Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > IV Parlament de les Religions del Món
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
IV Parlament de les Religions del Món
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

El Fòrum Universal de les Cultures es va transformar, entre els dies 7 i 13 de juliol, en el Fòrum Universal de les Religions, on els líders de més de cent creences van manifestar que, més enllà de les diferències, totes tenen un principi fonamental que les uneix, la pau universal i el respecte envers l’altre. En aquest sentit, es van comprometre a renovar la voluntat perquè el diàleg, la tolerància i el compliment dels drets humans deixin de ser una utopia massa llunyana en un món fragmentat i desigual.

El Fòrum Universal de les Cultures es va transformar, entre els dies 7 i 13 de juliol, en el Fòrum Universal de les Religions. Durant una setmana deu mil persones, líders religiosos i creients de 75 països i més de cent creences es van reunir i van dialogar per manifestar una voluntat: més enllà de les diferències, totes van apuntar tenir un principi fonamental que les uneix i pel qual han de lluitar: la pau universal i el respecte envers l’altre.

Les religions elevant la veu per aportar el seu treball, per restablir el diàleg en un món fragmentat, intolerant i desequilibrat. Les religions i la cerca d’una societat justa. Les religions proclamant els seus principis per superar el fonamentalisme intolerant, per posar fi a les guerres, especialment les que es lliuren en nom de Déu. Això va ser el Parlament de les Religions del Món.

L’origen del Parlament de les Religions del Món es remunta a més d’un segle enrere, quan el 1893 es va celebrar a Chicago i va tenir com a objectiu iniciar un procés de diàleg entre religions. 100 anys després es va fer el segon, un altre cop a Chicago el 1993 i al cap de cinc anys es va celebrar a la Ciutat del Cap. Barcelona s’ha inscrit en aquesta tradició i és la primera vegada que se celebra a Europa, que acull la quarta trobada, organitzada pel Consell per a un Parlament de les Religions del Món, juntament amb el Fòrum Universal de les Cultures i el Centre UNESCO de Catalunya.

Els dies previs a l’inici del IV Parlament, va tenir lloc a l’Abadia de Montserrat, amb la presència de més de 400 líders religiosos, l’Assemblea de Montserrat, on es va treballar perquè els presents es comprometessin a impulsar, a les seves comunitats, actes simples i profunds que facilitin la superació d’aspectes clau per a avançar cap a un món millor. En aquesta ocasió es van seleccionar quatre temes sobre els quals actuar, impulsant accions concretes: 1-El suport als refugiats i les seves circumstàncies. 2-Vèncer la violència motivada per la religió. 3-Cooperar per aconseguir l’eliminació del deute de països pobres. 4-Facilitar l’accés a l’aigua potable. "No volem prometre però sí proposar que el compromís de tots els líders aquí presents és el de prendre contacte amb la realitat perquè les respostes no obeeixin als llibres i els principis, sinó al coneixement fruit de l’acostament", va afirmar Josep Maria Soler, abat de Montserrat.

Finalitzada l’Assemblea a Montserrat, el IV Parlament de les Religions va agafar vida a Barcelona. Durant el 7 i el 13 de juliol, el Fòrum Universal de les Cultures va convertir la ciutat en un espai per a l’espiritualitat i el debat. Va ser una trobada on totes les religions van tenir el seu lloc per a fer pregària, exposar les seves idees, debatre i compartir experiències concretes que van demostrar que la integració i el diàleg interreligiós són possibles. El director executiu del Parlament, Dirk Ficca, va parlar sobre el significat de la trobada i va afirmar que l’objectiu del Parlament es pot dividir en tres punts:

1. Compartir i mostrar les identitats religioses. 2. Dialogar entre les religions per cercar l’enteniment, expressar les diferències i constatar tradicions mitjançant la paraula. 3. Reflexionar col·lectivament sobre les religions i la contribució que poden fer per a l’objectiu d’un món millor.

