Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Espais de comunicació, espais culturals
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Espais de comunicació, espais culturals
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

Miquel Rodrigo Alsina i Pilar Medina, de la Universitat Autònoma de Barcelona, posen de manifest que l’estudi de les emocions és un dels àmbits més importants per retre compte de les dinàmiques interculturals. En aquest sentit, afirmen que tota comunicació suposa una emoció. El referent emocional és molt important per poder arribar a entendre realment els altres i fer una interpretació correcta de la diversitat cultural. Per arribar a aquesta conclusió proposen que cal anar més enllà de la diversitat cultural, cosa que suposa diferenciar entre multiculturalitat i interculturalitat, a més de tenir en compte els diferents referents emocionals dels individus.

La interculturalitat es fixa en els contactes, en el mestissatge, i el que li interessa és la convivència, no una suma de coneixements aïllats carregada d’estereotips i prejudicis. Per existir necessita la diferència, que implica un punt de referència per interpretar l’alteritat. Així mateix, la interculturalitat, a més del coneixement, advoca pel reconeixement tant de les cultures pròpies com de les alienes.

Segons els autors, «estem en un moment de canvi de mirada, una situació històrica en què albirem realitats que han existit sempre, però de manera diferent; és el moment de tenir en compte el factor emocional».

Expliquen que l’individu parteix de referents emocionals diferents que és el que ens individualitza, i això va més enllà dels nostres referents culturals. Afirmen que «intercultural, hom no hi neix, sinó que a poc a poc s’hi fa, i aquest és l’aspecte que no fa anar més enllà, és la confiança intel·lectual bàsica on se superen les barreres lingüístiques, culturals i emocionals». «És l’eix que ens obliga a pensar les condicions emocionals de l’alteritat», afegeixen.

D’altra banda, Ana Zanotti, documentalista independent, per mitjà de la seva sèrie documental Escenas de la vida en el borde, pretén reflectir que ningú no és presoner de la seva pròpia cultura. Mitjançant quatre històries que se succeeixen a Misiones, una singular província de fronteres al nord-est argentí, ens mostra la dinàmica tumultuosa de les seves migracions i de la coexistència inquieta de les seves cultures en contacte.

Aquesta província fa frontera amb el Brasil i amb el Paraguai, on es parla una llengua a cavall entre l’espanyol i el portuguès, anomenada «portuñol» i on no hi ha ni ràdio ni senyal de televisió argentins, però sí brasilers. En aquest punt el govern nacional no controla els mitjans que consumeixen a la província de Misiones, però sí l’educació en les seves escoles i aquí es produeix un xoc intercultural amb el dia a dia de la frontera on conviuen les cultures brasilera, paraguaiana i argentina. «La cultura entre fronteres posa en qüestió la poderosa cultura nacional», conclou l’autora.

Finalment Sarah Corona, de la Universitat de Guadalajara (Mèxic), a propòsit de l’exposició «Fotografía wixarika y políticas culturales hegemónicas» discuteix el concepte de diversitat cultural i la seva relació amb el d’espai públic i les polítiques culturals de la imatge. Corona intenta mostrar quines són les formes pròpies de comunicació en una cultura que poc en sap d’una altra, en aquest cas l’occidental, però que per comunicar-se se servirà dels seus mitjans. Segons Corona, l’espai lliure ha de ser construït amb l’especificitat de la població en què molts altres troben lloc per dur a terme l’acció política, acció que, segons l’autora, «és un assoliment de la cultura de l’home; per tant, el principi d’igualtat no és una característica natural».

Corona posa càmeres de fotografiar no recarregables a les mans de joves indígenes wixarikas per tal que experimentin per primera vegada amb un artefacte que no havien fet servir mai. Després de l’anàlisi de les fotografies resultants, s’adona que els indígenes tenen els seus propis estereotips, diferents dels dels occidentals però comuns entre ells. Prefereixen els plans generals per situar el subjecte que fotografien en el seu context, lluny del costum occidental que es podria anomenar «retallada de la mirada», plans més curts, que mostren el detall.

Per la seva banda, Carola Andrea Espinoza Orellana, de la Universidad Mayor, mitjançant un experiment sociològic demostra la dependència de les famílies més humils de Xile respecte de la televisió. Fent un treball de camp en dos barris marginals, s’adona que la televisió ocupa un paper molt important en la vida de les famílies xilenes de capes baixes. Per a ells acaba sent un més de la família, regula les seves agendes tant dins com fora de la llar i és font d’educació que no reben des de cap altra mena de font. Així, davant del televisor es projecten en aquestes persones tres tipus de discursos. El primer és el de reconeixement: aquestes famílies, sobretot les dones, veuen les seves vides reflectides en les pantalles i així eludeixen la seva problemàtica quotidiana. El segon discurs és el de rebuig: tot allò que no els incumbeix és apartat automàticament, en el seu cas els informatius, als quals no tenen simpatia perquè creuen que no reprodueixen notícies que els afecten a ells directament. I, finalment, el discurs d’aspiració: per mitjà de la televisió adquireixen valors i anhelen béns que per la seva condició no poden permetre’s o aconseguir.

Espinoza arriba a la conclusió que copien massa de la televisió per actuar en l’esfera pública i que el pensament crític en aquest col·lectiu és nul a causa de la influència televisiva.

Problemàtica:
IDEES FORÇA

Comunicació emocional intercultural: Entendre’s amb la resta de cultures suposa comprendre els seus referents emocionals. En un món immers en la interculturalitat, Miquel Rodrigo Alsina i Pilar Medina proposen anar més enllà de la diversitat cultural per poder entendre realment els referents i significats de la resta de cultures.

Interculturalitat de fronteres: Ningú no és esclau de la cultura nacional dominant. Els documentals d’Ana Zanotti han estat rodats a la província fronterera de Misiones, al nord-est de l’Argentina, frontera amb el Paraguai i el Brasil. Una part de la seva població és autòctona, guaraní, uns 4.000 ciutadans, i la resta suposa un tràfec constant d’immigrants que van i vénen buscant millors terres per conrear.

Teledependència: La televisió ocupa un lloc importantíssim en la vida de les persones amb pocs recursos. Espinoza realitza cents d’entrevistes en llars xilenes de barris marginals per descobrir la relació dels seus habitants amb la televisió. Es tracta de les zones més pobres i amb un percentatge més alt d’immigrants del camp a la ciutat.

Proposta:
Arribar a la interculturalitat de manera pausada, per mitjà del reconeixement de les cultures i tenint en compte el component emocional. Lluitar contra l’hegemonia mitjançant la visió pròpia.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Els malestars de les identitats culturals en un món divers
 
IF Pluralitat d’identitats
 
RS Quin Islam? La lluita per l'ànima de l'Islam
 
RS Sessió d'obertura
 
RS Construir la cohesió social entre la diversitat: el cas de Manresa
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.