Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > L’hàbitat humà i la convivència turística
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
L’hàbitat humà i la convivència turística
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

El segon tinent d’alcalde i regidor de Turisme de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Portabella, ha presidit la tercera sessió del simposi. Abans de donar la paraula al primer participant, ha proposat entendre «la sostenibilitat com un concepte ampli que inclogui la rehabilitació i la protecció del patrimoni», i ha citat Barcelona com a bon exemple d’equilibri entre identitat i cosmopolitisme.

Portabella ha afirmat que «el patrimoni intangible pot arribar a generar patrimoni arquitectònic» com va passar amb el Barri Gòtic de Barcelona que és el més gran d’Europa. El tinent d’alcalde ha explicat que la decisió del rei Jaume I de no governar directament sinó designar un grup de persones perquè administressin la ciutat de manera lliure, el Consell de Cent, va motivar la construcció de molts habitatges mentre que, a la mateixa època, en altres ciutats europees sols es construïen esglésies o edificis civils.

El regidor ha afegit que «el turisme és la síntesi de la ciutat» i ha demanat perseverança en la tasca de significació de Barcelona dins l’àmbit turístic. Com a regidor de Turisme, també ha anunciat que des del govern municipal es promouran trobades turístiques de manera periòdica i una reunió de l’Organització Mundial de Turisme a Barcelona en els propers anys.

Pedro Ruiz, professor de la Universitat de Còrdova, declarada Ciutat Patrimoni per la UNESCO l’any 1994, ha afirmat que l’objectiu d’aquesta distinció és «transcendir la monumentalització i veure la ciutat com quelcom viu, obert i dinàmic». D’altra banda, Ruiz ha definit el turisme just com «un compromís profund amb el patrimoni i els habitants», sobretot quan la riquesa patrimonial conviu amb la pobresa material.

L’arquitecte José Luís García ha destacat la importància de l’educació i la formació en tots aquells que intervenen en el procés turístic, així com també en el mateix habitant de l’indret, que a vegades no en reconeix prou el valor. A continuació, García ha introduït el concepte arquitectònic de patrimoni vernacle com «la manera de construir adient a un territori sumada a les tècniques i oficis tradicionals». L’arquitecte madrileny ha defensat la seva visió del «territori com a arquitectura» i la necessitat d’actuacions integrals per restaurar-lo, mantenir-lo o millorar-lo. En aquest sentit, ha posat com a exemples de gran potencial els 200 quilòmetres del Canal de Castella i el Camino de Santiago atès que ambdós permeten el contacte amb la gent, el coneixement del paisatge i l’apreciació dels canvis al llarg del recorregut.

El director de Turisme Sostenible de la National Geographic Society, Jonathan Tourtellot, ha iniciat la seva exposició afirmant que «és la geografia humana la que fa diferent un lloc d’un altre». Per Tourtellot, hi ha tres tipus de turisme: el de descobriment (per exemple, un viatge a Escòcia), el de relaxació i recreació (R & R, com el que genera l’esquí o la platja) i el d’entreteniment (com poden ser els parcs temàtics, casinos, camps de golf). Tres tipologies que, segons ell, segueixen una relació cronològica de manera que el pas de l’un a l’altre comporta un deteriorament ambiental i estètic. Tourtellot ha afirmat que, tot i els efectes negatius, els dos últims tipus són els prioritaris per als governs perquè proporcionen beneficis econòmics més immediats. Per il·lustrar l’explicació, el membre de la National Geographic Society ha mencionat un estudi de 150 destinacions turístiques importants que dóna idea de la proporció entre les tres categories: una tercera part són del primer tipus, amb un alt nivell de qualitat, i una altra tercera part, del segon tipus amb una elevada massificació urbanística. L’última part relativa al tercer tipus són destinacions amb grans deficiències i el director de Turisme Sostenible ha denunciat que diverses zones de la costa espanyola pertanyen a aquesta darrera tipologia. Com a alternativa a les polítiques que permeten realitats tan nefastes, Tourtellot ha proposat amb contundència: «educació, voluntat i planificació» i ha afegit: «cal que els habitants locals s’apropiïn de la situació i dels instruments polítics perquè puguin actuar».

Abans de cloure la seva intervenció, el representant de la National Geographic Society ha introduït el concepte geoturisme que amplia el d’ecoturisme i engloba l’entorn, el patrimoni, l’estètica, la cultura i el benestar dels residents, preveient una evolució fidel al caràcter del lloc.

