Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Reunió de joves líders indígenes > Grup de Treball Francòfon per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Grup de Treball Francòfon per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
Diàleg de referencia: Reunió de joves líders indígenes

Dins de la Reunió de Joves Líders Indígenes que ha tingut lloc a l’entorn del Fòrum Barcelona 2004, en la qual s’ha avaluat el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU), patrocinat per l’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU, un dels grups de treball ha estat constituït pels participants de parla francesa.

Aquest tipus de participants realitza la formació teòrica a la Universitat de Dijon, a França. Posteriorment es desplacen a Ginebra per dur a terme sessions pràctiques en organismes de Nacions Unides.

El grup de treball esmentat està integrat pels següents beneficiaris del Programa:

Saudata Aboubacrine, de la comunitat tuareg (Mali-Burkina Faso)
Maya Cousineau-Mollen, de la comunitat innu-muntanyenca (Quebec, Canadà)
Bambanze Vital, de la comunitat batwa (Burundi)
Passa Luc Wagada, del Consell Nacional per als Drets dels Pobles Autòctons a Kanaki (Nova Caledònia)


Cal precisar que Saudata Aboubacrine i Bambaze Vital van dur a terme tot el Programa a Ginebra, amb el grup anglosaxó, perquè encara no s’havia creat la divisió francòfona a Dijon. D’altra part, Passa Luc Wagada ha participat en el grup de treball com a observador, perquè desenvoluparà el programa durant l’any acadèmic 2004-2005.

L’avaluació del Programa s’ha dividit en tres parts: aspectes preliminars −preparatius i arribada al lloc del programa−, desenvolupament de l’estada i resultats un cop de retorn al país d’origen.

Aspectes preliminars

En aquest apartat s’han analitzat els preparatius abans de començar el Programa, les reaccions de l’entorn familiar i comunitari, i la reacció en arribar a Dijon i Ginebra.

Els punts negatius detectats en els preparatius han estat:

Dificultats per obtenir el visat d’estada en el país de destinació.
Impacte financer −en alguns casos implica deixar una feina.
Sacrifici familiar −la major part han trobat el suport de la família.
Dificultats de transport −avió− des del país d’origen.
Manca d’informació prèvia sobre les condicions del dia a dia en la ciutat d’arribada.


Els punts positius detectats en els preparatius han estat:

Augment de la valoració dels participants en el programa per part de la comunitat.
Atenció i suport de la comunitat per solucionar problemes previs.


Les solucions proposades per superar els problemes dels preparatius són:

Millorar el suport de les ambaixades i dels ministeris corresponents per a la qüestió dels visats.
Elaborar un dossier d’arribada sobre el Programa, amb el cost de la vida en la ciutat de destinació, mapes, etc.


Pel que fa a les situacions produïdes després d’arribar a la ciutat de destí, Dijon o Ginebra, segons el cas, s’han detectat els punts negatius següents:

Poc temps d’adaptació entre el dia d’arribada i el començament del curs −en algun cas es va arribar al migdia i a la tarda ja es començava el curs.
Manca de diner líquid en arribar.
Mala correspondència dels avions −sobretot en el cas de Canadà.


El punt positiu detectat ha estat:

Bona acollida a l’aeroport, sobretot a Dijon.


Les solucions proposades per millorar l’arribada han estat:

Preveure l’arribada per a dos dies abans que comenci el curs.
Elaborar un servei d’acompanyament des de l’aeroport a la residència −aprofitar el servei de voluntariat de les universitats.
Facilitar la disponibilitat de diner líquid a l’arribada, procedent de la borsa de diners destinada a cada participant per a tot el Programa.
Facilitar un primer contacte amb la família.


Desenvolupament de l’estada

Aquest apartat es divideix en dos subapartats. El primer tracta sobre el dia a dia en el desenvolupament del Programa. El segon fa referència a les pràctiques dutes a terme en organismes de l’ONU a Ginebra.

Pel que fa al dia a dia, s’han detectat els aspectes negatius següents:

Aïllament inicial.
Dificultats culturals i lingüístiques.
Allotjament massa lluny del centre d’estudis (sobretot a Ginebra).
Formació no adaptada a no universitaris.
Massa formació teòrica i poca pràctica.
Problema dels horaris, amb poc temps entre classe i classe per preparar els treballs (sobretot a Ginebra).
Falta de conjunció entre el calendari de Dijon −teoria en llengua francesa− i Ginebra −pràctica per a tots.


Els punts positius detectats en el dia a dia han estat:

Entesa entre tots els participants.
Qualitat de la formació.
Bon allotjament a Dijon, amb bones connexions al centre de la ciutat.


S’han proposat les solucions següents:

Organitzar activitats pràctiques, de lleure i amb serveis de suport per evitar l’aïllament.
Acostar l’allotjament de Ginebra al centre universitari.
Adaptar la formació a adults no universitaris.
Programar horaris amb més espai de temps per poder preparar les classes.


Pel que fa a l’altre subapartat, el de pràctiques realitzades en organismes de l’ONU a Ginebra, el punt més negatiu detectat ha estat l’exclusió dels francòfons per treballar activament. Així doncs, a Ginebra, els que procedien de Dijon només podien assistir als organismes de l’ONU com a observadors.

Els punts positius detectats, vinculats directament als participants que van fer el Programa en anglès, han estat:

L’assumpció de responsabilitats en els organismes de l’ONU.
Participació activa.
Bona acollida i comunicació amb la resta de treballadors. Intercanvi amb altres organitzacions de l’ONU (OIT, OMPI, UNICEF, UNESCO o UICN).
La possibilitat de donar les informacions adequades a les comunitats indígenes sobre el funcionament de l’ONU.


S’han realitzat les propostes següents:

Que es doni accés als components del grup francòfon a participar activament en els grups de treball.
Permetre als participants que es trobin amb representants de les diferents comunitats indígenes.


Resultats a la tornada

Un cop acabat el Programa de Membres Indígenes de l’ONU, els participants n’han avaluat les conseqüències en arribar a les seves comunitats d’origen.

Els punts negatius detectats han estat:

Falta de seguiment del desenvolupament dels participants des del mateix Programa.
Els participants passen a ser una amenaça per al Govern en alguns països en conflicte −la casa del representant de la comunitat batwa de Burundi va ser atacada per gent armada quan va arribar.


Els punts positius detectats han estat:

Augment de la credibilitat, del pes i de la confiança dels participants davant les seves comunitats i del seu entorn professional.
Impacte entre els mitjans de comunicació −molts d’ells, a la tornada, va ser entrevistats, convidats a debats i a conferències.
Els participants són un mitjà de pressió per aconseguir els objectius de la seva comunitat.


Les propostes avançades en aquest apartat han estat:

Entregar cartes de recomanació de l’organització del Programa, un cop acabat, per facilitar el desenvolupament dels participants en la seva tasca en la comunitat.
Impulsar la creació de xarxes d’intercanvi entre els participants, sobretot a escala regional −a l’Àfrica, els participants batwa i tuareg han organitzat activitats conjuntes entre les seves comunitats.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Renovar el paper de l’ONU envers els indígenes
 
RS Grup de Treball Anglosaxó per avaluar el Programa de Membres Indígenes de Nacions Unides (ONU)
 
AS Els joves indígenes actuen gràcies a l’ONU
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
NP Els joves indígenes busquen noves fórmules de defensa dels seus drets
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.