Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura > Avaluar la riquesa social (sessió plenària)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Avaluar la riquesa social (sessió plenària)
Diàleg de referencia: Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura

En el marc del Fòrum Barcelona 2004 el pensador francès Patrick Viveret ha defensat la necessitat d’un canvi en la cultura política dels països industrialitzats per avaluar i impulsar els agents creadors de l’autèntica riquesa social, en oposició als actuals paràmetres regits únicament per criteris monetaristes.

Viveret, conseller del Tribunal de Comptes de França, va encapçalar el cinquè dels seminaris que integraven el programa del diàleg Interacció 2004, celebrat entre el 4 i el 6 de maig, amb aquesta conferència plenària sobre la necessitat d’un canvi en l’avaluació dels processos de riquesa social.

Sota el títol “La participació en la vida cultural”, aquest cinquè seminari va tenir com objecte, entre altres qüestions, reflexionar sobre la capacitat dels moviments associatius ciutadans per potenciar la qualitat de vida des d’accions culturals.

El filòsof gal proposa nous indicadors com el voluntariat i la qualitat de l’ensenyament, enfront dels seguits actualment pels governs occidentals. Aquests són exclusivament econòmics i possibiliten que els beneficis generats pels accidents de tràfic o un desastre mediambiental, com el Prestige, acabin comptabilitzant-se com a guanys en el Producte Interior Brut (PIB) d’un país.

La valoració d’aquesta “riquesa grollera”, segons la defineix Viveret, com a beneficis és el resultat de què els sistemes de comptabilitat nacional es guiïn només per criteris productivistes oblidant els factors socials i culturals. Aquest fet provoca paradoxes com que les riqueses naturals, com els boscs, l’aire o l’aigua, no siguin valorades econòmicament fins que la contaminació les converteix en un bé escàs.

El pensador francès reflecteix la nefasta repercussió d’aquesta paradoxa kafkiana creada per la “riquesa grollera” o els “processos contraproductius” en dos exemples grotescs. Els accidents de trànsit en el seu país generen uns beneficis anuals de més de 120.000 milions dels antics francs en registrar-se la mobilització de recursos, des dels serveis d’ambulàncies fins a les cases de pompes fúnebres. Més greu encara és que en una catàstrofe com el Prestige la contractació d’empreses de descontaminació es comptabilitzés com una creació de riquesa, per la qual cosa la participació de voluntaris fos en detriment d’aquests pretesos balanços positius.

La visió reduccionista de les fonts de riquesa d’un país té com a resulta que des del poder polític es descuidin deliberadament, o s’ignorin simplement, les fórmules per potenciar la riquesa social i el desenvolupament sostenible. Davant això, Viveret advoca per què les administracions públiques segueixin nous indicadors i “termòmetres”, basats en el treball del Premi Nobel d’Economia Amartya Sen, que mesuren factors com la “salut social” o el desenvolupament sostenible.

Les conclusions del filòsof gal és que cal una revolució copernicana en què la qualitat dels valors humans i culturals estiguin per sobre de la quantitat purament econòmica a l’hora d’avaluar la riquesa d’una societat. En conseqüència, el poder polític haurà d’assumir aquest canvi de valors i impulsar des de l’administració pública aquesta nova metodologia.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Macroestructura de la migració intel·lectual
 
IF Model de creixement econòmic en xarxa
 
IF Cap a una empresa socialment i mediambientalment responsable
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.