Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Fòrum Urbà Mundial > Fòrum d'Autoritats Locals de Porto Alegre
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Fòrum d'Autoritats Locals de Porto Alegre
Diàleg de referencia: Fòrum Urbà Mundial

Els ponents van ser Maite Arqué, alcaldessa de Badalona; Anna Tibaijuka, directora executiva d'UN-HABITAT; Olivio Dutra, ministre de les ciutats de Brasil; Joan Clos, alcalde de Barcelona; Leire Pajín, secretària de cooperació internacional del govern espanyol; Joao Verle, alcalde de Porto Alegre; Vanessa Marx, directora del IV FAL i secretària tècnica i executiva del FAL; Yves Cabannes, director de la relatoria del IV FAL i director associat del centre d'estudis per al desenvolupament urbà de la Universitat de Harvard; José Antonio Albañil, vicepresident del FAMSI d'Espanya; Delphine Crevola, responsable de ciutats unides del Mediterrani; Patrick Braouzec, alcalde de Saint Denis (França); Ricardo Carlos, coordinador general de la secretaria de relacions internacionals de la prefectura de Sao Paulo; Inés Fontiveros, tinent alcalde de participació i cooperació de l'ajuntament de Còrdova; i Carles Riera, membre del consell internacional del Fòrum Mundial Social.

Joan Clos explica que en aquesta sessió del que es tracta és de presentar els acords i conclusions del FAL d’enguany, celebrat a l'inici del Fòrum Barcelona 2004, davant d'HABITAT. Aquest es va centrar en la cultura urbana com a eix central per superar els conflictes de la democratització i la multiculturalitat. Delphine Crevola informa d'una iniciativa de l'Europa Mediterrània per interrogar-se sobre el significat de la paraula "pau" a l'Orient Mitjà.

Problemàtica:
La exclusió social.

Proposta:
El ministre Olivio Dutra explica que si el poble passés a ser subjecte en la política, passaria a gaudir d'una bona vida en la ciutat. I que l'espai urbà ha de possibilitar l'exercici de la ciutadania a tothom. Clos argumenta que contra la sensació que no hi ha possibilitat d'avançar, l'experiència pràctica demostra que hi ha un camí esperançador i que s'ha d'intentar, ja que la cultura urbana pot ser integrant en tant que la cultura de cap ciutadà no sigui rebutjada i amb la capacitat de diàleg, indispensable per a la solidaritat, que és la base de la ciutat global. Per acabar, fa una comparació de la cultura amb l'ecologia : "hem de defensar les cultures de la mateixa manera que ho fem amb els nostres rius, muntanyes...". Leire Pajín explica les quatre línies que creu que hi ha per una política cultural i internacional: mantenir la cultura i enviar-la a l'exterior de l'Espanya plural perquè sigui coneguda, fonamentar la cooperació cultural i impulsar potencialitats culturals i espais multilaterals en la cultura i l'educació. José Antonio Albañil aposta per promoure la cultura i els valors de la pau i afegeix que per obtenir més eficiència s'ha de recolzar la xarxa de governs locals. Patrick Braouzec afirma que s'ha de fer una feina específica per aquells que no tenen accés als estudis ni al treball. A més a més, creu necessària la construcció d'habitatges socials per evitar la vida indigna dels sense sostre. Inés Fontiveros insisteix que s'ha de passar de la teoria a la praxi, i que les autoritats locals han de fomentar la cultura com a instrument per a la pau. Així sorgiria una nova ciutadania més informada i participativa que s'implicaria en espais més horitzontals.

Postures:
Maite Arqué afirma que la coordinació entre diverses institucions locals ja és un pas, però que es vol treballar amb altres institucions locals per tal de fer una ciutat inclusiva i fer factible aquest altre món que és possible. Olivio Dutra explica que ja a la Carta de Porto Alegre s'afirma que les ciutats són uns instruments importants per reduir els problemes d'exclusió social. Ho exemplifica amb el cas de Brasil, que en els últims cinquanta anys ha deixat de ser rural i ha passat a ser urbana malgrat que més del 30% de la població viu en àrees metropolitanes en condicions infrahumanes. Per això el seu govern necessita buscar prioritats i solucions a aquests assentaments. Joan Clos creu que la ciutat d'avui té dos grans reptes; per una banda, la convivència entre cultures i religions diferents i, per altra banda, la convivència amb aquells que vénen a buscar un futur que no troben en altres llocs pensant que aquí el trobaran. La secretària Leire Pajín creu que és des de l'àmbit local des d'on conviuen els conflictes universals i, per tant, des d'on poden solucionar-se.

Afirma que el govern espanyol està disposat a acceptar l'Agenda 21. Per a l'alcalde Joao Verle, el Fòrum és una prova dels governs locals progressistes. Se situa en la posició oposada a la del terror que provoca el terrorisme que paralitza les ments, i també en contra de la guerra d'Iraq, ja que una guerra només crea més por. "El món que volem és contrari a aquest de la guerra i l'exclusió". Per a Patrick Braouzec, la ciutat ha de ser un lloc contra el liberalisme, ha de ser una alternativa. La posició de Ricardo Carlos es resumeix afirmant que "entre el govern global i el local hi ha la mediació del govern nacional". Inés Fontiveros es mostra satisfeta que no s'hagi tractat el tema com un discurs filosòfic sinó com un fet, ja que les alcaldies s'hi apunten.

Tanmateix, destaca tres desafiaments: l'enfortiment de la diversitat i de l'articulació entre el govern global i el local, i l'ampliació de l'experiment democràtic. Carles Riera afirma durament que la democràcia liberal representativa és fràgil i que fàcilment cau en la tendència autoritària, dictatorial i despòtica, tal com ha passat a Espanya i encara està passant a Itàlia i EUA. Creu que l'opció de la democràcia participativa pot ser una bona solució per a la democràcia representativa i frenar les seves tendències despòtiques.

Bones pràctiques:
Vanessa Marx explica la creació que han fet d'un quadern de treball per a alcaldes, universitats, etc., on hi ha exemples del que es diu al FAL posats en pràctica. Albañil ens informa que es mouen més de cent milions d'euros del govern local a Espanya i que més del 0,7% és per al desenvolupament.

Conclusions:
La societat civil ja està en condicions de ser subjecte polític, deixant endarrere la concepció d'objecte polític.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
IF Ciutat: La dimensió local dels Drets Humans
 
RS El segle XX contempla el segle XXI
 
AS Ciutats en xarxa
 
AS Ciutat i ciutadans del segle XXI
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.