Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Actors internacionals: Nacions Unides i altres
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Actors internacionals: Nacions Unides i altres
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

El moderador obre la sessió afirmant que «és impossible pensar que es pot crear un món basat en els drets humans si no els respecten els Estats Units». Considera, a més, fonamental el paper dels mitjans de comunicació per a la prevenció i resolució de conflictes. En aquest sentit, considera que des de Nacions Unides s’hauria de revisar la manera de treballar amb els mitjans de comunicació i proposa la creació d’una cadena de televisió o de ràdio que inundi l’opinió pública amb millor informació i programes educatius. I es pregunta: «No seria més creïble i fiable la programació d’aquest mitjà que la porqueria que emet Fox TV?».

Astri Suhre (Instiut Christian Michelsen, Noruega) planteja que no li agrada criticar Nacions Unides, però diu que «es necessiten unes Nacions Unides millorades». Suhre considera que el Diàleg Fòrum «Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació» hauria de ser una aportació a la tasca que fa l’ONU per millorar la seva feina. Suhre denuncia la que considera «ferotge competència» entre les diferents agències de l’ONU en les situacions de postconflicte, tant a l’hora d’abordar el trauma de la guerra com en els processos de reconstrucció. Proposa la creació d’«una agència de l’ONU forta que guiï la resta». Suhre considera que el Banc Mundial és summament important en la reconstrucció postconflicte, però segons ella, «només té visió de creixement des de la lògica del mercat, i no es regeix per la prioritat dels drets humans». Per a la ponent, no existeix cap agència de l’ONU que tingui capacitat de competència amb la visió del Banc Mundial. Per això remarca la importància de crear una «nova lògica de reconstrucció econòmica a favor de la pau». Segons Suhre, «s’ha de donar als drets humans la centralitat que mereixen». Pel que fa a l’Afganistan i a l’Iraq, la ponent denuncia que els EUA intenten dur a terme dues tasques contradictòries: «fer la guerra i aconseguir la pau, mentre l’ONU queda atrapada enmig d’aquest procés». Suhre conclou afirmant que Nacions Unides ha de prendre partit de manera ferma i clara pel que fa a aquestes situacions de violació del dret internacional i dels drets humans. En aquest sentit, afegeix que «una major distància amb els EUA podria ser útil».

David Marshall (alt comissionat de Nacions Unides per als Drets Humans a Ginebra, Suïssa) planteja que «si no hi ha voluntat política dels estats, no hi haurà respecte per als drets humans», i afegeix que tot i que hi ha expectatives per part de la comunitat internacional pel que fa al domini de la llei, aquest requereix un enfocament a llarg termini. Marshall explica que Kofi Annan, secretari general de Nacions Unides, està redactant un informe que presentarà d’aquí a dues setmanes sobre les dificultats que troba l’ONU en aquest sentit. Per al ponent, el dret internacional ha de primar sobre el nacional, però segons planteja, «hi ha dificultats per aplicar les lleis i tractats internacionals en les aules dels tribunals nacionals». En conclusió, Marshall considera que l’ONU necessita «una estratègia a curt, mitjà i llarg termini en termes de justícia en els estats postconflicte, selecció de personal internacional molt més eficaç, que sigui format abans de la seva intervenció, i el seguiment de les missions de pau».

Virginia Gamba (directora de Safer Africa, Sud-àfrica) denuncia els problemes de capacitat operativa de Nacions Unides. En aquest sentit, considera necessària la millora del disseny dels mandats i de la utilització dels contingents, evitar l’actual falta de transparència i millorar la coordinació entre equips. Per a Gamba, «el postconflicte no és el final d’un procés, sinó el començament i per tant una fase de prevenció més que de resolució». També denuncia l’economia de guerra que es produeix en els conflictes i la dificultat de trencar el cercle de dependència econòmica. Per a Gamba «les operacions de pau porten clients als països en guerra, que després se’n van i aleshores l’economia de supervivència mor». Per fer front a aquesta situació, la ponent proposa que Nacions Unides s’esforci per generar una «economia de pau» sostenible a llarg termini i que pugui generar una cultura de pau.

Durant el diàleg, Miloon Kothari (relator especial per als Drets Humans i l’Habitatge a l’Afganistan) afirma: «La seu de l’ONU a Nova York ens deixa sols i es regeix per un sistema de paranoia, perquè està fortament influenciada pels EUA». D’altra banda, en comptes d’«economia de pau» es mostra a favor de polítiques «pro-drets humans». Lima (representant d’ACNUR durant quatre anys a Colòmbia) planteja que «l’ONU reprodueix en el seu interior les dificultats del nostre món». I afegeix que «l’agenda neoliberal del Banc Mundial tendeix a crear conflictes i no a solucionar-los». De part seva, el moderador de la sessió planteja que per als islamistes, per sobre dels drets humans preval la llei islàmica i el deure religiós. Això no obstant, Waaled Saleed Al Khalifa (director del Centre d’Estudis Àrabs Islàmics de la Universitat Autònoma de Madrid) replica aquesta afirmació i planteja que aquest no és només un problema de l’islam, sinó una qüestió de les lleis locals en general, i per tant «s’ha de fer un esforç per defensar la supremacia de la llei internacional en tot el món».