Amb aquest compromís i sota el lema "Camins per a la pau: l’art d’escoltar, el poder del compromís", el Fòrum va fer que la ciutat visqués jornades inoblidables. Així, cada dia, el Parlament va estar va dividir en tres àmbits de treball:

Intrareligiós: on es va donar la possibilitat de mostrar les creences, les pràctiques i les dinàmiques d’una gran varietat de comunitats religioses.

Interreligiós: a partir de diàlegs i taules rodones d’una gran varietat de perspectives religioses i espirituals.

Participació: on es van presentar projectes concrets i iniciatives que s’estan aplicant a diferents parts del món amb resultats encoratjadors.

Sota aquesta estructura el Parlament es va presentar a les persones vingudes d’arreu del món, que van donar al recinte un colorit únic. Cada matí el Fòrum es va despertar amb un mantell d’oracions, músiques i pregàries que va abastar totes les religions presents. Meditació jainista, jueva, oracions cristianes, pràctiques zoroàstriques, celebracions taoistes, sufistes, espiritualitat budista, meditacions per la pau, cants del Tibet, celebracions maies, ioga, han estat algunes de les moltes celebracions que es van fer diàriament.

Després de la pregària i les pràctiques matinals es donava pas a les sessions de diàlegs. Cada dia se’n van fer una seixantena, que van incloure totes les religions presents i van abordar les diferents problemàtiques de la societat des de la seva mateixa perspectiva. Així, cada sala del Centre de Convencions i l’Auditori van ser ocupats pels presents amb l’objectiu de dialogar, intercanviar opinions i compartir propostes.

En aquest mecanisme d’escoltar per conèixer, de mostrar les diferents tradicions de cada religió, els components del Parlament també van oferir trobades musicals, com la multitudinària que es va celebrar a la Sagrada Família. També hi va haver altres manifestacions solidàries com el menjador Sij, on uns 350 practicants d’aquesta religió van oferir menjar diàriament i de franc a qui volgués provar els seus menjars típics, en commemoració del 400 aniversari de l’Adi Granth, el seu llibre sagrat.

El Parlament es va convertir en un cúmul d’idees i accions que cada religió va aportar amb la voluntat d’aconseguir el gran objectiu de trobar els camins per a construir un món en pau.

Autocrítica i transformació. No a la violència en nom de Déu.

Durant les sessions es va posar l’accent en la necessitat que les religions facin una profunda autocrítica amb l’objectiu d’aconseguir una transformació per a renovar l’esperit. En aquest sentit, es va fer una condemna a l’ús del nom de Déu per a justificar les guerres i les violacions dels drets humans.

"El terror, la violència, les tortures, la humiliació són inacceptables en qualsevol societat. Aquells que amb l’excusa de pertànyer a una cultura ignoren la democràcia i els drets humans són dèspotes que amb una màscara de cultura cobreixen la seva identitat dictatorial", va afirmar la Premi Nobel de la Pau 2003, Shirin Ebadi.

El filòsof i reverend català d’origen indi, Raimon Panikkar, va sostenir que "s’han lliurat guerres en nom de Déu, les religions no tenen una història gaire neta i clara, per això és important una transformació que no signifiqui ruptura, sinó tot el contrari, una renovació dels principis religiosos que se centrin en la paraula per recuperar l’espiritualitat".

Unes altres de les veus que es van aixecar per condemnar els líders que tergiversen la paraula de Déu va ser la de Sri Mata Amritanandamayo Devi, coneguda com a Amma o més popularment com a l’amor diví en forma humana. "Condemno aquells que tergiversen les paraules dels profetes i exploten les ments febles, influenciables i afeblides per la pobresa i la fam, que és la causa que milions de persones matin, robin i desemboquin en el terrorisme, ja que són persones mentalment influenciables i susceptibles de ser infectades pel verí terrorista", va sostenir.

El diàleg per a una ètica universal en un nou ordre internacional.

Totes les religions presents al Parlament van deixar una sentència ferma: més enllà de les diferències que cada religió posseeix respecte a l’altra, hi ha un principi bàsic que les uneix, el respecte i la tolerància envers l’altre que promou la paraula de Déu. "Perquè això passi és imprescindible la recuperació del diàleg", va sostenir Raimon Panikkar.

