|
L’estructura descentralitzada dels estats amb diferents nivells administratius no ha d’afectar la defensa dels drets humans. Per això la coordinació i la complementarietat entre les diferents administracions -estatal, regional i local- és un aspecte clau que cal tenir en compte.
L’estructura descentralitzada dels estats amb diferents nivells administratius no ha d’afectar la defensa dels drets humans. Per això la coordinació i la complementarietat entre les diferents administracions -estatal, regional i local- és un aspecte clau que cal tenir en compte per tal que el fet que les competències en una mateixa matèria estiguin repartides entre diferents administracions no provoqui la indefensió dels ciutadans.
La distribució de competències formals que es dóna en el marc dels estats descentralitzats ofereix els recursos legals necessaris perquè els diferents nivells d’administració compleixin amb les responsabilitats derivades de les seves competències en matèria de defensa i promoció dels drets humans. La complexitat dels sistemes de govern multinivell requereix que es combinin el principi d’especialitat (competències de cada nivell) i el principi de complementarietat (coordinació i cooperació).
Més enllà de l’estructura jurídica, existeixen altres estratègies de col·laboració entre administració central i administració local i regional que passen per les experiències de 'partenariat' i 'empowerment' a las quals va fer referència, per exemple, Mohammed Nazir, conseller del districte metropolità de Walsall (Gran Bretanya).
Problemàtica: - Hi ha problemes de coordinació com a conseqüència dels intents d’aplicar els drets humans a diferents nivells: local, regional, autonòmic, estatal…
|
Proposta: - Implementar mecanismes preventius que garanteixin el compliment dels drets humans i la coordinació interadministrativa. - Necessitat d’establir un diàleg real entre les administracions locals i els governs centrals. - Necessitat d’equilibri entre globalització (universalitat) i identitats locals (diversitat). - Buscar diferents tècniques i mecanismes que puguin adoptar les col·lectivitats locals per fer efectius els drets humans. -La funció emergent dels drets econòmics, socials i culturals requereix el lideratge dels governs territorials: polítiques concretes en matèria de drets humans. – Els ciutadans pateixen les violacions dels seus drets a l’espai local i, per tant, és necessari reforçar la dimensió local dels drets humans. –L’estat no és l’únic ens competent en defensa dels drets humans. Les autoritats municipals també han de tenir-hi funcions i competències clares.
|
Postures: Mohammed Nazir, John Loughlin, José Manuel Bandrés.
|
Bones pràctiques: Experiències de 'partnership' entre administració local i estatal a Gran Bretanya (Walsall)
|
 |
|