Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg Síntesi diàleg
Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Experts de tot el món han participat en aquesta relectura de la Declaració de 1948 que, després de ser presentada en aquest diàleg, iniciarà el seu periple per diferents cimeres internacionals per tal de ser debatuda i exposada a les esmenes dels polítics i la societat civil en general fins que sigui aprovada per l’ONU.

La presentació pública de La Carta de Drets Humans Emergents, una actualització de la proclamació universal de 1948 l’objectiu de la qual és respondre a les noves problemàtiques del segle XXI, i la constitució d’una Internacional dels Drets Humans que vertebrarà institucions acadèmiques i ONG de tot el món, van ser els primers fruits tangibles d’aquest diàleg del Fòrum de Barcelona 2004.

El document, un dels eixos centrals del qual és el dret a una renda bàsica universal, estarà obert a partir d’ara a les esmenes de la societat civil fins que sigui debatut al Fòrum Mundial de Porto Alegre de 2005. A partir d’aquí iniciarà una singladura per diferents cimeres internacionals fins que sigui aprovat per l’ONU, segons va explicar Joan Saura, president de l’Institut de Drets Humans de Catalunya i director d’aquest diàleg, durant la sessió de clausura. Els quatre dies de sessions van reunir més d’un centenar de ponents i un miler d’assistents entre representants d’ONG, juristes i experts de tot el món.

El mig centenar d’articles que componen la Carta no pretenen de cap manera substituir l’anterior declaració, sinó fer-ne “una relectura d’acord amb els valors del nou segle i els abusos de la globalització neoliberal” possible, gràcies a les “demandes dels moviments socials emergents que també n’exigiran el compliment”, segons va recalcar Sonia Picado, presidenta de l’Instituto Interamericano de Derechos Humanos. “Els Drets Humans han de ser l’ètica de la globalització”, va sentenciar.

La titular de la càtedra UNESCO de la Universitat Autònoma de Mèxic, Gloria Ramírez, va ser l’encarregada d’anunciar la creació de la Internacional dels Drets Humans. Es tracta d’una xarxa multidisciplinària per a crear una sinergia entre institucions acadèmiques i ONG de tot el món que treballen en defensa dels drets humans en un “binomi teoricopràctic”, que aprofitarà les noves tecnologies i Internet per coordinar-se, recollir denúncies i actuar amb més celeritat i precisió.

Per la seva banda, l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va resumir en el seu discurs de clausura una de les principals conclusions del diàleg, quan va reclamar una reforma de l’ONU per a establir una jurisdicció obligatòria del Tribunal Penal Internacional i de la Cort Internacional de Justícia que vetlli d’una manera efectiva pel compliment dels tractats sobre drets humans per sobre de la sobirania dels estats, un recurs jurídic en el qual se solen emparar genocides i dictadors per sortir impunes.

El diàleg també va servir com a marc del congrés europeu de la Xarxa de Renda Bàsica, un dels punts fonamentals dels nous drets emergents, el copresident del qual, Guy Standing, un cop acabat el congrés, va anunciar la constitució de la Xarxa Mundial de Renda Bàsica. “Si el segle XX va ser el segle de la conquesta dels drets socials, podem afirmar que el XXI serà el segle dels drets econòmics”, va apuntar. Segons va explicar aquest economista britànic, tots els estudis constaten que “tots els estats poden garantir als ciutadans que ho necessitin una renda bàsica en funció del nivell de vida del país”. Dir que “això promouria la indolència és un insult contra la humanitat”, va afegir. “Ben al contrari, permetria als individus desenvolupar totes les seves veritables capacitats i potenciaria el consum”. La renda bàsica donaria “un significat autèntic a la paraula llibertat, ja que dotaria de poder negociador els més febles”, va sentenciar.

En definitiva, a grans trets, les conclusions del diàleg es poden resumir en dos punts: l’aspiració a una “democràcia global” protegida per una jurisdicció internacional obligatòria supranacional, tant retributiva com reparativa envers les víctimes, fins i tot en casos de post-conflicte bèl·lic, i un “dret al desenvolupament” constituït sobre la responsabilitat de la comunitat internacional en el seu conjunt. Per a això cal “assentar el principi de subsidiarietat per crear un nou ordre econòmic internacional davant del fracàs evident de les teories neoliberals”, va resumir Victoria Abellán, catedràtica de Dret Internacional Públic de la Universitat de Barcelona i membre del comitè redactor de la Carta.

El dret al desenvolupament implica el dret de les persones i dels pobles a reclamar l’eradicació de la fam i la pobresa per un organisme jurídic internacional que, igual que es pretén amb el Tribunal Penal Internacional (TPI), vetlli perquè tots els agents implicats, governs i multinacionals, col·laborin entre ells fins a aconseguir aquest objectiu. És el “dret a tenir un futur”, que començaria, per exemple, amb la condonació del deute extern, segons va apuntar aquesta experta.

