Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > La religió en un món en guerra: la transformació de l’odi en amor envers els nostres enemics
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La religió en un món en guerra: la transformació de l’odi en amor envers els nostres enemics
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Una de les millors solucions per a acabar amb les guerres que s’estan duent a terme al món és, senzillament, convertir l’odi en amor. Per entendre la guerra cal acceptar el concepte d’humanitat per a tots, amics i enemics, i s’ha d’estendre cap a un procés de pacificació en què s’han de tenir en compte quatre factors.

En primer lloc, la galanteria o el sentit de l’honor: l’home ha de superar aquest odi viciós que el porta a cometre assassinats durant el conflicte bèl·lic.

En segon lloc, el tema de la mecanització i el procés de deshumanització que comporta una destrucció dels sentiments del soldat i de les víctimes. Dins d’aquest apartat s’han donat casos com els de permetre que els nens portin armes i formin part de les guerrilles, o la qüestió de l’esclavitud sexual al Japó durant la Segona Guerra Mundial.

També es parla moltes vegades de la problemàtica dels refugiats i els seus problemes de pèrdua d’identitat per haver de fugir del seu propi país considerant-se diferents d’allò que és humà (“la humanitat està en altres humanitats, som humans perquè pertanyem a una delicada xarxa d’interdependències”).

El tercer factor és el de l’objectificació: com un soldat pot arribar a convertir-se en un “fantasma” sense consciència que mata sense adonar-se del que fa.

El quart aspecte, la degradació, és més general, ja que té a veure amb la visió que té una comunitat d’una altra. Durant la guerra entre Grècia i Bulgària es deia obertament que els búlgars eren monstres, quan no se’ls anomenava animals sense consciència. Una vegada exposades aquestes quatre xacres, caldria dir que l’única solució per a resoldre la situació actual passaria per un nou procés de “rehumanització”, per la creació d’una ètica global que vagi més enllà de la justícia i que seria elaborada conjuntament per representants de diferents grups socials i religiosos, ja que la humanitat és un dels aspectes bàsics de qualsevol tipus de creença.

Concretant més en el tema de l’odi en si, la guerra podria entendre’s com una mena d’“odi organitzat”, ja que els enemics es creen, s’inventen. Les ensenyances de la Bíblia ho reflecteixen en el mite de Caín i Abel: “el que fa possible la violència és qualificar l’altre com a enemic”, l’amor fraternal es converteix en odi fratricida. El camí de l’amor cap a l’odi està relacionat amb la visió que una persona té de si mateixa i el rancor que sent cap a l’exterior.

Un exemple podria ser la impotència a l’hora de voler que s’apliquin les lleis i la justícia, fet que provoca, moltes vegades, una reacció violenta (sobretot als països pobres). L’odi pot ser contrarestat si es pot trobar l’amor per mitjà de l’estudi de la vida dels sants o un altre tipus de personalitats que han tingut una vida virtuosa. Sense la consecució de la pau no es pot conèixer allò que és sagrat. En una situació de conflicte, Déu ha d’unir els que són enemics durant la contesa perquè entenguin que la guerra és absurda.

L’Alcorà diu que “l’enemic sóc jo disfressat d’un altre” i insisteix que el desenvolupament moral s’ha de basar en la cooperació i la creació de grups que es concentrin a fer el bé. Fonamentalment, els dos conceptes bàsics que es tracten en l’Alcorà són la humilitat i la rendició (de fet, islam significa ‘rendició’). La humilitat, al seu torn, tracta tres aspectes fonamentals per a aquest desenvolupament comú: la paciència (que és una de les majors virtuts del ser humà), el perdó i la no-violència (una important alternativa que Déu va atorgar als homes). La perspectiva islàmica postula que la col·lectivitat humana és un organisme plural on tots estem connectats i que no ha de ser destruït de cap de les maneres: “una acció violenta contra una persona afecta tota la humanitat”.

La religió hindú no rebutja l’existència del bé i del mal. La barreja entre aquests dos pols no es desequilibra així com així, ja que és impossible que només existeixi el mal o que només existeixi el bé. El que s’ha de fer és canalitzar aquestes sensacions cap a un concepte d’unicitat que impliqui que “tots som un amb tot el que és bell i amb el bé, i amb tot el que no és bell i amb el mal”. Tots tenen les mateixes capacitats per a cometre el bé i el mal. Totes les coses del món mereixen respecte a causa d’aquest concepte d’unicitat que manté l’univers cohesionat: fins i tot els escarabats i els cucs mereixen respecte. Per tant, la qüestió de l’odi només es pot plantejar per mitjà de dues preguntes: “Qui són els nostres enemics? On són els nostres enemics?”

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Protecció dels refugiats, una acció de les religions
 
RS Diàleg entre Naresh Dadhich i Marguerite Barankitse. Traspassant fronteres: accions mediadores a Àfrica i Àsia.
 
RS Dos exemples d'iniciatives interreligioses
 
IF Cultural Competence
 
IF Diàleg interreligiós per aconseguir una ètica universal
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.