Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Comunicació i diversitat cultural > Els mitjans de comunicació i la immigració
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Els mitjans de comunicació i la immigració
Diàleg de referencia: Comunicació i diversitat cultural

Andreu Casero tracta en la seva ponència sobre la construcció d’una identitat exclosa als mitjans, vista des de dos diaris de Barcelona l’any 2001, i sobre el tancament d’immigrants a les esglésies, fet que no provocà l’impacte social que hauria d’haver provocat en un altre context, si no hagués compartit el share social amb els temes de les vaques boges, el PHN i l’arribada de l’AVE a Barcelona. Queden ben paleses les diferents estratègies discursives en tractar la notícia, una de més general i l’altra de més específica sobre el tema de què es tracta.

Carlos Muñiz comença la seva ponència parlant del perill en què pot desembocar la teoria de Vandijk (les minories estrangeres són vistes com un component negatiu activador de violència), la qual crea certs estereotips com ara el conegut amb el nom de racisme no tradicional o racisme simbòlic. Aquest tipus de racisme és degut a les creences que s'estableixen a priori sobre una determinada comunitat immigrant.

L'objecte d'estudi serà el tractament que reben les notícies sobre immigració en els diaris espanyols, concretament les imatges que se'ns mostren presentant el problema dels llatinoamericans. El frame en què se'ns mostra la imatge és tan important com la interpretació que en fa el receptor, la qual es veu condicionada pel model de frame que s'usa.

Es realitzen dos estudis sobre el tema. En el primer s'arriba a la conclusió que sempre tenen un caràcter negatiu i s'associa el tema tractat amb el país corresponent dels immigrants. En el segon es conclou que cada mitjà dóna la notícia en un àmbit: la premsa dóna la notícia a les pàgines de nacional i la televisió a l'apartat de societat. És a dir, no tenen el mateix tracte en els diferents mitjans. Per tant, es veu com el desprestigi mediàtic depèn del país on s'aborda la notícia. S'elaboren creences dels llatinoamericans a partir d'imatges; però, enfront dels africans o dels europeus de l'Est, els llatinoamericans són més ben vistos.

D’altra banda, la tercera de les ponents és Jessica Retis, que també analitza el mateix tema. Aporta com a element nou el fet que la naturalesa simbòlica és més important que la real, perquè és la que queda en la gent. Així doncs, veiem com les emocions són importants a l'hora d'interpretar aquesta mena de notícia, ja que s'ha deixat de saber ensenyar i s'ha creat saber sentir. En conseqüència, apareix el sentiment de compassió, o bé el de por.

Anna-Karin Gustafsson Norén continua en la mateixa línia d'investigació que els anteriors. Aporta com a eix vertebrador la hipòtesi de si els mitjans han de parlar «a» la gent o «sobre» la gent. Ens mostra aquest problema en la societat sueca, a la ciutat de Goteborg, on hi ha una gran fissura entre els immigrants i els nadius. La ràdio és el mitjà més viable per arribar a aquest tipus d'oient, i postula la creació de ràdios d'immigrants per integrar-se dins la societat, amb participació d'aquests a les ràdios públiques locals per aprendre’n.

Annelie Malmborg, també sueca, explica l'experiència personal que tingué quan l'any 1998 uns 63 nois, la majoria iranians, moriren en un incendi provocat per uns altres nois iranians en una festa d'escola. En un principi s'acusà els considerats grups neonazis suecs, però més tard es pogué demostrar que no fou així. Els periodistes, davant d'aquesta situació, no actuaren de cap de les maneres perquè es trobaven incerts sobre els fets; la seva passivitat demostrà que els prejudicis que tenien aparegueren immediatament. Avui dia aquesta mentalitat està evolucionant cap a una mirada més entenedora i no tan rígida com anys enrere.

Cristina Villalobos realitza el seu estudi sobre la distorsió als mitjans de comunicació espanyols de la imatge dels immigrants i la delinqüència a la premsa. Aporta sobretot dades concretes de notícies d'arribades de pasteres al sud d'Espanya, d’atacs racistes a comunitats magribines i de l'assassinat d'una immigrant per part d'un guàrdia civil. Aquest maneig de les fonts periodístiques és el que provoca el racisme estructural o simbòlic; etiquetar una ètnia crea també aquest tipus de racisme.

Denise Cogo centra el seu estudi en el mateix tema, i aporta la visió del Brasil sobre immigració cap a fora del país i cap a dins. Tracta, més concretament, les immigracions històriques de matriu europea, el 19% del total.

Juan José Igartua comenta de nou el concepte d'enquadrament de les notícies. Nicolás Lorite tracta del conflicte dels mitjans des de tres mirades: la visió bipolar (1996, pintoresca i dramàtica), la visió unipolar (2002, només pasteres) i la visió multipolar (2002, diversa). Es presenta un vídeo d’una notícia en què un immigrant salva uns espanyols en una obra enderrocada; el tractament és diferent en cada canal de televisió.

S'arriba a la conclusió que la violència simbòlica ve donada pels mateixos mitjans. Una oient pregunta si és millor que sigui silenciat o que aparegui d'una manera negativa als mitjans. L'oient es basa en la idea que el fet de crear conflicte és allò que fa viu el tema. La ponent Jessica Retis li contesta que per a ella és més important que aparegui d'una manera negativa perquè així el tema arriba almenys a la resta d'emissors. La responsabilitat és dels mitjans, i no s'ha de traslladar aquesta responsabilitat a un col·lectiu que hagi de crear conflicte per estar en l'esfera pública.

Una altra oient surt a la palestra i afirma que ella és sueca i que el canvi que ha comentat Gustafsson Norén en la mentalitat dels suecs cap als immigrants no és total. Ella ha viscut aquesta mena de situació personalment amb gent d'allí; ara viu a Barcelona des de fa 30 anys i, per tant, també és immigrant.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Acció per la pau
 
RS Dimensió humana de la seguretat (Catalunya-Espanya, El Marroc)
 
RS Creant el meu lloc: reptes i alternatives
 
RS La ignorància de l’altre
 
IF Dret a la diversitat cultural
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.