Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos > La lluita pels drets humans: un combat permanent perquè un món més just sigui possible
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La lluita pels drets humans: un combat permanent perquè un món més just sigui possible
Diàleg de referencia: Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

La primera taula rodona del Diàleg incorpora la visió de quatre dirigents d'organitzacions no governamentals que exposen les seves sensacions sobre els reptes del futur en matèria de drets humans. Acte seguit s'han fet una sèrie de preguntes amb la resposta individual de tots els conferenciants.

La línia proposada per tots ells critica les contradiccions de la societat internacional. Els estats són incapaços de dur a terme les prioritats que aparentment defensen a Nacions Unides. Aquesta ambivalència és altament criticada en el cas del comerç internacional i les intervencions militars, amb accions que vulneren greument els drets humans fonamentals, tot i que els estats facin públiques mesures per defensar-los arreu del món.

Rowan Gillies, president del Consell Internacional de Metges sense Fronteres, propugna l'extinció d'intervencions militars, que vulneren greument una gran quantitat de drets fonamentals, entre ells el dret a la vida dels civils. Gillies opina que el sacrifici que comporta una intervenció militar ataca directament aquests drets, i possibilita els estats de fer un ús propagandístic de la pròpia defensa. Gillies, per tant, considera que existeixen mitjans polítics i pacífics per resoldre els conflictes inter- i intraestatals. Critica sense pal·liatius la vulneració de drets humans amagada darrere d'interessos particulars, com puguin ser la persecució de terroristes.

Joanna Weschler, representant de Human Rights Watch davant les Nacions Unides (http://www.hrw.org/spanish/), se centra en el paper de l'Organització de Nacions Unides com a organisme capacitat per lluitar i protegir els Drets Humans Universals. A partir de la Carta Universal dels Drets Humans, declarada després de la Segona Guerra Mundial, l’ONU ha evolucionat vers sistemes de denúncia amb poca capacitat d'influència directa. El sistema de denúncia, basat en grups de treball i relators que condueixen investigacions i informes, va adquirir un cert apogeu durant els anys seixanta, paral·lelament a un procés de continus xocs amb el bloc comunista. Paradoxalment, la caiguda del mur de Berlín va provocar una pèrdua d'interès en el tractament de la matèria, aspecte que va demostrar "l'ambivalència dels governs de tractar els drets humans com a tema d'interès internacional, i no només tractar-lo com quelcom intern del país".

Actualment, trobem contradiccions a la Comissió de Drets Humans de Nacions Unides que demostren una manca de poder d'implementació de l'ONU, a banda de l'esmentat poc interès per considerar els drets humans matèria internacional. Per exemple, Líbia, un dels països que més ha vulnerat els drets fonamentals, n'ha estat president.

Això explica la crítica fonamental que es fa a la Comissió: una comissió que serveix als estats per protegir-se dels atacs, i no un fòrum que possibilita els estats assolir marges de millora.

Finalment, Weschler avisa del perill actual de la lluita pels drets humans. Segons ella, es tracta de la substitució dels drets bàsics per un tipus de pragmatisme que malmet els drets: la guerra contra el terrorisme amaga les vulneracions de drets que molts estats estan practicant, de manera que es dóna prioritat a la persecució dels terroristes i al control dels col·lectius als quals pertanyen, per sobre del seu tractament individual, seguint normes de dret internacional.

Ignasi Carreras, director general d'Intermón Oxfam, mira de connectar dues de les problemàtiques de la sessió plenària: pobresa i protecció de drets fonamentals. Carreras opina que "serà impossible eradicar la pobresa sense protegir els drets fonamentals". Quan tracta els drets humans, infereix sobretot en aquells socials i econòmics, i deixa en segon pla els civils i polítics.

L'argument de Carreras és que cal permetre que la gent visqui per sí mateixa, i creï mitjans de vida sostenibles, en especial a les zones rurals, on es concentren les bosses més grans de població pobra. L'educació ha de ser el vehicle pel qual les zones rurals puguin sortir de les inevitables "trampes" que els estats i el comerç internacional han generat pels habitants d'una gran quantitat d'àrees rurals a països africans, asiàtics i sud-americans (per sobre d'altres zones rurals que també són pobres). Així, no és tant important que invertim en construir escoles, sinó que els països garanteixin l'ajuda a una educació efectiva. També és essencial fer veure als països que les normes de comerç internacional beneficien els productors del primer món i sentencien aquells que no reben subvencions i es troben en entorns econòmics no desenvolupats.

Per tant, Intermón treballa per mantenir tres propostes d'actuació:

1. L'activisme des dels nostres països per tal d'aconseguir condicions que permetin a les persones viure per si mateixes. 2. Incidir en els països per tal que modifiquin positivament les seves polítiques d'ajuda al desenvolupament. 3. Col·laborar amb les xarxes associacionals locals i les societats civils, que són les que millor coneixen les realitats de cada país.

Finalment, José Hugo Rodríguez, d'Amnistia Internacional, ha presentat l'evolució dels objectius de la seva organització. Breument, són els següents: Durant els anys setanta i vuitanta, la lluita contra la pena de mort i la desaparició de persones va ser centre de les seves campanyes. La primera meitat de la dècada dels noranta van ser protagonistes les lluites contra les execucions, les destruccions de les llars i les campanyes a favor de la lliure opció sexual. A la segona meitat d’aquesta dècada es van concentrar en accions en favor de la discussió sobre el paper dels actors no estatals, actuacions orientades a denunciar aquells països que realitzaven pràctiques de mutilació genital femenina i l'ús indiscriminat d'armes. Entrats al nou segle, es reflexiona sobre els drets econòmics, socials i culturals; i es lluita en contra de la violència de gènere, els sistemes de justícia que no permeten una defensa legítima, justa i igualitària, i les estratègies d’antiterrorisme.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Una acció responsable per a aconseguir el canvi
 
AS Cap a un món sense violència
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
RS Els drets humans en temps present i en temps futur: l’actualització i el desenvolupament de la Declaració dels Drets Humans en el nou mil·leni.
 
AS Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.