Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Diversitat a l’Islam
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Diversitat a l’Islam
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

El pensament islàmic és divers, no es pot encapsular en una sola tradició. Hi ha moltes tendències dins aquesta religió. El problema és que si no es controlen ni es coordinen les diverses tendències, corre el risc de dividir-se’n en més i això no seria positiu. Podria dir-se que hi ha un sol Islam però diverses formes de ser musulmà.

Per què podem parlar d’un Islam? Perquè hi ha un conjunt comú de creences islàmiques a tots els països del món – hi ha 5 pilars iguals tant pels sufís com pels sunnites. Per què podem parlar de diversitat dintre l’Islam? Perquè l’Islam és una tradició de tot el context cultural que hi ha al seu voltant; per això hi ha un Islam asiàtic, un Islam africà, etc. En el cas d’Occident ha passat exactament el mateix. Hi ha una identitat islàmica que ha absorbit els elements culturals que hi ha al seu voltant. La diversitat de tendències s’organitza en múltiples escoles de pensament que s’estenen amb complexitat, tot formant moltes capes. A voltes es cau en la simplicitat per qualificar-ne unes com a moderades i altres com a radicals. Aquesta complexitat a l’hora de parlar de grups també es trasllada a diferents nivells. Cal distingir entre els diferents nivells (polític i religiós). D’una banda hi ha persones que són molt liberals a nivell religiós però molt autoritàries a nivell polític, i a l’inrevés.

Quan parlem d’islamisme a Europa es pot parlar d’almenys 6 formes d’entendre l’Islam a Europa. Per entendre l’Islam cal comprendre les seves diverses capes. A més, quan s’ensenya l’Islam cal seguir primer una formació, seguir unes normes i estudiar-les de manera científica, etc. Però un dels problemes que hi ha és que moltes persones parlen en nom de l’Islam (en lloc de fer-ho a títol individual o que parlen sense tenir-ne ni idea). Una de les fórmules que defensa el ponent és la de trobar els punts en comú entre les diverses tendències mitjançant el diàleg.

Una de les idees que han de quedar clares és que àrab no és igual a islàmic. Hi ha àrabs que pertanyen a altres religions (jueus, coptes, cristians). El que passa és que l’Islam ha utilitzat la llengua àrab per difondre el seu missatge i la seva religió. Però la cultura àrab recull diverses cultures, entre les quals es pot parlar de la cultura islàmica.

Actualment, alguns musulmans oculten o aprimen les seves creences perquè no se’ls identifiqui com a tals i per aconseguir una millor integració laboral, social i familiar. Altres, en canvi, es radicalitzen i promouen l’antisemitisme. En aquest sentit, es tracta d’acomodar les nostres creences a les societats d’arribada, de forma que es pugui adaptar una identitat cultural sense necessitat de renunciar a la cultura islàmica. Es pot ser francès i musulmà, per exemple.

Problemàtica:
Diversitat de l’Islam i risc d’aparició de noves tendències dins la diversitat existent, poc controlades i representatives del conjunt.

Proposta:
Establir els punts comuns de totes les tradicions i tendències de l’Islam.

Conclusions:
No es pot parlar d’un únic Islam sinó de diversos, atès que l’Islam ha absorbit històricament les diverses tradicions dels contextos culturals on s’ha trobat. Caldria un diàleg entre totes les tendències per trobar els punts en comú i no contribuir a l’emergència de tendències poc controlades i representatives.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS La fe més enllà de les religions
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 
AS Globalització, identitat, diversitat
 
RS Taller. Informe sobre desenvolupament humà 2004: llibertat cultural a l'actual món de la diversitat
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.