Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Informació. Poder i ètica al segle XXI > Informació. Poder i ètica en el segle XXI
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Síntesi diàleg (12/12/2004)Síntesi diàleg
Informació. Poder i ètica en el segle XXI
Diàleg de referencia: Informació. Poder i ètica al segle XXI

La relació entre mitjans de comunicació públics o privats i societat es troba en un procés de tensió, ja que l’ètica del periodista i la credibilitat dels continguts informatius són sotmeses als interessos econòmics de les mateixes empreses o a la influència del poder polític. Aquesta manca de pluralitat informativa fa que la societat cerqui respostes en mitjans alternatius que generen credibilitat.

La relació entre mitjans de comunicació i societat es troba en un procés de tensió, ja que l’ètica del periodista i la credibilitat dels continguts informatius són sotmeses als interessos econòmics de les mateixes empreses o a la influència del poder polític. Aquesta manca de pluralitat informativa fa que la societat cerqui respostes en mitjans alternatius que generen credibilitat. El diàleg «Informació. Poder i ètica en el segle XXI» va promoure la discussió sobre aquestes qüestions i va deixar clar que només mitjançant el compliment de les reglamentacions i les normes s’aconseguirà posar fi a aquesta dissociació. És per aquest motiu que es va redactar una ferma declaració d’intencions concretada en el Manifest de Barcelona.

Aquest document, en el qual es recullen les conclusions de la trobada, el conformen setze punts basats en l’ètica i la deontologia de la professió. El Manifest de Barcelona, hereu de l'Informe McBride, defensa la llibertat de premsa i la lluita contra l’autocensura i la manipulació de la informació, exigeix la redefinició dels sistemes de comunicació públics i constata la preocupació dels professionals del sector a causa de la crisi de credibilitat que viuen el periodisme i la indústria de la informació en general. Per defensar aquests interessos, que són comuns tant als periodistes com a la societat civil, es reclama un marc legislatiu transnacional que garanteixi la protecció dels periodistes i suprimeixi els desequilibris en la circulació de la informació, va dir el director del diàleg, Manuel Campo Vidal.

La periodista catalana Elisenda Roca va llegir la proposta de creació de l’Observatori Mundial sobre l’Estat de la Informació, que pretén ser una plataforma independent i estable que serveixi com a eina d'anàlisi i de denúncia d’un dret universal proclamat per les Nacions Unides. Aquest projecte té l’objectiu de publicar anualment un informe sobre la comunicació periodística del moment i confia obtenir el suport de la UNESCO, els col·legis professionals de periodistes, els consells reguladors, les facultats de ciències de la informació i els sindicats.

«La llibertat d’informació és un dret fonamental de la societat que avui està condicionat per interessos polítics, econòmics i socials, per la qual cosa és indispensable el compliment estricte del Codi d’Ètica per tal que la comunicació sigui un servei a favor de la ciutadania», va afirmar el president del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Joan Brunet.

El sociòleg Manuel Castells va afirmar que «la política es decideix en els mitjans», els quals avui es troben davant d'un conflicte creixent entre «els valors de la professió i els valors de les empreses» que al final produeix una crisi de legitimitat. Però aquesta crisi no només afecta els mitjans privats, sinó també, i en gran manera, els públics.

En relació amb aquesta situació, del diàleg es va desprendre un missatge concret: els mitjans públics són indispensables per a la societat però necessiten una redefinició urgent per tal que es creïn referents informatius lliures i de qualitat que estimulin una indústria cultural que actualment és tractada com una mercaderia. «Els mitjans públics pateixen una crisi irreversible, per la qual cosa és imperant reformular un nou model amb continguts democràtics clars, finançament autònom i independència del poder polític», va afirmar Enric Marín, professor de comunicacions de la Universitat Oberta de Barcelona.

Per la seva banda, Joan Majó, director de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) va afirmar que «els mitjans públics han d'actuar com un servei per a la ciutadania i han d'assegurar la informació objectiva i la pluralitat d'opinió».

Com a exemple emblemàtic de la concentració dels mitjans de comunicació, es va analitzar el cas de l’anomalia italiana: Silvio Berlusconi, primer ministre d’Itàlia, té en el seu poder no només el control dels mitjans públics, sinó que a més a més és el propietari de les tres cadenes privades de televisió i, entre d’altres coses, també té el control del 45% de la premsa. Això, afegit a l'aprovació de la Llei Gasparri, que li permet adquirir més mitjans, ha deixat la societat italiana davant d'un clar incompliment del seu dret a la informació. «L’anomalia italiana és un perill públic no només per a Itàlia, sinó per a tota Europa», va afirmar Carlos Enrique Bayo, redactor en cap de la secció internacional d’El Periódico.

Davant d'aquesta crisi de legitimitat informativa s'obre a la societat un nou espai de comunicació: els mitjans alternatius.

«Els mitjans alternatius, com els blogs (diaris interactius personals) d’Internet, els SMS, les ràdios comunitàries o els petits periòdics, són els que estan guanyant audiència. Avui són aquests mitjans els que obren el debat, i la gent els busca perquè hi troba credibilitat», va afirmar Tai Moses, subdirectora d’AlterNet.

Sobre aquest nou fenomen, es va posar com a exemple concret el que va passar el dissabte 13 de març a Espanya, quan milers de persones es van convocar a través d’SMS (missatges de mòbils) i de correus electrònics. «La societat va tenir com a com referència la credibilitat de les persones que enviaven els missatges, i això els va mobilitzar. Els mitjans alternatius van ocupar l’espai de falta de legitimació», va concloure Tai Moses.

El diàleg «Informació. Poder i Ètica en el segle XXI» va retre, a més, un emotiu homenatge als periodistes morts en defensa de la llibertat d'expressió.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Comunicació Audiovisual Global, Diversitat Cultural i Regulació
 
IF Mitjans alternatius per garantir la pluralitat informativa
 
IF La regulació del sector de la comunicació garantirà el seu servei públic
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Microesferes de comunicació