Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > Globalització, pobresa i desigualtat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Globalització, pobresa i desigualtat
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

En la segona sessió plenària del matí anomenada “Globalització, pobresa i desigualtat” van intervenir el director de Le Monde Diplomatique, Ignacio Ramonet, i el secretari nacional d’Economia Solidària del Ministeri de Treball del Brasil, Paul Singer.

El primer ponent va fer un repàs a la situació socioeconòmica actual, tot definint la globalització com la “substitució d’un projecte de cohesió social per una lògica de mercat” i el neoliberalisme com la “revenja contra l’estat democràtic que ha limitat el perímetre d’acció del capitalisme”. Tot plegat, segons el ponent, amb l’objectiu final de modificar la jerarquia de poder. El resultat ha estat, segons Ramonet, una “situació de desigualtat entre rics i pobres que no s’havia vist mai en tota la història”.

Per sortir d’aquesta situació, el ponent va fer quatre propostes:

- Establir un IVA planetari.
- Suprimir els paradisos fiscals.
- Suprimir el deute extern dels països pobres.
- Establir una moratòria al sobreconsum d’aigua.

Així doncs, per Ramonet hi ha alternatives al neoliberalisme: no tot pot quedar en mans de l’estat i ens confonem amb l’oposició antagònica mercat vs. Estat; estem obligats a continuar buscant fórmules mixtes.

El segon ponent va exposar la història solidària del seu país. Singer va afirmar que el Brasil, com a víctima activa de la globalització quan va obrir els seus mercats els anys noranta, havia sofert un empobriment de la classe obrera i una desocupació massiva. Com a reacció a aquesta situació van anar naixent moviments com el Moviment dels Sense Terra (Movemento dos Sem Terra, MST), que van recuperar empreses en crisi i les van autogestionar. També les universitats es van convertir aleshores en incubadores d’iniciatives comunitàries. En ambdós casos, es pot parlar, segons Singer, d’economia solidària, que va definir com una “estratègia per a ajudar en la supervivència de les persones”.

Per fer possible aquest tipus d’economia, el ponent va afirmar que era important que les persones tinguessin microcrèdits a la seva disposició, però que el que és imprescindible, com a condició prèvia, és mobilitzar la gent.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
IF Corrupció, mafiocràcies i pobresa
 
IF Model de creixement econòmic en xarxa
 
IF Cultura de la participació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.