Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diàleg Orient-Occident > Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina
Diàleg de referencia: Diàleg Orient-Occident

Tot i que el món està en constant procés de canvi, segons Frank Jürgen Ricther es poden definir quatre models econòmics en relació a les diferents cultures i societats existents al món. En primer lloc, hi ha el model definit com anglosaxó, on el mercat és el motor i la peça clau de l’economia. El mercat determina l’oferta i la demanda, les condicions per invertir en un país o en un altre, el preu dels estocs, etc. Un altre model és el de les transaccions, que es basa en l’atorgament i transferències de recursos de forma eficaç per tal d’impulsar les economies. Un tercer model és l’asiàtic o de l’Orient Mitjà, caracteritzat per una forta inversió del sector públic, i per tant, per una considerable intervenció de l’estat en el desenvolupament industrial, amb l’objectiu d’aconseguir un veritable desenvolupament econòmic. Aquest model està dominat pel pensament confucià, en què la voluntat de cooperació entre els individus és més elevada que la voluntat de no cooperar, i per tant, de no pagar. En darrer lloc, hi ha un quart model que basa el creixement econòmic en la protecció dels mercats. Tots aquests models són estereotips i tenen aspectes positius i negatius; és per això que és difícil respondre a l’eterna pregunta de quin seria el millor dels models.

Dins de la dinàmica de canvi que les societats estan experimentant, hi és present la globalització i l’economia no la pot obviar. Per això és necessari plantejar un nou model econòmic com el network. Degut a la globalització, les economies s’estan desnacionalitzant. Això implica que la majoria de relacions econòmiques siguin transnacionals i que per dur-les a terme es necessiti una bona xarxa de comunicació. Per tant, és necessari fer un gir polític cap a l’internacionalisme econòmic, deixar de treballar en base a estereotips i intentar millorar i reforçar la societat internacional.

Aquesta obertura transnacional en el camp econòmic —com feia referència Carlos Moneta en el seu discurs— forma part de tota una sèrie de processos interregionals que s’han anat succeint en els darrers anys, tant al continent europeu i americà, com a l'asiàtic, més recentment. Aquests processos s’han complementat amb l’establiment de vincles i acords a escala supranacional. Al continent asiàtic, des d’un punt de vista geoeconòmic, cal destacar el procés de l’APEC (Asia Pacific Economic Cooperation), de caire multilateralista i birregional, que abasta les dues àrees del Pacífic.

Paral·lelament, hi ha també un procés de caràcter més interregionalista, l’ASEAN+3 (Xina, Japó i Corea). Pel que fa a les relacions més intercontinentals, cal destacar sobretot la relació en termes econòmics que s’està forjant entre Àsia i Amèrica Llatina, amb la voluntat d’Amèrica Llatina de convertir-se en la regió més estretament vinculada a Àsia-Pacífic en termes d’acords econòmics. Al mateix temps, l’establiment de múltiples acords econòmics internacionals i interregionals contribuirà, segons les paraules de Carlos Moneta, al guany d’una major autonomia d’Àsia respecte els EEUU, i a l’establiment d’un vincle triangular entre Àsia, Amèrica Llatina i EEUU, que pot ajudar a la construcció d’un món més equitatiu i multipolar.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
IF Model de creixement econòmic en xarxa
 
RS Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina- Debat
 
RS Cap a un altre món possible: com regular democràticament els mercats financers?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.