Per això els participants es van comprometre a fomentar aquesta ètica global basada en el diàleg, que es va practicar durant totes les jornades del Fòrum, en una acció concreta quan tornessin a les seves comunitats.

En aquest sentit, l’actitud de les religions va ser clara: el respecte i la tolerància són comuns a totes i cal trobar un estat d’àgora permanent perquè aquests principis universals i comuns es recuperin, s’apliquin i s’imposin en la societat global.

"Les religions han de fomentar el respecte per totes les altres religions i des d’aquest respecte i coneixement de l’altre es poden extreure qüestions molt positives per a aconseguir el camí cap a la pau. El diàleg és l’única manera d’acabar amb els malentesos espirituals que són a la base de tot conflicte", va afirmar Ela Gandhi.

"Cal un pacte entre religions que promogui un nou ordre internacional. Les conviccions que comparteixen el cristianisme, el judaisme, l’islamisme, el budisme i les religions xineses s’haurien de destacar, ja que poden contribuir molt a l’hora de crear un nou model de relacions internacionals", va afirmar el teòleg catòlic Hans Küng, el qual va demanar a totes les religions que se situïn dintre del debat polític i social, rebel·lant-se, si cal, contra els poders polítics. "No hi haurà un millor ordre internacional sense una ètica global", va sostenir.

Aquest model d’ètica global, comuna a tots els éssers humans, s’aconseguirà mitjançant un coneixement de les religions pròpies i foranes i de la convivència entre aquestes creences.

Küng va apuntar que la religió musulmana, que és en la mira d’Occident des dels atemptats de l’11-S i després dels atacs del President d’Estats Units George W. Bush, només serà compresa i tolerada si es coneix. La millor manera de combatre la desconfiança és explicant a la gent els principis de l’islam.

En aquest sentit, l’intel·lectual musulmà Tarik Ramadan va afirmar que "una convivència entre cristianisme i islamisme és possible i el punt de partida consisteix a acceptar la complexitat de l’altre".

Durant diverses jornades es van debatre les diferències entre l’islamisme i el cristianisme amb l’objectiu de trobar els punts en comú. Els líders religiosos musulmans van coincidir a afirmar que en l’islam l’individu, des de la seva creació, ha de complir una responsabilitat intrínseca que l’involucra a ell i a la resta dels components de la societat. Vist així, el respecte a les persones i societats han de ser assumptes prioritaris per a l’ésser humà, ja que ha de ser responsable dels seus actes davant de l’ésser suprem i el proïsme.

En aquest sentit, la teologia de l’alliberament té punts en comú i uneix els cristians i musulmans. "En l’islam, Déu vol l’ésser humà responsable i lliure. La missió dels profetes és l’alliberament de la humanitat, que implica l’alliberament de la corrupció, el despotisme, la tirania, les imposicions", va afirmar Tuba Kemari, doctora en filosofia i teòloga musulmana. Sobre això, el sacerdot i teòleg xilè, Diego Irrazabal, va dir que "Déu no és neutral. La preferència de Déu és la humanitat pobra i marginada".

Al seu torn, Juan José Tamayo, director de la Càtedra de Teologia i Estudis Religiosos de la Universitat Carlos III de Madrid, va sostenir que el contingut ètic de la teologia es fonamenta principalment en l’ètica de l’alliberament i en l’ètica de la pau, inseparable de la justícia. I precisament les religions comparteixen aquests valors.

Integrar el fonamentalisme al diàleg interreligiós.

Si bé al Parlament es va condemnar l’ús de la religió per a justificar les guerres, en aquesta nova transformació de l’esperit que es va proposar també es va plantejar la necessitat d’un nou paradigma pluralista que permeti integrar el fonamentalisme al diàleg.

Peter Huff, teòleg del Centenary College de Louisiana a Estats Units, va sostenir que "el futur del diàleg interreligiós és poder integrar els moviments fonamentalistes, ja que el fonamentalisme representa la reacció contra el secularisme postil·lustrat, per tant, és necessari incloure’l en els debats d’aquests temps".

En aquest sentit, el rabí Micher Lerner va afirmar que "no ens adonem que al món hi ha dos fonamentalismes en conflicte i un es diu modernitat, i el camí de la persona religiosa és trobar una espiritualitat alternativa a aquesta modernitat i a aquest fonamentalisme".

Al seu torn, Rashied Omar, imam de la Ciutat del Cap, va assenyalar que "els crítics del fonamentalisme haurien d’intentar comprendre’l analitzant-ne el mateix entorn".

Accions religioses per al desenvolupament i la sostenibilitat del planeta.

Des de les diferents teories religioses es va arribar a la conclusió de la necessitat d’aplicar accions concretes per acabar amb la pobresa i els milions d’individus que estan patint com a conseqüència d’una globalització hegemònica. En aquest sentit, els líders es van comprometre a ser interlocutors i a impulsar accions concretes per facilitar que es condoni el deute dels països pobres.

Aquesta voluntat de contribuir activament a la superació dels grans reptes que té plantejats avui el planeta es va concretar prioritàriament en els temes seleccionats a l’Abadia de Montserrat, que a més del prèviament esmentat va incloure l’accés a l’aigua potable, l’eliminació de la violència religiosa i l’atenció als refugiats.

També es van proposar accions per a contribuir a la superació de la violència diària que impera a les societats, la propagació de la sida, les condicions de no igualtat de la dona, la destrucció paulatina i sense pausa a què se sotmet el planeta dia a dia. En aquest sentit, tampoc no va quedar fora del diàleg el perill latent que significa l’existència de les armes, motiu pel qual se’n va condemnar l’existència i es van generar compromisos per a actuar en favor del compliment del tractat de no proliferació.

Des dels diversos racons del món es van escoltar i debatre propostes i es van mostrar exemples d’accions concretes que van permetre veure que el canvi per una societat justa i igualitària és possible.

Conclusió

"S’ha d’aconseguir el canvi en què tots els pobles de la terra tinguin un espai. S’ha d’aconseguir el canvi perquè les causes de la misèria, l’explotació i exclusió social, que són el caldo de cultiu de la violència, s’acabin i es comenci a albirar el món de la pau", va afirmar a manera de síntesi Federico Mayor Zaragoza en la sessió que va tancar la trobada mundial de les religions.

Les religions van viure a Barcelona jornades marcades pel diàleg interreligiós, amb l’objectiu de conèixer-se i iniciar un diàleg productiu entre elles, que permeti avançar cap a la construcció d’un món més habitable, sobre la base d’una ètica compartida. Van deixar clar que totes advoquen per un mateix ideal més enllà de les diferències. I és per aquest ideal que comparteixen que han de seguir el camí del diàleg i de les accions.

Des de les diferents creences es va debatre sobre la pobresa, la fam i la fragmentació que imposa un sistema global injust, la violència i les guerres emparades en nom de les religions o l’existència d’una espiritualitat doblegada per la raó hegemònica i insensible, el fonamentalisme, l’escassetat d’aigua potable, l’incompliment dels drets humans universals i la destrucció de l’entorn natural del planeta. Però no només es va debatre, sinó que a més es van escoltar moltes propostes i es van mostrar exemples concrets en els quals el canvi és possible.

Els líders es van comprometre a seguir el camí marcat a Barcelona i el Parlament s’encarregarà de seguir el curs d’aquestes accions. El Parlament de les Religions és un moviment global amb centres a diferents ciutats del món, on s’analitzen i es debaten constantment les accions que s’estan duent a terme. En aquest sentit, es va proposar la creació d’un Consell de la Religió i la Diversitat Cultural que tindrà caràcter internacional, la seu del qual serà a Barcelona a partir de 2005.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Cultural Competence
 
RS Religions minoritàries
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Diàleg Orient-Occident