|
A la sessió d’obertura de les jornades de diàleg «Promoure la convivència i la seguretat en la societat de la informació», s'ha destacat que les noves tecnologies han d’utilitzar-se per al desenvolupament humà i la necessitat de reformular el concepte de seguretat a partir de la participació de tots els col·lectius i la seva aplicació transversal a totes les polítiques. En el panorama actual es dibuixen noves amenaces, però també grans oportunitats. Tot i així, “
cal evitar caure en la cultura de la por i construir un sistema basat en la transparència i en la participació
”, comenta Montserrat
Tura
, consellera del Departament d'Interior de la Generalitat de
Catalunya
.
Els canvis que es produeixen en la societat de la informació tenen una dimensió planetària i una relació directa amb la seguretat i la diversitat cultural. La universalitat és sòlida quan es basa en el reconeixement de les identitats dels diferents pobles. “
Cal tenir present la mirada de l’altre, el sentiment de l’altre
”, assegura la consellera.
La seguretat és part integral i garantia del progrés humà. La seguretat no és només una tasca dels cossos uniformats. Garantir la convivència és un dret i un deure dels individus, dels col·lectius i de les institucions. És un projecte comú. El discurs de la seguretat està lligat a les responsabilitats socials, a les obligacions. No és possible ignorar ni evitar el compliment de les lleis.
La seguretat ha de ser entesa com un global, segons Montserrat
Tura
. No és només preservar l’ordre, sinó que es tracta de la seguretat ambiental, de les condicions laborals, entre altres, i també dels fenòmens migratoris. Aquests no són nous, però sí que ho són la intensitat i la rapidesa amb què es produeixen. “
No es tracta d’un fenomen reversible, temporal, sinó persistent
”, diu
Tura
. La clau és la integració social dels qui vénen i l’aprenentatge de la convivència multicultural, l’esforç compartit entre els que hi són i els que arriben.
La convivència i la diversitat cultural han de ser font d’enriquiment mutu i s’han de tenir en compte en les polítiques per respectar les llibertats i garantir la seguretat. “
Existeix una paradoxa en l’actualitat: mai no s’havien tingut tants dispositius de seguretat i protecció tan sofisticats i variats, però a totes les regions del món els individus i les comunitats se senten cada cop més vulnerables
”, apunta Marcel
Boisard
, director general de l’Institut de les Nacions Unides per a la Formació i la Investigació (UNITAR) i subsecretari general de les Nacions Unides.
La seguretat ha de concebre’s a partir de l’imperatiu del respecte a les llibertats per afavorir la convivència real. “
La tasca principal és la humanització de la mundialització
”, diu
Boisard
, a través del diàleg en el sentit de l’intercanvi i el reconeixement del proïsme que cal entendre. Aquesta és la filosofia amb què treballen a UNITAR, un organisme creat el 1995 que s’anticipa a les orientacions, al desenvolupament de programes, coopera amb governs i ciutats i està connectat al sector públic i privat. Aquest organisme ha creat Centres Internacionals de Formació dels Agents Locals sobre Seguretat (CIFAL), que ajuden els governs regionals a formular i a posar en pràctica noves polítiques públiques que responguin a les noves necessitats socials. Un d'aquests centres estarà ubicat a
Barcelona
.
La societat de la informació en què vivim ens duu a un univers digital que parla de l’aproximació a les cultures, de la coexistència. "
La relació múltiple entre les cultures va en augment
", comenta Roger
Dehayby
, administrador de l’Agència Internacional de la Francofonia. La qualitat de vida es tradueix en una apropiació activa i inventiva de la cultura. Amb les tecnologies de la informació poden passar dues coses: que hi hagi una diversificació de les opinions o un empobriment d’aquestes. Es plantegen preguntes al voltant del pluralisme lingüístic en la comunitat digital: hi ha el risc que una llengua s’imposi a totes les altres?, hem de témer que la cultura digital relegui altres cultures?, etc.
És necessària la igualtat en l'accés a les noves tecnologies per evitar l'exclusió selectiva en el món digital: “
La fractura digital revela situacions socials i humanes deplorables
”, assegura
Dehayby
. “
Hem d'escoltar l'altre, treballar-hi i no substituir-lo
” —comenta— per poder crear una societat de la informació rica i plural en la seva diversitat. La seva opinió és recolzada per Bartomeu
Muñoz
, vicepresident primer de la Diputació de
Barcelona
, que opina que el desenvolupament de la societat no serà consistent ni satisfactori si no arriba a la totalitat de la població, si es converteix en una nova font d’exclusió social.
Per a
Muñoz
, “
les noves tecnologies han d’estar a l’abast de tothom per a una millor relació, una millor comprensió
”. Les noves tecnologies han de beneficiar tothom a partir de la defensa dels valors en majúscules. Tothom hauria d’aprendre a viure amb les noves tecnologies mantenint el respecte cap als altres. En aquest sentit, la Diputació de
Barcelona
treballa per fomentar les noves tecnologies: les posa a l’abast de tothom i també incorpora un component ètic.
Problemàtica: Promoure la convivència i la seguretat
|
Proposta: Les noves tecnologies han d’utilitzar-se per al desenvolupament humà i la necessitat de reformular el concepte de seguretat a partir de la participació de tots els col·lectius i la seva aplicació transversal a totes les polítiques
|
Postures: Evitar caer en el miedo, construir un sistema basado en la transparencia y la participación
|
Bones pràctiques: Centres CIFAL, polítiques desenvolupades per la Diputació de Barcelona
|
Conclusions: La seguretat com a part integral i garantia del progrés humà
|
 |
|