectiu i seguretat
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.