Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Festival Mundial de la Joventut > L'obertura, la cloenda i una «guia del Festival»
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L'obertura, la cloenda i una «guia del Festival»
Diàleg de referencia: Festival Mundial de la Joventut

El Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004 va ser oficialment inaugurat el 8 d'agost en un acte solemne i protocol·lari celebrat a l'emblemàtic edifici Auditori del Fòrum. En aquest mateix recinte, sis dies després, el 14 d'agost, més de tres mil persones van acomiadar el Festival en el decurs d'una vetllada plena de música, discursos il·lusionats, reivindicacions i banderes de tot el món.

La inauguració del Festival Mundial de la Joventut

Música electrònica, animació teatral, cants i balls entre els passadissos i les butaques de platea, i banderes, moltes banderes —especialment d'estats africans i de pobles sense estat— van atorgar grans dosis d'energia i diversitat durant l'estona prèvia a la inauguració oficial del Festival Mundial de la Joventut. El diumenge 8 d'agost, l'Auditori de l'edifici Fòrum es va omplir amb més de tres mil persones vingudes d'arreu del món. Els parlaments oficials van anar a càrrec de Fabián Mohedano, president del Consell de la Joventut de Barcelona; Alícia Fernández, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Barcelona; Giacomo Filibeck, president del Fòrum Europeu de la Joventut; María Elena Enríquez, directora del Departament de Joventut de la UNESCO; Joan Clos, president del Fòrum Barcelona 2004 i alcalde de Barcelona i Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya.

Fabián Mohedano, president del Consell de la Joventut de Barcelona, va recordar que la capital catalana és una «terra de pas i d'acollida, oberta a les idees i a la cultura» i va remarcar l'empenta de la societat i la força de l'associacionisme juvenil. Mohedano va fer un cant a la diversitat de creences i opcions de vida, «i aquesta riquesa extraordinària ha de servir d'estímul per conviure i aprendre els uns dels altres».

Alícia Fernández, presidenta del Consell Nacional de la Joventut de Barcelona, va assegurar que «els joves són els primers a intentar canviar les coses» i creu que les associacions juvenils «són una escola de participació on s'aprèn a ser responsable, a treballar en equip, a reforçar la democràcia». A més, va assenyalar que «la ciutadania que reclamem és de present i no de futur. Demanem espais i oportunitats per decidir. La gent jove volem l'accés immediat a la plena ciutadania».

Giacomo Filibeck, president del Fòrum Europeu de la Joventut, va proclamar que «la diversitat no és cap obstacle, sinó una riquesa» i va lamentar que milers de joves de diferents països del món no haguessin pogut obtenir el visat. «El Festival ha de ser l'espai per lluitar per aquelles persones que ara no són aquí», però amb les quals «volem compartir un món millor».

María Elena Enríquez, directora del Departament de Joventut de la UNESCO, va qualificar el Festival com «el planeta del joves» i va remarcar que la UNESCO treballarà per «trobar maneres de lluitar contra la violència i construir pràctiques alternatives per evitar-la».

Joan Clos, president del Fòrum Barcelona 2004 i alcalde de Barcelona, va agrair la presència dels assistents al Festival, va notar la transcendència d'haver arribat a la tercera edició del Festival i va assenyalar que «no n'hi ha prou amb els diners per al creixement del món, ja que encara és més important el capital humà i polític». Va incitar els joves «a treballar i a gaudir» i els va desitjar que se sentin a Barcelona com a casa seva.

Finalment, Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, va reiterar que es tracta d'un «festival d'oportunitats», perquè ofereix la possibilitat de crear vincles de col·laboració, de compartir problemes i reptes, de «somniar en un món d'igualtat per a tothom». I va recordar la frase d'Albert Einstein que assegura que: «Els pioners d'un món sense guerres són els joves que rebutgen el servei militar.»

El so de les gralles i un pilar de quatre aixecat per sota pels castellers de Barcelona, a més d'un repàs de les directrius del programa del Festival, van cloure aquest acte dotat d'un marcat caràcter institucional.

La cloenda del Festival Mundial de la Joventut

Gairebé just una setmana després, a mitja tarda del dissabte 14 d'agost, l'Auditori de l'edifici Fòrum es tornava a omplir a vessar per acomiadar la tercera edició del Festival Mundial de la Joventut. I va tornar la música electrònica, i en aquest cas també la música clàssica, l'animació teatral, la dansa i el ball de totes les banderes del món, a més d'un espontani reivindicatiu molt aplaudit, els parlaments oficials i les conclusions del Festival. Van intervenir Xavier Florensa, regidor de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, Marta Rosàs, secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, i Inés Giralt, directora del Festival. L'acte de cloenda del Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004 va començar i acabar amb l'actuació de l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons. Tot seguit, es va projectar un interessant resum visual del Festival, que va aplegar més de 7.000 joves vinguts de 125 països, els quals van realitzat més de cinc-centes activitats, que van ocupar un temps lineal de gairebé 1.800 hores.

El primer parlament va anar a càrrec de Xavier Florensa, regidor de Joventut de l'Ajuntament de Barcelona, a qui li va doldre que 2.500 joves no haguessin pogut sortir dels seus països per falta de visat, ja que mentre que «les divises circulen sense restriccions, els joves són motiu de sospita i desconfiança». Florensa va advocar perquè «la via del diàleg s'imposi en totes resolucions» i va proclamar «el caràcter obert, cosmopolita i mediterrani de la ciutat de Barcelona, la capital de Catalunya i, també, la capital de la pau», va dir. Va acabar amb la frase del poeta Martí i Pol: «Tot és per fer i tot és possible».

