Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura > Els malestars de les identitats culturals en un món divers
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Els malestars de les identitats culturals en un món divers
Diàleg de referencia: Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura

El seminari "Malestars de les identitats culturals en un món divers", que va tenir lloc el passat 4, 5 i 6 de maig dins el marc del Fòrum Interacció 2004, abordà la problemàtica de les identitats, la convivència multicultural i les polítiques públiques derivades en un món globalitzat.

Durant el seminari, que es dividí en cinc conferències, es va mostrar diversos punts de vista com la necessitat de buscar nous models de convivència, de reconèixer les societats poliètniques i de crear vincles de col·laboració entre la societat civil, l’estat i les organitzacions. El professor d’antropologia de la Universitat de Sussex, Ralph Grillo, es va centrar en el futur de la convivència multicultural en les ciutats analitzant models testats de ciutat plural i proposant la mixticitat com a solució als problemes plantejats. Grillo aposta per la negociació cultural que sorgeix de la convivència diària dels ciutadans i que genera identitats transétniques com a resultat de la interacció i el diàleg intercultural promogut per la societat civil i el suport de les polítiques públiques. Grillo no creu en la institucionalització de la multiculturalitat per la seva capacitat negativa de tipificar i estereotipar cultures.

Jordi Sánchez, director de la Fundació Jaume Bofill, durant la seva presentació en la conferència “Identitat en marcs de conflicte” insistí en la necessitat d’entendre el terme conflicte des del seu aspecte més positiu, i com a eina d’interacció. El secretari executiu del Ministeri de Cultura de Brasil, Juca Ferreira, i el reconegut escriptor albanès i assessor per a l’Europa de l’Est en el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona, Bashkin Shehu, també van esmentar aquest punt a conferències posterior. Sánchez destacà la importància de la riquesa i la diversitat cultural d’Europa i va apel·lar a la necessitat de preservar-la en un món globalitzat. També va abordar l’essencialisme cultural d’algunes nacions-estat europees proposant el reconeixement de la multiculturalitat interna, les polítiques públiques de preservació i la col·laboració entre grups socials. Durant la mateixa conferència Ramón Zallo, assessor de la Conselleria de Cultura del País Basc, va coincidir amb la necessitat de treballar en el tema de la pluriculturalitat d’Espanya i de les seves polítiques públiques culturals. Zallo va centrar el seu debat en la realitat identitària basca i desmitificà la divisió estricta basco-espanyola mostrant una identitat basca més àmplia i diversa.

El dimecres 5 de maig, el professor de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, Enrique Calvo Gil, i Bashkin Shehu van tractar els conflictes identitaris des de la perspectiva dels encreuaments culturals i dels interrogants de la identitat, respectivament. Enrique Calvo va emfatitzar l’existència de cultures no assimilables, i proposà un model de convivència basat en la intervenció de mediadors culturals i en la creació d’institucions mediadores capaces de generar comunicació i enteniment. Per altra banda, Shehu va parlar de la pluralitat d’identitats com a espai de trobada comú i comunicació fora de la identitat nacional. L’escriptor albanès va divergir de la postura d’ Enrique Calvo, apuntant la perillositat d’acceptar algunes cultures com a no assimilables i la seva capacitat de provocar segregació i actes xenòfobs.

L’Agenda 21 de la cultura també fou un punt de debat entre alguns dels ponents. Durant la conferència "Identitats, diversitat cultural i l’Agenda 21 de la cultura”, el secretari de Cultura de l’Ajuntament de La Paz a Bolívia, Pedro Susz, va parlar de la importància de l’Agenda 21 i la tractà des d’un aspecte funcional per als pobles com el bolivià amb una població indígena molt important. Pedro Susz va centrar també la seva ponència en l’actual problemàtica boliviana i els recents aixecaments del poble indígena davant una situació econòmica precària provocada per les polítiques neoliberals i la ineficàcia i la realitat multicultural del país. Per altra banda, Juca Ferreira a la seva conferència "Identitat i diversitat: estratègies minoritàries" va parlar de l’Agenda 21 de la cultura des d’un aspecte més estructural, i va fer una anàlisi comparativa amb la redacció de l’anterior Agenda 21 del medi ambient. Ferreira afirmà que el procés de maduració i evolució experimentat des de la creació de l’agenda del medi ambient facilitava la implantació de l’Agenda 21 de la cultura. Ferreira també assenyalà la importància de la nació dins un món globalitzat com a forma de resistència davant la homogeneïtzació cultural. Ferreira apostava per una nació moderna i plural, però preservadora i promotora de la seva identitat cultural. Una nació com la brasilera amb una tradició centralista comença a aplicar polítiques transversals que atorguen poder als governs locals i reconeixen la multiculturalitat dins les seves fronteres.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
IF Dret a la diversitat cultural
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Migracions, pluralisme cultural i diversitat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.