Segons les xifres de l’ONU esmentades durant el diàleg, més de 840 milions de persones, la majoria localitzades a l’Àfrica i l’Àsia, continuen sota l’amenaça directa de la fam i aquest nombre s’incrementa cada any en 5 milions, motiu pel qual cada vegada semblen més quimèrics els Objectius del Mil·lenni fixats fa 4 anys, un dels quals era acabar amb aquest problema abans del 2015.

El fet que el diàleg coincidís amb la celebració de l’anomenada “Cimera contra la fam” a Nova York, protagonitzada pels presidents d’Espanya, França, Xile i Brasil, va centrar el discurs d’un bon nombre de ponents que van recordar que, segons les dades de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), els nivells d’ajuda oficial al desenvolupament s’han reduït dràsticament després de l’11-S, en part a causa de l’anomenada fatiga de l’ajuda, però també, com ha passat principalment amb els EUA, perquè els països rics han desviat la seva atenció i recursos a la lluita contra el terrorisme.

En aquest sentit hi ha haver consens entre els ponents, ja que van assenyalar que la millor manera de combatre el terrorisme és buscant-ne les causes i que “l’ajuda al desenvolupament és la millor manera d’evitar la proliferació dels terroristes del demà”.

En aquesta línia, tres destacats representants dels Drets Humans, Esteban Beltrán, director d’Amnistia Internacional a Espanya, Sylvia Steiner, jutgessa de la Cort Penal Internacional, i Jean-Luc Blondel, assessor del president del Comitè Internacional de la Creu Roja, van alertar de la “pèrdua de rumb moral” dels estats, que en la seva obsessió per la seguretat estan retallant cada vegada més drets, motiu pel qual van fer una crida a la societat civil perquè sigui “vigilant” amb els seus governs.

Ja en la sessió inaugural, la representant del Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), Gita Welch, va lamentar que “per a gairebé un terç de la humanitat, els drets humans segueixen sent una promesa vaga, un somni”, encara que, com la majoria dels ponents, va reconèixer que la Declaració de 1948 és universal més que res “per la violació sistemàtica que se’n fa”, almenys ha servit perquè “la gent hagi adquirit consciència de la seva vulneració i dels abusos que es cometen”. I la feina dels membres de la societat civil i les ONG ha aconseguit avançar molt en aquest terreny gràcies a les seves accions de denúncia per a mobilitzar l’opinió pública, va concloure.

Va ser Juan Manuel Bandrés, president d’honor de l’Institut de Drets Humans de Catalunya, qui, després de la lectura de la carta d’adhesió enviada pel president de Brasil, Lula da Silva, El dret a la Utopia, durant la sessió de clausura, va resumir millor l’esperit crític i realista però amb indicis d’esperança del diàleg, quan va reclamar això, “el dret a exigir un món millor”, ja que “l’enemic principal és l’escepticisme, la desconfiança, la resignació o la indiferència”. Amb accions concretes com la Carta dels Drets Humans Emergentses busca marcar els horitzons, els objectius que ha d’aconseguir la societat civil”, en la convicció que, si la globalització és la internacionalització del comerç i el terrorisme, també es poden internacionalitzar els drets humans, la democràcia, el desenvolupament i la justícia social.

Per la seva banda, el sociòleg i urbanista Jordi Borja va reivindicar com un altre dels punts essencials presentats a la Carta la necessitat de reconèixer tots els residents d’una mateixa ciutat o regió com a ciutadans de ple dret, independentment de si tenen la nacionalitat d’aquest país o són immigrants sense papers. “S’ha de passar de la ciutadania per nacionalitat a la ciutadania per residència, per evitar que existeixin ciutadans de segona. Tots hem de tenir els mateixos drets, amb o sense papers”, va subratllar. Per aquest expert, les ciutats hauran de signar un “pacte social” transnacional per constituir-se en una “aliança estratègica” que esmorteeixi l’impacte de la globalització neoliberal i eviti l’apartheid social urbà amb ciutats que es debaten entre els suburbis de favelas i els barris emmurallats dels més rics.

La Carta dels Drets Humans Emergents inclou, entre d’altres, el dret a la formació, a una mort digna, a la il·legalitat davant la injustícia, a la integració dels drets de les dones “d’una manera transversal”, a la llibertat de circulació entre països, a una “veritable” llibertat religiosa o a no tenir religió, i a drets col·lectius com el medi ambient, la defensa de la llengua pròpia i les reclamacions dels pobles indígenes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
RS Dret a la ciutat: Conclusions
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Governar la globalització des del treball
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa