Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Justícia Internacional > Llibertat i seguretat
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Llibertat i seguretat
Diàleg de referencia: Justícia Internacional

L'amenaça constant d’atemptat terrorista que planeja insistentment sobre la societat occidental ha obligat als estats a prendre unes mesures de seguretat, que han tingut un clar impacte sobre la llibertat dels ciutadans. Aquesta sessió ha qüestionat que llibertat i seguretat siguin drets antagònics i ha proposat tres visions ben diferents de lluitar contra el terrorisme.

Hi han intervingut: José Luis Herrero, director de la Fundación para las Relaciones Internaciones y el Diálogo Exterior (FRIDE); Nayan Chanda, editor general de la Far Eastern Economic Review (Estats Units); Sònia Güell, professora de dret internacional públic i de dret comunitari, CDES Abat Oliba-CEU (Espanya); i Rohan Gunaratna, responsable del departament de Terrorisme, de l'Institute of Defence and Strategic Studies, Nanyang Technological University (Singapur).

En el debat actual de política internacional, la seguretat i la llibertat es presenten com dos drets antagònics. Els estats justifiquen la limitació de drets i llibertats dels ciutadans en nom de la seguretat. Els governs argumenten que per mantenir la integritat de l'estat cal limitar les llibertats. Ara bé, realment, aquests drets no són contradictoris sinó complementaris, un ésser humà no pot sentir-se lliure si no se sent segur.

La Carta de Nacions Unides reconeix que llibertat i seguretat són dos drets fonamentals. Aquest tractament jurídic conjunt indica que estar segur és un dret del ciutadà i que es tradueix en una obligació per als estats. Seguretat i llibertat són les dues cares d'una mateixa moneda.

Els estats cal que utilitzin el seu poder per garantir la seguretat dels seus ciutadans, i això suposa proporcionar condicions adequades per fer possibles la convivència i les circumstàncies d'identitat. L'estat ha de garantir tant la seguretat material, potenciant l'estat de benestar, com la seguretat jurídica, garantint l'estat democràtic i de dret. Per tant, la solució al terrorisme es rau dintre la llei, en la pròpia legalitat dels estats i en la justícia.

Les mesures de seguretat que adopten els estats, basades en la limitació dels drets dels ciutadans, són insuficients, i per això cal recórrer a mecanismes més complexos. El caràcter internacional del terrorisme exigeix que els estats no adoptin una actitud aïllacionista per garantir la seguretat, sinó que han de cooperar amb la resta d'estats per garantir la seguretat mundial i establir mesures per prevenir l'aparició de cèl·lules terroristes. Aquesta segona visió parla de complexitat i exigeix una readaptació normativa, si realment es vol acabar amb el terrorisme. La lluita cal que sigui proporcional a l'amenaça terrorista i la resposta ha de ser suficient però no excessiva; si no és així, qualsevol acció desmesurada dels estats reforça els grups terroristes. Per això la guerra d'Iraq ha estat un error, la resposta dels Estats Units no ha estat mesurada. Però també ha estat un error que Espanya abandonés el conflicte, ja que les conseqüències de la guerra preventiva afectaran Europa. Com en el seu moment ho fou Afganistan, Iraq es convertirà en el nou viver de xarxes terroristes i de guerrilles preparades per atacar Europa.

Una tercera fórmula proposada contra el terrorisme es basa en la resposta política. Tant a Orient com a Occident, el conflicte de l'Iraq amaga interessos polítics. A l'Iraq, els Estats Units i els seus aliats justifiquen la guerra per mantenir la seguretat quan en realitat amaguen interessos polítics i geoestratègics. A Occident, amb el mateix discurs, es promulguen lleis que restringeixen la llibertat dels individus, quan realment amaguen un afany de poder. Aquests estats obliden que les lleis antiterroristes poden tenir resultats contradictoris i afavorir la radicalització de la societat. Així, de la mateixa manera que la naturalesa del conflicte és política, les solucions també han ser polítiques. Cal trobar mecanismes, no tan sols judicials, a través dels quals els estats influeixin en els grups radicals per tal que aquests no es converteixin en cèl·lules terroristes.

La lluita contra el terrorisme exigeix uniformitat, però això és difícil d'aconseguir davant la manca de coherència entre la comunitat internacional, la qual cosa, a la vegada, facilita l'actuació i la proliferació dels grups terroristes. Encara que un estat no es vegi amenaçat pel terrorisme, cal que també participi en la lluita, ja que si el terrorisme és un fet internacional, reclama igualemnt una resposta global.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Els drets humans, víctima de la lluita contra el terrorisme?
 
IF La responsabilitat de protegir
 
RS Reformes institucionals per a la pau, la seguretat i la justícia en el món
 
IF Un model 'Europa' basat en el pacte, la convivència i el multilateralisme
 
RS Definint el context. El creixement de la Justícia internacional.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.