Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > El rescat de la veritat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
El rescat de la veritat
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

La recuperació de la dignitat humana de les víctimes d'un conflicte està vinculada al reconeixement de la veritat del que ha passat.

Per tal que la construcció d'un consens social sigui possible després d'un conflicte, cal reconèixer que la recuperació de la dignitat humana, tant individual com col·lectiva, està vinculada al reconeixement de la veritat sobre el que ha passat i a l'existència d'una percepció consensuada de la idea de justícia.

Problemàtica:
- La democràcia és molt fràgil. En qualsevol moment es pot trencar quan algú traspassa els límits.

- En els conflictes s'anul·len les fronteres entre els que es pot permetre i el que no, la possibilitat de predir, la confiança i la construcció del sentit.

- Cal fer una reflexió profunda sobre els valors humans.

- És fonamental reconèixer el que ha passat i el caràcter pervers del que s'ha fet durant els conflictes.

- Enfront de l'acceptació i la resignació, cal potenciar el valor de la justícia i de la reconciliació.

- La memòria per la memòria és destructiva i perquè sigui vàlida ha d'estar al servei d'un projecte coherent de reconciliació.

- Cal reconciliar-se a través de la veritat primer amb un mateix i després amb els altres.

Proposta:
Montserrat Armengou (periodista) proposa: «Hauríem de fer un esforç perquè els milers d'escolars que passen cada dia pel Fòrum sàpiguen què significa el monument d'homenatge als afusellats al Camp de la Bota.»

Postures:
Julián Casanova (catedràtic d'història de la Universitat de Saragossa): «El record del passat només pot tenir beneficis per al futur.» Emilio Silva (Asociación para la Recuperación de la Memoria Histórica): «A Espanya s'ha construït políticament un embut de l'oblit perquè la societat espanyola s'oblidi i es desconnecti del que va passar durant la guerra civil.» Montserrat Armengou (periodista): «Cal entendre el valor de la memòria com un dret humà, si no, construïm una societat malalta que pot repetir en qualsevol moment els seus errors.» Marcie Mersky (directora de la Unidad de Transición de MINUGUA, Guatemala) assenyala que el concepte de postconflicte no sempre ens ajuda a anar als problemes de fons. Segons Mersky, en els conflictes s'anul·len les fronteres entre el que es pot permetre i el que no, la possibilitat de predir, la confiança i la construcció del sentit. Així doncs, per a ella el repte consisteix a fer una reflexió profunda sobre els valors humans. En aquest sentit, destaca la importància de reconèixer el que ha passat i el caràcter pervers del que s'ha fet. La capacitat de perdó de les víctimes, afirma Mersky, és el factor decisiu per a la superació i la felicitat. Es dóna una confusió, afegeix Mersky, en associar la idea de justícia penal amb la venjança; la justícia no és impulsada per un afany venjatiu, sinó per «la recerca de la justícia com un dret fonamental que hauríem de defensar. I, per acabar, Mersky destaca la importància de la perspectiva espiritual per a la reconciliació: enfront de l'acceptació i la resignació, cal potenciar el valor de la justícia i de la reconciliació. John Hume (exmitjancer per a Irlanda del Nord, premio Nobel de la pau, 1998, Regne Unit): «El paper de l'educació és fonamental. Si jo no hagués tingut educació no seria qui sóc.» Debat. Un assistent diu que des de Xile veuen Espanya com un model de com consagrar la impunitat. Alfonso Guerra (exvicepresident d'Espanya del 1982 al 1991; diputat i president de la fundació Pablo Iglesias) reivindica la memòria dels vençuts enfront de la «llarguíssima memòria dels vencedors». Guerra considera que «la transició política espanyola no es va fer els uns contra els altres, sinó posant-se d'acord els uns amb els altres. És un error gravíssim dir que la Constitució espanyola és modèlica, però també és un error gravíssim disparar-hi en contra». Segons Alfons Guerra, la generositat dels vençuts en la transició no va ser un error, sinó que «va prevaler la pressió de la guerra i pensar en els nostres néts més que en nosaltres mateixos».

Van renunciar a una part de les seves idees en benefici de tots els espanyols A parer de Guerra, els darrers anys de govern d'Aznar «s'ha recuperat la mentalitat de la Inquisició». I conclou: «Sóc partidari de la recuperació de la memòria com a reparació moral imprescindible per als qui han viscut l'exili interior. És mentida dir que a Espanya no s'ha fet res per recuperar la memòria, el procés va avançant al compàs que la societat ha volgut». Santiago Carrillo (exsecretari general del PCE; exdiputat del Congrés d'Espanya): «El sentit de la memòria avui dia és el de reflectir-la en l'educació. I així ens podem dedicar a pensar en els problemes actuals de la realitat del nostre Estat plurinacional.» Naasom Muyandamutsa (psiquiatra, Rwanda) afirma que «quan el passat és molt recent, cal témer la memòria». Per això, afegeix, «la memòria per la memòria és destructiva i perquè sigui vàlida ha d'estar al servei d'un projecte coherent». Finalment, destaca la importància de «no demonitzar l'altre, encara que li hagi tocat el paper de ser el nostre enemic» i de no caure en el victimisme. Zdenka Pantic (Centre Internacional per a la Rehabilitació de les Víctimes de la Tortura, Croàcia) subratlla la necessitat de reconciliar-se primer amb un mateix, això a vegades és molt més difícil que reconciliar-se amb els altres. I, per acabar, afirma que l'ànima col·lectiva de la humanitat és precedida per l'individu, i aquí és on hem de buscar el millor i el terrible. «Si podem desmantellar el discurs assassí aconseguirem la pau», conclou Pantic.

Conclusions:
Les reparacions –materials, simbòliques o morals– han de ser factibles. S'han de promoure d'una manera activa i pública, evitant que quedin restringides a l'àmbit de les persones directament afectades per la violència i procurant que el conjunt de la societat les assumeixi com una cosa justa i necessària. L'enfortiment de l'estat de dret i la creació d'un ordenament jurídic eficaç són elements essencials a l'hora d'aplicar els drets humans a escala nacional. Es poden considerar mecanismes complementaris els que provenen de tradicions comunitàries o les comissions de veritat. Aquests mecanismes poden oferir respostes constructives a la impunitat quan la justícia formal no és practicable.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Mecanismes de justícia nacional i justícia transicional
 
RS Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
 
AS La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
 
IF Lluita contra la impunitat
 
RS Institucions d’investigació de la pau i institucions no governamentals a favor dels refugiats, parlamentaris i representants dels organismes internacionals i membres rellevants de la societat civil.