Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau > Models de política i planificació lingüístiques
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Models de política i planificació lingüístiques
Diàleg de referencia: Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau

El taller "Models de política i planificació lingüístiques" va debatre, principalment, l’actuació de les institucions oficials en països amb una heterogeneïtat de llengües. La majoria d’experiències exposades pels ponents van constatar l’abisme que s’acostuma a produir entre el plantejament d’una política lingüística i la seva aplicació pràctica. Però de totes les intervencions també se’n van poder extreure nombroses lliçons relacionades amb la viabilitat, els avantatges i l’efectivitat de l’educació multilingüe a molts països.

El taller va estar coordinat per Jean-Jacques van Vlasselaer, membre del comitè directiu de l’Institut Linguapax i del Consell Científic del Projecte sobre les Llengües del Món (UNESCO). La totalitat dels conferenciants va coincidir en què la finalitat fonamental de tota política lingüística hauria de ser l'assegurar un accés igualitari de tots els ciutadans als serveis, independentment de quina sigui la seva llengua. Alhora, es va remarcar reiteradament la necessitat que la política i planificació lingüístiques assoleixin els seus objectius a la pràctica.

Al primer bloc del taller, Anne-Marie Beukes va explicar com durant els primers deu anys de democràcia a Sud-àfrica una de les principals pretensions del govern va ser promoure la igualtat entre la gran diversitat de llengües d’aquest país. D’aquesta manera, es van aprovar unes disposicions constitucionals que recolzaven la diversitat lingüística, tot atorgant estatus oficial a 11 llengües, 9 de les quals havien estat històricament marginades. A banda, aquesta protecció dels drets lingüístics pretenia ser una mesura prèvia per al desenvolupament dels socials. Amb tot, la distància entre aquesta política i la pràctica resultant fa que només l’anglès segueixi essent la lingua franca a tota Sud-àfrica i sigui pràcticament la única llengua que s’utilitza a nivell governamental. Aquesta mateixa llengua atrau molts joves i, tot i ser inaccessible a la majoria de la població, alguns pares creuen que els seus fills tindran més oportunitats si aprenen l’anglès en lloc de la seva llengua nadiua. Per tant, en aquest cas, el resultat d’una política lingüística que apostava per la conservació de la diversitat lingüística no ha pogut posar fre a la dominació lingüística, a l’accés desigual en funció de la llengua als serveis del govern i a la marginació de les llengües indígenes. Així doncs, Beukes va concloure que, malgrat els esforços, l’intent de promoció de la diversitat lingüística a Sud-àfrica com a recolzament del desenvolupament social no s’ha integrat amb èxit a les polítiques nacionals. La sociolingüista va acabar la seva intervenció apuntant que, a banda de reconèixer-les com a vehicles de cultura, cal que les llengües indígenes es relacionin amb poder, prestigi, assoliment d’oportunitats, moda o literatura per tal que la diversitat lingüística esdevingui realment rica.

A continuació, Nadine Dutcher va oferir als assistents al taller les experiències reeixides d’educació bilingüe a 3 països multilingües —Eritrea, Guatemala i Papua Nova Guinea. Dutcher va evidenciar que els nens que comencen l’ensenyament en la seva llengua materna tenen més possibilitats d’èxit acadèmic que no pas aquells a qui a l’escola se’ls ensenya en una llengua que no coneixen. L’educació en llengües pròpies no només és possible, segons va explicar la sociolingüista americana, sinó que, a més, es pot fer respectant els pressupostos dedicats a educació un cop els programes ja han arrencat. A més, Dutcher va explicar que l’educació en la llengua materna contribueix a preservar la diversitat lingüística del món i fa que els parlants reconeguin el valor de les seves llengües i n’ampliïn les funcions socials.

Per la seva banda, Félix Etxeberria va fer un repàs als reptes de l’educació bilingüe al País Basc i a les fites assolides. En primer lloc, Etxeberria va contextualitzar la situació de poc coneixement de l’èuscar relacionant-la amb la prohibició d’aquesta llengua durant gairebé 50 anys i amb altres raons pròpiament lingüístiques, de migracions i també polítiques. El doctor en Ciències de l’Educació va parlar dels 4 models que combinen el castellà i l’èuscar en l’educació al País Basc i va constatar el rendiment notablement superior dels alumnes educats de forma bilingüe. No obstant això, Etxeberría va assenyalar com a principals reptes de l’educació bilingüe al seu país l’increment de la presència de l’èuscar tant al carrer com a la universitat, i la "integració de les diverses cultures —referint-se al fenòmen creixent de la immigració— en una educació per a la pau".

El desenvolupament tecnolingüístic de la llengua basca és una altra de les experiències que va recollir el taller "Models de política i planificació lingüístiques". Araceli Díaz de Lezana va explicar que, si bé la situació de l’èuscar en l’àmbit tecnològic és llunyana respecte les llengües majoritàries, les iniciatives de creació de software i eines didàctiques multimèdia en aquesta llengua permeten augurar un ús normalitzat de la llengua. Amb tot i això, la ponent va emfatitzar la necessitat que, en un mercat reduït com és el basc, augmenti la demanda o exigència social d’aplicacions en euskera.

