Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Integració regional i impactes econòmics
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Integració regional i impactes econòmics
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

Per a Gurdun Biffl, de l'Österreichisches Institut für Wirtschaftsforschung (Àustria), els immigrants tenen un paper essencial en les societats receptores, ja que asseguren l’existència d’una mà d’obra altament eficaç, tant en l’economia submergida com en la formal. Però no hem de caure en estereotips i, en contra del que socialment es pensa, una gran part d’aquesta mà d’obra és qualificada. I és que per les empreses és més fàcil agafar treballadors estrangers que ja estan formats que no formar-ne al país autòcton. Pel que fa a la mà d’obra no qualificada, la demanda s’ha reduït, ja que per a les empreses és més senzill deslocalitzar-se. Certament, avui dia és més senzill i també més econòmic traslladar diners i maquinària que no trobar treballadors que acceptin condicions precàries en determinats països.

Finalment, la ponent va insistir en la necessitat d’una formació contínua dels treballadors en funció de les necessitats del mercat, i també en la necessitat de crear xarxes d’intercanvi que fomentin mobilitat de treballadors en diversos països.

Daniela Bobeva, del Banc Nacional de Bulgària, va referir-se en el transcurs del seu parlament a la qüestió de com augmentar la integració i el desenvolupament regional als països pobres. Primer de tot, va denunciar que la immigració hauria d’estar més vinculada a l’economia. En aquest sentit va posar l’exemple dels Tractats Bilaterals de Treball com a instruments eficaços per gestionar la immigració. Segons Bobeva, «s’han de promoure acords bilaterals de treball per al benefici mutu» i que hi participi no sols el govern, sinó també ONG i entitats que vetllin per la integració i formació dels nouvinguts.

El problema, però, consisteix en el fet que el país emissor no té polítiques que promoguin el retorn i reintegració dels immigrants als seus països d’origen. Partint d’aquesta problemàtica, Daniela proposa diferents mesures: 1. Utilitzar les remeses o estalvis dels immigrants per fomentar el desenvolupament: calen instruments financers perquè els diners es reinverteixin, programes per ajudar els immigrants a iniciar negocis propis als països d’origen. En definitiva, falten institucions financeres per al desenvolupament. 2. Falten programes transfronterers que fomentin la cooperació entre països.

Christian Connan, ambaixador delegat per al desenvolupament, de França, va assenyalar que cal valorar el potencial que representa la població immigrant per al desenvolupament del seu país. Connan va definir dos àmbits d’actuació per al codesenvolupament: - Cal coordinació entre entitats dels països d’origen i del país receptor amb l'objectiu de cofinançar projectes de caràcter social, especialment els productius (carreteres, electrificació...) i desenvolupar l’entorn econòmic. - Cal incitar els immigrants perquè canalitzin una part de les remeses cap a inversions productives al seu país. Fins ara, gràcies a les remeses poden viure moltes famílies, però no serveixen per desenvolupar regions. Així doncs, partint d’aquestes dues mancances, Connan proposa: » Facilitar ajudes per al retorn d’immigrants als països d’origen, sempre que aquests tinguin la idea d’invertir els seus estalvis en algun projecte econòmic. » Donar formació. Per als països que estan en vies de desenvolupament és necessari mobilitzar competències al país d’origen. S’ha de facilitar que els treballadors formats emigrin temporalment cap als seus països d’origen i que transfereixin els seus coneixements a residents del país. Segons Connan, «es tracta d'ajuda i transferència d'experiència; és un ús del potencial migratori que pot ser beneficiós per als dos països». » Promoure la creació d'ONG als països d’origen que ajudin i assessorin els immigrants a posar en pràctica els seus projectes. A més, cal que els bancs comercials facilitin préstecs assequibles per a persones que inicien algun tipus d’activitat econòmica. Cal fomentar la xarxa de microcrèdits.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
IF Remeses i desenvolupament econòmic bilateral
 
IF Migracions, suport de l'equilibri demogràfic.
 
IF Emprenedor social
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.