Marta Rosàs, secretària general de Joventut de la Generalitat de Catalunya, va manifestar que era un privilegi representar el Govern català en aquest acte i va assegurar que «algunes coses estan canviant», ja que «els joves estan assumint responsabilitats amb actituds crítiques i compromeses». Per a Rosàs, el Festival Mundial de la Joventut ha estat «el compromís dels joves amb el món» i va manifestar que «la joventut no és una etapa innocent de la vida. Els joves estem sotmesos als mateixos problemes que la societat (de la qual formem part). Però, ara, tenim l'oportunitat d'escriure una pàgina de la història» i ha alertat que «els cínics no us desencoratgin».

També va intervenir Inés Giralt, directora del Festival, que va esmentar el cantautor Lluís Llach i va fer un clam a la perseverança gràcies a una estrofa del «Viatge a Ítaca», un poema de Konstantinos Kavafis, en versió de Carles Riba: Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca / has de pregar que el camí sigui llarg, / ple d’aventures, ple de coneixença. / Has de pregar que el camí sigui llarg, / que siguin moltes les matinades, / que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven, / que vagis a ciutats a aprendre dels que saben.

Giralt va recordar que el Festival va presentar unes sis-centes propostes d'entitats associacionistes juvenils d'arreu del món i va incitar als joves presents a traslladar l'emoció d'aquests dies a la seva feina quotidiana.

En acabat, el grup de ball Color Danza, amb coreografies de Rosa Maria Grau, va combinar atractivament música espanyola i ball flamenc amb hip-hop, amb alguns moments prou reeixits, que van estar molt aplaudits. Després, un jove va pujar a l'escenari, va exhibir una pancarta rudimentària i va criticar l'organització del Fòrum per acceptar el patrocini de les multinacionals. Finalment, deu joves de tot el món van llegir un decàleg de conclusions i bones voluntats en les diferents llengües del Festival, a més del japonès i de l'àrab.

Per cloure l'acte, l'Orquestra de Joves Intèrprets dels Països Catalans, dirigida per Salvador Brotons, va interpretar tres peces més. Va ser el primer concert ofert per aquesta orquestra, integrada per noranta joves músics de les terres de parla catalana, que entenen la música com un «vincle de pau i solidaritat».

Una «guia del Festival»

El Festival Mundial de la Joventut va constar de diferents seccions i línies d'actuació que es van desenvolupar simultàniament. A més de les cerimònies d'obertura i de cloenda, de la celebració del Dia Internacional dels Pobles Indígenes (9 d'agost) i del Dia Internacional de la Joventut (12 d'agost), el Festival va presentar un programa central i un programa autogestionat, a més d'un programa paral·lel lúdic, la mostra d'entitats juvenils, la Fira i un seguit de concerts i actes diversos. L'equip de Gestió del Coneixement va seguir el dia a dia del Festival i va ressenyar les activitats principals dels programes central i de l’autogestionat.

Programa central.- El programa central es va presentar en els decurs de cinc dies, del dilluns 9 d'agost, al divendres 12 d’agost, a l'auditori i al CCIB. Cada dia es va dedicar a un dels quatre pilars temàtics del Festival, amb sessions teòriques i pràctiques de matí i tarda. El cinquè acte, del dijous 12 d'agost, es va destinar a la commemoració del Dia Internacional de la Joventut. En concret, les grans qüestions tractades van ser:

- Diversitat cultural (9 d'agost): «Els efectes de la mobilitat i la protecció de les persones immigrants» i «El moviment associatiu juvenil en l'educació per a la interculturalitat i el respecte».

- Globalització (10 d'agost): «Democràcia global? Governabilitat i institucions internacionals» i «Ciutadania global: la participació juvenil».

- Desenvolupament sostenible (11 d'agost): «L'eradicació de la pobresa: cooperació internacional per al desenvolupament sostenible i l'eradicació de la pobresa» i «Les associacions juvenils i la cooperació per al desenvolupament».

- Dia Internacional de la Joventut (12 d'agost): «Realitat juvenil i condicions de participació de la gent jove», «Polítiques nacionals de joventut, exemples concrets» i «Xarxes de participació juvenil: el rol de l’associacionisme en el desenvolupament».

- Condicions de la pau (13 d'agost): «La pau: dret i/o responsabilitat» i «Les associacions de joventut construint la pau».

Aquestes cinc jornades del programa central s'indiquen cronològicament a les fitxes de la forma següent:

[Programa central/0] L'obertura, la cloenda i una «guia del Festival»

[Programa central/1] La diversitat cultural. Migracions i moviment associatiu juvenil

[Programa central/2] La globalització. Democràcia i ciutadania globals

[Programa central/3] El desenvolupament sostenible. Pobresa i associacions juvenils

[Programa central/4] Dia Internacional de la Joventut. Participació i polítiques de joventut

[Programa central/5] Les condicions de la pau. Els joves i la construcció de la pau

Programa autogestionat.- El programa autogestionat es va construir a partir de les nombroses aportacions de les associacions juvenils d'arreu del món. Les aportacions es van presentar en formats diversos, des de conferències, seminaris o taules rodones fins a tallers, exposicions i representacions musicals i teatrals. Dissortadament, per diferents raons, força activitats autogestionades programades no es van poder celebrar finalment. Les activitats autogestionades es van estructurar en nou àrees temàtiques: ciutadania activa, democràcia, desenvolupament sostenible, diversitat cultural, educació, igualtat, pau, salut i treball. Tot i això, aquest important aplec d'activitats es presenta a les fitxes sense cap ordre temàtic ni cronològic determinat.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Festival Mundial de la Joventut Barcelona 2004
 
IF Moviments socials, l’impuls a les organitzacions internacionals
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 
RS Quin paper han de tenir els joves en la reforma de les institucions internacionals?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.