El taller també va oferir una visió sobre la planificació lingüística de la llengua de signes catalana (LSC). Josep Quer va explicar que la LSC és la llengua pròpia minoritària de la comunitat sorda catalana i va remarcar el seu estat de minorització pel fet de ser considerada una llengua derivada de la llengua oral, vinculada a una discapacitat i de no estar reconeguda legalment. Per acabar la seva exposició, Quer va reivindicar la LSC com a part del patrimoni lingüístic universal, i va exigir el seu reconeixement social i legal, així com el respecte dels drets lingüístics de les persones sordes.

El primer conferenciant del segon bloc del taller va ser David A. Klaus, consultor en problemes d’educació, que va parlar de l’ús de les llengües indígenes en l’educació a Papua Nova Guinea. Es tracta del paradigma de com un petit país multilingüe pot avançar i fins i tot estalviar recursos gràcies a estratègies d’educació multilingüe —actualment hi ha programes d’educació primària en la meitat de les 800 llengües pròpies de les diverses comunitats de Papua Nova Guinea. El ponent va explicar que amb l’ensenyament en dues llengües l’abandonament de classes ha disminuït considerablement i que els pares estan disposats a fer més esforços per tal que els seus fills siguin escolaritzats si és en la llengua pròpia. A banda, va assegurar que els nens es mostren molt més segurs i participatius, aprenen molt més ràpidament en la seva llengua materna. Així doncs, Klaus va mostrar com l’educació bilingüe dóna als alumnes dues formes diferents de veure el món i, per tant, més capacitat d’adaptació i d’aprenentatge. En conclusió, l’educació bilingüe en llengües indígenes potencia la conservació cultural, és viable econòmicament perquè els nens aprenen més de pressa i obté resultats didàctics altament satisfactoris.

El paper de la universitat en la promoció de llengües minoritàries va ocupar una altra de les ponències del taller coordinat per Jean-Jacques van Vlasselaer. El sociolingüista Joe MacDonnacha va oferir als assistents una aproximació al cas irlandès, els principals reptes del qual són integrar la llengua pròpia en l’esfera econòmica i laboral i atreure joves i professors cap a una educació universitària en irlandès. MacDonnacha va explicar que aquests són els propòsits pels quals s’ha creat un centre universitari per a formació de tercer grau en irlandès, on s’imparteixen estudis de traducció, planificació de llengües, comunicació i arts.

Abdeljlil Elimam va assenyalar el conflicte lingüístic com a una de les principals causes de la violència a Argèlia. Elimam va explicar que al Nord d’Àfrica els governs han decidit ignorar les llengües pròpies de les comunitats i imposar l’àrab estàndard en l’ensenyament. Aquesta subordinació i menyspreu de les llengües maternes és un factor que ha cultivat l’odi i la violència en aquesta zona. Elimam va exigir a les institucions del Nord d’Àfrica que tinguin en compte la història de la llengua per sobre de la qüestió religiosa, i que combinin l’educació en idiomes oficialitzats com l’àrab estàndard i en les llengües pròpies, si més no en l’educació primària. El següent ponent, Adil Moustaoui, va remarcar la idea que els conflictes lingüístics acostumen a estar estretament lligats amb polítiques lingüístiques que subordinen algunes llengües, tot creant una jerarquització lingüística i social. L’especialista en sociolingüística i polítiques lingüístiques va fer una anàlisi del conflicte lingüístic al Marroc i de com la situació ha canviat i s’ha optat pel reconeixement del multilingüisme del país a partir de la caiguda del rei Hassan II. Moustaoui va concloure que la política lingüística ha d’anar més enllà de la planificació formal i que cal impulsar un manteniment més equitatiu de les llengües, evitant sempre que sigui possible les relacions de poder entre elles.

Finalment, Uuc-Kib Espadas va oferir la seva visió sobre el debat pels drets lingüístics a Mèxic. L’antropòleg social, que va participar en aquest procés de creació de la llei lingüística, va parar esment a la importància dels drets lingüístics tant col·lectius com individuals. Espadas es va mostrar poc satisfet amb la llei aprovada a Mèxic perquè, tot i donar el mateix estatus polític de "llengua nacional" tant al castellà com a totes les llengües autòctones i obligar a oferir tots els serveis en les llengües pròpies, hi ha una gran distància entre la llei i la seva aplicació a la realitat.

En conclusió, el taller va estar centrat en els èxits i fracassos de les intervencions institucionals. S’hi va parlar abastament de la importància de l’aspecte lingüístic de les polítiques educatives i s’hi van posar de manifest els avantatges i l’eficàcia de l’educació bilingüe. Els ponents van fer una crida unànime perquè les institucions facin possible i real l’accés dels ciutadans a tots els serveis en la seva pròpia llengua, començant pel servei essencial de l’educació en més d’una llengua.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Distància entre polítiques lingüístiques i realitat
 
AS Concentració d'esforços per a preservar la diversitat lingüística
 
RS Sessió inaugural: Diàleg Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau
 
RS Sessió plenària sobre la diversitat lingüística.
 
RS Sessió plenària sobre la sostenibilitat.
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.