Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Desenvolupament de vincles comunitaris
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Desenvolupament de vincles comunitaris
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració


L'objectiu de la sessió és apropar-se a l'experiència del codesenvolupament a partir dels casos d'Equador i Barcelona i reflexionar sobre com els diferents actors van entenent progressivament aquest concepte a partir d'aquestes experiències. Les experiències han estat dirigides pels projectes que sobre migració té l'organització Càrites.
Francisco Aperador (Càrites Diocesana, Espanya) ens ofereix primer el marc teòric. No existeix una definició categòrica i en termes absoluts de la idea de codesenvolupament, sinó que el seu significat s'entén progressivament a la pràctica i des de la pluralitat. Per exemple, des de les administracions públiques, el codesenvolupament s'entén com un instrument pel control de la migració. Des de les institucions financeres, es veu com una forma d'accedir al negoci de les remeses. El codesenvolupament es veu també des d'altres àmbits com un forma de solucionar situacions de saturació de l'ocupació immigrant i situacions d'esgotament de l'antiga via del desenvolupament.
A Càrites, la idea de codesenvolupament queda recollida en el document Nadie sin futuro, que vol incidir sobretot en la "desesperança a la que el sistema econòmic mundial condemna a un gran tant per cent de la població". Càrites insisteix, doncs, en el gran valor que té l'esperança davant aquesta situació i creu que en aquest sentit és com s'han de valorar iniciatives com, per exemple, Papers per a Tothom.
La visió que es té en general de la migració és que és un problema i una amenaça aquí; però cal entendre que també és un problema i a l'hora una oportunitat per allà. Comprendre "l'aquí i allà" ens permetrà veure que les causes de la migració són tant l'efecte expulsió com l'efecte crida, que obeeixen a un projecte de vida personal, però també a un projecte familiar. També es permet entendre que l'immigrant aporta patrimoni humà i social, a través de la seva cultura, les seves experiències... i que no és només una mà d'obra no qualificada. Per tant, més enllà de l'accés als serveis bàsics, hem d'entendre l'immigrant com un subjecte polític que també és protagonista del desenvolupament local. En resum, la qüestió és que "el codesenvolupament és un repte d'entesa entre tots els diversos interessos involucrats".
Vicente Martínez (Càrites Equador-Espanya) ens explica la pràctica d'aquestes idees que s'està duent a terme a l'Equador. Des de 1999 Equador s'ha arribat a anomenar "el país de l'èxode". Les xifres avalen el qualificatiu: durant l'any 1999 van emigrar un milió de persones d'aquest país (de 5 milions d'equatorians que es consideren població econòmicament activa). Segons una enquesta, prop del 60% dels habitants de Quito volen marxar. Espanya com a destí del emigrants equatorians, des de 1995, ha experimentat un increment espectacular de fins el 53% (EUA, que encara és el destí principal, rep el 65% dels emigrants). Fins al 2003 es calcula que a Espanya hi ha prop de 600.000 equatorians i ocupen el primer lloc en la llista de procedències (cal afegir que la gran majoria estan en situació il·legal).
Les causes d'aquest alarmant fenomen cal trobar-les en:
- inestabilitat política amb un gran predomini d'interessos particulars i de poder per part dels dirigents.
- Crisi econòmica pels problemes per pagar el deute extern, caiguda del PIB i un gran i rapidíssim empobriment de la població (de 6 milions de pobres a 13,6 en 5 anys).
- Conseqüent crisi social provocada per una gran desigualtat de la distribució de la riquesa. Molta diversitat regional, ètnica i cultural.
- Deteriorament dels recursos naturals i del medi ambient.
Davant la destrucció d'empreses i llocs de treball, el baix poder adquisitiu, el deteriorament de serveis i condicions de treball i la inseguretat, l'emigració es presenta com un vàlvula d'escapament. Actualment, la paradoxa és que la macroeconomia d'Equador està millorant, però continua l'emigració perquè, "donada la gran concentració de poder i riquesa, la macroeconomia millora la situació del país però no dels seus ciutadans". En aquesta precària situació, les remeses (els diners que els emigrants envien al país per a les seves famílies) suposen el segon ingrés, en importància, de divises al país, per sobre fins i tot de l'exportació dels seus productes naturals. Aquest ingrés genera una perillosa dependència per l'economia domèstica del país, perquè s'inverteixen per a pal·liar deutes altíssims de préstecs ¿préstecs d'usurers de fins al 30% d'interessos mensuals.
El paper de Càrites en aquesta situació és facilitar la coordinació entre institucions equatorianes i espanyoles per a pensar en solucions conjuntes. Les línies estratègiques d'actuació abasten:
- Comunicació (les noves tecnologies són molt importants per a garantir la comunicació entre l'emigrant i les famílies).
- Desenvolupament. Per incidir en la producció, l'estalvi, el deute extern, les remeses...
- Ciutadania. A través de l'assessoria, l'associació civil, els Drets Humans, relació amb els governs.
Segons aquesta estratègia, els punts a recolzar són:
- capacitació.
- crèdits.
- comunicació.
- investigació.
D'aquesta manera, "l'objectiu no és evitar l'emigració ni el retorn, sinó positivitzar el fenomen per al profit tant d'Equador com d'Espanya".
En el torn de Juana Martín (Càrites Barcelona) s'explica quina és la situació en el país de destí, concretament a Catalunya. Hi ha una gran consciència de la profunditat de la problemàtica, però la "situació és d'urgència: en aquests moments el més important és protegir el dret fonamental a la dignitat del immigrants. La població immigrants està vivint, en la majoria dels casos, autèntics drames" i això obliga a Càrites a concentrar-se quasi exclusivament en l'atenció primària. La major part dels problemes que es presenten es deriven de les situacions d'il·legalitat (el 74% dels immigrants estan sense feina i només el 4% té un treball fix i digne. El 49% viuen al carrer).
Aquesta atenció primària es concentra en la capacitació per l'agrupació; construir xarxes d'ajut; facilitar la comunicació amb el país d'origen i lluitar per aconseguir situacions legals que comportin drets i deures perquè l'immigrant sigui un ciutadà de ple dret. Concretament, són molt necessàries accions com: desvetllar els currículums (molts dels immigrants tenen una gran qualificació, tant laboral com cultural, que no es reconeix ni es reflecteix en les seves feines precàries); fer entenedora tota la informació relacionada amb la seva situació; evitar l'exclusió i fer que els serveis socials arribin també als immigrants.
Per cloure, Juana Martín coincideix amb els ponents que l'han precedit en què la migració és un acte voluntari que cal respectar i cal vetllar per la seva dignitat. "Càrites no existeix per jutjar la migració sinó per dignificar-la".