Carl Tham (ambaixador de Suècia a Alemanya) planteja la necessitat de crear un centre d’intel·ligència de l’ONU independent de la resta de països. Segons el ponent, «tots els països s’oculten darrere de Nacions Unides i alhora deliberadament la critiquen i obliden la pròpia responsabilitat».

Karen Abu Zayd (comissionada general adjunta de NRWA, Palestina) denuncia la violació dels drets humans i de les lleis internacionals per part de la política del govern d’Israel a Gaza. Pel que fa a l’ajuda que Nacions Unides i altres organitzacions proporcionen als refugiats palestins, Abu Zayd considera que «aquesta ajuda li permet a Israel de continuar amb les seves actuacions sense carregar amb les seves obligacions de respecte a les normes i de proporcionar assistència a la població palestina». La ponent fa una crida a la comunitat internacional perquè Israel compleixi amb la legalitat internacional.

Mario Giro (comunitat de San Egidio, Itàlia) planteja que «vivim en un món complex i difícil, però hem d’evitar la simplificació». Per a Giro és important «redefinir els papers de l’ONU i no deixar-nos portar per un sentiment d’impotència que frena la capacitat de reaccionar davant dels desafiaments». També qüestiona que ens trobem en un entorn en què sembla que la guerra no és una cosa dolenta per combatre el mal. El ponent es declara hereu dels ideals del Maig del 68 i cristià, i creu que «s’ha de fer el bé per combatre el mal». Pel que fa a la situació a l’Orient Mitjà, afirma que en totes dues bandes del conflicte «regna una patologia de la memòria que s’ha de guarir», i considera que el Full de Ruta no és un pla de pau. Finalment, encoratja a veure les oportunitats que ofereixen els fracassos i remarca que les ONG han de ser pacients i neutrals.

Luigi Di Martino planteja que «amb l’excusa de l’11 de Setembre els EUA van poder tenir accés a l’Afganistan, a la seva importància geoestratègica i als seus recursos naturals». D’altra banda, denuncia que després d’aquesta mateixa data s’ha congelat la situació a l’Àsia Central, «que s’ha reduït a la presència testimonial de Nacions Unides i a ajuda molt limitada, la qual cosa constitueix una bomba de rellotgeria». Segons Di Martino, «la suposada guerra contra el terrorisme impedeix que Nacions Unides pugui desenvolupar el seu paper».

Ricardo Bocco (representant de la Iniciativa per a l’Acord Ginebra Israel–Palestina, Suïssa) opina que l’Acord d’Oslo no representa un acord de pau, sinó «una declaració de principis apadrinada pels EUA, i si la UE volia participar-hi, havia de pagar». Segons Bocco, es va tractar de «terra a canvi de pau», que va implicar que els palestins acceptessin rebre menys d’una quarta part del territori, i a més «els israelians tripliquessin la confiscació de terres, i el padrí no va jugar el paper que li tocava». Bocco afegeix que «la pau és un perill per a Israel, una amenaça arribat el moment de tancar fronteres i fer una ullada a la situació interna d’Israel». Per a Ricardo Bocco, l’enfocament de l’organització Trust & Reflect és de gran importància, perquè «és molt atractiu per als EUA perquè inclou part de la diàspora palestina i també jueus americans que a vegades són més israelians que els israelians mateixos».

Durant el diàleg amb el públic, Karen Abu Zayd planteja que no està segura que els israelians es retirin de Gaza. Ricardo Bocco, de la seva banda, parla de la importància d’aquelles organitzacions palestines i israelianes que busquen un terreny comú davant de Sharon. Segons Bocco, «la societat israeliana està molt dividida i no dóna tant de suport a Sharon, perquè el govern d’Israel fa molt anys que està mentint a la seva població». D’altra banda, afirma que «existeix una realitat de por, de terror dels israelians, per la qual cosa, més enllà de les qüestions merament tècniques, cal analitzar factors molt profunds que tenen a veure amb l’ànima humana».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Les condicions de la pau. Els joves i la construcció de la pau
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
IF Un nou concepte de seguretat: Seguretat Humana enfront de Seguretat Nacional
 
RS Diàleg amb Marguerite Barankitse
 
RS VI Conferència de Solidaritat amb el Poble Sahrauí
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.