Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació > Conseqüències psicològiques del conflicte
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Conseqüències psicològiques del conflicte
Diàleg de referencia: Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació

Iniciatives comunitàries a l’Amèrica Llatina Elisabeth Lira destaca la importància de no tractar com a malalts les víctimes dels conflictes. Denuncia la legitimitat cultural de maltractar els nens amb el pretext d’educar-los i proposa fer reflexionar les famílies sobre com han tractat els seus fills i la necessitat mundial que existeix de respectar els nens.

Carlos Beguiristain opina que no s’han d’estigmatitzar les víctimes dels conflictes, ni tractar-los de captaires, «sinó dotar-los d’una memòria que les ajudi a reconstruir-se». Aquest ponent considera fonamental reflexionar sobre on es posa l’èmfasi en la reparació a les víctimes. Segons ell, «no es tracta només d’anar a les conseqüències, de posar-hi pegats, sinó d’anar a les causes per evitar que es repeteixin». També denuncia que a l’hora de proporcionar ajuda als refugiats, «sovint transportem idees occidentalitzades, i el primer que cal és entendre la cultura autòctona de les víctimes, perquè si no el que podia ser una ajuda es pot convertir en una amenaça». Un exemple de particularitat cultural és la idea de dol en les comunitats maies de Guatemala, on es creu que els morts continuen vius.

D’altra banda, remarca que per poder fer el procés de dol, la gent necessita saber la veritat, «i es necessita justícia, que és bona per l’Alzheimer». Beguiristain planteja que «si no es desmantellen els mecanismes que fan possible l’horror, aquest seguirà sent l’espasa de Dàmocles que amenaça el gènere humà». Per això considera que ens hem de preguntar des del «primer món» quines són les responsabilitats des d’aquí per al que passa allà.

Per a Rosa Lía Chauca és fonamental no veure les persones afectades pels conflictes com a víctimes, sinó mostrar també els recursos i accions que han dut a terme i la seva alegria de viure. I afegeix que «és important que posem en qüestió el que hem estat entenent per desenvolupament i pensar aquest desenvolupament d’una altra manera, com aquell que té a veure amb les persones». Chauca planteja que la majoria d’afectats no demana diners, no vol almoina, només justícia i que se’ls demani perdó. Al final de la seva exposició afirma, per als processos d’elaboració de memòria històrica, la importància de crear i enfortir vincles per contrarestar la fractura de xarxes civils i formar equips compromesos amb una ètica de treball, acompanyament i suport emocional. Per acabar, assenyala que «ajuntant dues impotències pot sortir-ne una fortalesa, una energia diferent».

Panel II

L’experiència del Grup TRT (To Reflect and Trust. Reflexionar i Confiar)
Dan Bar-On (Universitat de Negev – Ben Gurion) i David Lopatie (catedràtic d’Estudis Psicològics PostHolocaust) arrenquen la seva reflexió d’un sentiment humà: la por. Expliquen que la por existeix tant en els palestins com en els israelians. I a partir d’aquí un repte: com podem aturar aquesta por? Segons Bar-On resulta difícil reconèixer la por a l’altre i per això totes dues parts han de mostrar-se fortes i en conseqüència violentes. Per això, per al professor el primer és reconèixer aquesta por. En aquest sentit, destaca el viatge promogut pel periodista araboisraelià Mazin Mgally d’un grup d’àrabs a Auschwitz per entendre el dolor dels jueus i la seva por. Pel que fa a les víctimes, Bar-On considera que Israel és una cultura victimista i es veu ella mateixa com a víctima d’altres pobles. Per al professor, les víctimes no són una classe especial de persones. Segons ell, es tracta només d’aprendre del passat per evitar que es repeteixi, i entendre que quasi totes les persones en aquestes circumstàncies podrien haver estat víctimes. També té unes paraules de reconeixement a la valentia de Huda Imam per la seva iniciativa de pau que comporta dir als propis compatriotes palestins que no veuran el seu somni fet realitat. Bar-On considera que els israelians han de reconèixer la tragèdia del poble palestí i dir que són en part responsables d’aquesta tragèdia. I afegeix que «hem d’asseure’ns amb ells i buscar una solució per entrar junts en el futur». Bar-On creu que és comprensible que els palestins no vulguin cedir al fet de no tornar a les seves cases i creu que només serà possible a través d’aquesta via.

Joe Cool, procedent d’Hamburg i fill d’un membre de les SS que va ser sentenciat a mort i executat per la seva responsabilitat en l’Holocaust, comparteix la seva experiència vital. Un camí que va anar des del descobriment de la culpabilitat del seu pare fins arribar a enamorar-se i casar-se casualment amb una jueva. Cool afirma: «No em sentia culpable, però la terrible culpa del meu pare m’exigia que fes alguna cosa» . Així va arribar a formar part del grup d’ajuda Trust & Reflect.

Samson Jun és fill de supervivents d’un camp de concentració nazi i treballa en grups de diàleg jueus-alemanys entre «víctimes-perpetradors». Per a ell el camí de la reconciliació és el diàleg, així com aprofundir temes com la confiança i la vergonya. Destaca tres documentals fruit de les trobades dels components de Trust & Reflect: Fills del Tercer Reich (1993, BBC), A partir de les cendres (1995, BBC), Una amistat impossible (1998).

Thuli Mpshe, procedent de Soweto (Sud-àfrica) parla del treball dut a terme a Sud-àfrica per a la recuperació de la memòria. Segons ella, «ara també els blancs saben què va passar a l’era de l’Apartheid». Per a Mpshe, participar en els grups de TRT el va ajudar a enfrontar-se a ella mateixa, a la seva ràbia, al seu dolor, i així arribar a sentir empatia pel dolor que van sentir també els que es van beneficiar de l’Apartheid. Segons Mpshe, «quan la gent parla es fa vulnerable i d’aquí ve el veritable canvi, del cor».

El metge palestí Eli Awwad situa els orígens del conflicte palestino-israelià cent anys enrere. Segons ell, «els palestins se senten com a víctimes i perceben els israelians com a victimaris». Per a Awwad «sense respecte ni confiança continuaran en conflicte». Segons el doctor Awwad, «gràcies a TRT per primera vegada vaig sentir el dolor de l’altre i també el vaig entendre. Això ens dóna forces per guarir i avançar junts».

Una altra ponent jueva d’origen nord-americà reconeix que en la seva família odiaven els alemanys, però que va arribar a entendre que d’aquesta manera tota un part de la seva energia es dedicava a aquest odi. Gràcies a TRT va poder conèixer l’altra part i va arribar a entendre que tots dos es necessitaven entre ells per a curar-se interiorment, donant un rostre humà al contrincant.

Nitai Keren, jueu israelià, indica que a l’Orient Mitjà no saben com fer la pau, però sí la guerra. Keren explica les tècniques que fa servir TRT, que contemplen reflexió sobre el passat en comú; construir confiança per a un món millor; explicar la pròpia història; escoltar la història de l’altre; compartir els sentiments de culpa; compartir els sentiments d’odi; i sentir el dolor. Així, segons Keren, com més a prop es troben més aviat comença la curació, i «un nou enteniment del passat genera canvis per a un futur millor». La part essencial d’aquest procés és el que denomina «efecte significatiu emocional».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Diàleg amb Marguerite Barankitse
 
RS Coexistència social durant o després del conflicte
 
IF Pau duradora
 
RS Diàleg Més enllà dels models
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.