El cap executiu d’International Hotel & Restaurant Association (IH&RA), Alain-Philippe Feutré, ha afirmat que «el sector privat pot ser un motor per al desenvolupament d’economies locals perquè possibilita la inserció laboral i restaura infraestructures». Feutré ha afegit que el turisme de masses no és incompatible amb la qualitat, ni tampoc la preservació de l’entorn ho és amb l’evolució. En aquest sentit, ha explicat com la seva institució treballa en tres dimensions: l’ambiental (promovent premis de qualitat turística), la social (lluitant contra el turisme sexual i contra el treball infantil) i l’econòmica (conciliant interessos entre població i negoci). El cap d’IH&RA, per acabar, ha remarcat que «el turisme no pot viure sense concertar els sectors privat i públic, i comptant amb la societat civil».

La segona part de la sessió sobre l’equilibri entre l’hàbitat humà i el turisme ha comptat amb tres ponents estrangers.

L’australià Ralf Buckley de la Universitat de Griffith ha començat la seva intervenció dient que un bon producte turístic ha de complir una combinació de criteris sobre atracció natural i cultural, minimització d’impactes, educació i conservació, i aconseguir l'equilibri entre costos i beneficis. S’ha referit també a les fluctuacions de la indústria turística com a un greu problema de difícil solució però que cal considerar. D’altra banda, Buckley ha explicat que el sector turístic exigeix una innovació constant i ho ha exemplificat en l’oferta d’esports d’aventura extrema:«Si ja s’ha fet submarinisme o s’han escalat tota mena de parets» ha dit «cal oferir pujar a l’Everest, baixar en caiac per un riu remot o passejar per l’espai...».

Antonio Imbassy, l’alcalde de Salvador de Bahia del Brasil ha presentat la seva ciutat com un exemple de desenvolupament turístic fet “per” i “per a” la població amb un resultat reeixit i una bona entesa entre la conservació del patrimoni i la vitalitat d'un centre històric que manté les festes tradicionals populars, malgrat suportar dos milions de turistes anuals (sobre dos milions i mig d’habitants).

Salvador de Bahia és, segons ha explicat el seu alcalde, la ciutat amb més habitants africans fora d’Àfrica, identitat que es barreja amb l'índia i la portuguesa tot creant un mestissatge propi. L’any 1986 va ser declarada Patrimoni Històric de la Humanitat.

La festa més coneguda és el Carnaval i Imbassy ha exposat una sèrie de dades numèriques, com per exemple que genera més de dos cents mil llocs de treball. Ha afirmat que els sis dies que dura el Carnaval són la síntesi de totes les activitats de l’any i ha convidat el públic a veure’n un petit reportatge en vídeo al final de la sessió.

Per acabar, l’alcalde brasiler ha manifestat el seu convenciment que «l’intercanvi de coneixement a través de la diversitat cultural i el respecte portarà, sens dubte, a la pau mundial» i ha anunciat que el mes de desembre se celebrarà a la seva ciutat el Fòrum Mundial per a la Pau i el Desenvolupament Sostenible amb l’assistència de Lula da Silva, president del Brasil.

Finalment, Crescencio Reséndiz, representant del Foro Internacional Indígena del Turismo de Mèxic ha definit els turistes com a persones amb renda disponible i temps, que viatgen per plaer i els interessa algun aspecte del país sota cert nivell de confort i ha contraposat aquesta definició a la identificació que els pobles indígenes fan entre turista i explotació. «No es pot esperar que els indígenes creguin en el desenvolupament turístic si se’ls ocupen els terrenys, se’ls perjudiquen les activitats agrícoles i ramaderes i es mantenen les desigualtats i la pobresa». Fent de contrapès a aquesta visió negativa, Reséndiz ha explicat algunes iniciatives que es porten a terme en el seu país (San Nicolás Tololopan, a tocar de Ciutat de Mèxic, Nuevo San Juan al nord-est i Sierra Norte al sud del país, una de les zones més ben gestionades on els indígenes han pres el timó). El membre del Foro Internacional Indígena ha afirmat, per acabar, que «els indis sols demanen que no se’ls malmetin les terres ni la manera de viure i que se’ls reforci l'autodeterminació».

Jordi Portabella, com a president de la sessió, ha clos aquesta part del simposi remarcant la transversalitat del turisme pel que fa als beneficis (sector hoteler, restauració, infraestructures, cultura, comerç... ) i recordant que el turisme és la segona activitat econòmica mundial.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
RS Conclusions dels Diàlegs sobre Ciutats al Fòrum Urbà Mundial
 
IF Apoderament local
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.