Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > El problema de les guerres internes
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El problema de les guerres internes
Dos punts de partida: el diagnòstic com a element fonamental per la prevenció de conflictes intraestatals i la reforma de les lleis internacionals
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

El recent problema de les guerres intraestatals provocat per la fi de la Guerra Freda en continents com Àfrica planteja un nou panorama d’inestabilitat política en el qual les organitzacions internacionals i les ONG juguen un paper decisiu. La intervenció d’aquestes organitzacions ha de fer-se partint d’una avaluació de cada problema en concret i d’una intervenció directa mitjançant el suport econòmic, l’ajuda humanitària i l’aprovació de nous reglaments.

Per parlar dels conflictes bèl·lics d’avui, el primer que es va fer va ser aportar l’exemple de la situació d’Àfrica i les noves guerres civils entre pobles veïns (el cas de Ruanda, amb 800.000 morts, el Sudan, amb 2.000.000, o el Congo, amb 3.000.000). La “dissolució” dels estats (provocada per la desaparició de l’enfrontament entre dues grans potències després de la Guerra Freda a finals de la dècada de 1980) ha fet que sorgissin grups armats independents, faccions amb les seves pròpies propostes (un fenomen que ha afectat 22 països, amb casos paradigmàtics com Sierra Leone i Libèria) que, de vegades, han arribat a convertir-se en partits polítics, la qual cosa fa augmentar la inestabilitat de qualsevol possible govern. En general, aquests grups reclamen drets polítics o econòmics i, per atènyer aquests objectius, de vegades treballen com a mercenaris per algunes multinacionals. La solució que es pot aportar a aquest problema consisteix en “centrar l’atenció en la població civil”, la qüestió dels drets humans, els drets de la dona i dels infants. En qualsevol cas, el més útil és estudiar la situació político-institucional de cada país africà per actuar en cada cas concret.

Per portar el cas d’Àfrica cap a un pla teòric més general, s’ha esmentat la necessitat d’una intervenció d’organismes internacionals en aquest tipus de guerres intraestatals. Les dades demostren que la intervenció d’ONG, el Banc Mundial o l’ONU ha sigut fonamental per la disminució de les baixes en aquest tipus d’enfrontaments (el 2002, la mitjana anual era de 30.000 morts; a la dècada de 1990, de centenars de milers) i del terrorisme en general (malgrat el perill del “terrorisme globalitzat”). A més d’aquesta col·laboració directa, les institucions han d’investigar quines són les causes de la violència i aprovar lleis per la prohibició absoluta, per exemple, de les armes nuclears. La recent guerra de l’Iraq ha sigut un retrocés en aquest sentit perquè la lluita armada ha tornat a guanyar protagonisme i un cert “prestigi”. Tot i això, els avenços, en general, han sigut positius.

Institucions com el Centre de Recerca per la Pau proposen la creació de reglaments que no puguin quedar invalidats pels esdeveniments recents, tal i com ha passat amb el debilitament de poder de l’ONU després de la guerra de l’Iraq. La creació de regles ha de fer-se partint de l’observació i l’estudi dels conflictes que s’estan produint, tot donant suport als processos de reconciliació mitjançant una visió sense prejudicis (el fet que el Pakistan, per exemple, tingui armes nuclears no vol dir que no pugui rebre ajuda). Com a conclusió final s’ha dit que “la millor rehabilitació és la prevenció del conflicte” a través d’aquests dispositius.

Problemàtica:
La inestabilidad política de algunos países provocada por las guerras interestatales.

Proposta:
La intervenció d’organitzacions internacionals i d’ONG. La tasca d’aquestes organitzacions serà crear reglaments que ajudin a dur a terme processos de reconciliació partint de la realitat político-institucional de cada cas i de lleis internacionals que limitin la proliferació d’armes.

Postures:
Els límits a l’hora de reformar els reglaments de l’ONU per establir solucions pacífiques als conflictes a causa d’enfrontaments provocats per qüestions com la suposada legitimitat de la guerra de l’Iraq. La polèmica de la prohibició de les armes nuclears. Manuela Mesa (Centre de Recerca per la Pau): “Al món on vivim necessitem normes, necessitem regles (...) que es respectin i que no es retrocedeixi en les fites que tant ha costat aconseguir.” - “Cal donar suport als processos de reconciliació.” - “La millor rehabilitació (...) és una forma de prevenció del conflicte.” Ramesh Takur (United Nations University in Tokyo): “Els nous conflictes poden prevenir-se amb mitjans institucionals. (...) El problema és la seguretat.” - “Les guerres interestatals són les que més vides han costat.” - “S’ha posat més èmfasi en polítiques que intenten investigar les causes de la violència.” - “Cal aconseguir un equilibri entre l’amenaça immediata (...) i la resposta política.” - “La realitat empírica ens permet tenir un cert optimisme.” Hortense Mpako Foaleng (analista de conflictes a Àfrica del Norwegian Refugee Council): “El nou enfocament depèn de l’atenció a la població civil.” - “El problema de fons és estudiar la situació político-institucional de cada país africà.”

Bones pràctiques:
La intervenció directa de l’ONU, el Banc Mundial i les ONG en las guerres interestatals, que ha reduït la mitjana anual de morts a cada país: de centenars de milers a la dècada de 1990 a 30.000 el 2003.

Conclusions:
Per resoldre el problema de les guerres interestatals cal actuar de dues maneres: crear legislacions cada vegada més estrictes que vagin contra una solució violenta i observar quin és l’estat de la qüestió en cada cas per poder fer un diagnòsitc efectiu.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
 
RS Dona, Pau i seguretat
 
AS Cap a un món sense violència
 
RS Educació pel desarmament
 
RS Diàleg amb Johan Galtung
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.