Problemàtica:
Les causes i les conseqüències de la migració: precarietat, situacions indignes, pobresa, desarrelament, il·legalitat, marginació, desatenció, etc. En aquests problemes, hi estan involucrats tant les persones com les seves famílies i la societat dels països de destinació i d'origen.

Proposta:
- No jutjar la migració, sinó treballar per dignificar-la. La dignitat del migrant passa per reconèixer-lo com a subjecte polític de plens drets i deures. - Comprendre i incidir en els problemes tant del país de destinació com del país d'origen. - Pensar i coordinar solucions conjuntes entre les diverses institucions i parts implicades dels dos països. - Atendre les demandes més bàsiques i urgents.

Postures:
- F. Aperador: cal treballar pel codesenvolupament (és un repte d'entesa entre els diversos interessos involucrats) i entendre'l també com una esperança a què no s'ha de renunciar. - V. Martínez: l'objectiu no és evitar l'emigració ni el retorn, sinó positivitzar el fenomen per al profit tant de l'Equador com d'Espanya - J. Martín: la migració és un acte voluntari que cal respectar. Cal que primer cobrim les necessitats bàsiques per poder treballar en altres aspectes.

Bones pràctiques:
Activitats de: - Capacitació. - Crèdits. - Comunicació. - Investigació. - Atenció primària. - Informació entenedora. - Construcció de xarxes d'ajut. - Lluitar per la legalització del immigrants.

Conclusions:
La problemàtica és complexa i presenta molts aspectes socials, polítics, personals, legals, etc., que demanen la participació de totes les parts interessades. Totes elles han de treballar per la dignitat dels migrants, entenent que els seu és un projecte personal i familiar voluntari que s'ha de respectar.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS La joventut davant els desafiaments d’avui en el món del treball: la pobresa de les persones joves
 
IF Polissons dels sistemes de salut públics
 
AS Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.