Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El món, avui > El que somniem… el que temem
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
El que somniem… el que temem
Diàleg de referencia: El món, avui

La sessió plenària sota el títol: «El que somiem, el que temem» es va basar en el testimoni de diferents nens de països del món on no hi ha ni reconeixement ni prou respecte pels drets dels infants i dels joves.

OTMAN BOULMANE, originari del Marroc, però que viu al barri del Raval de Barcelona, va reclamar els drets dels nens que viuen al carrer a Barcelona, els drets propis d'un país del primer món. Va afirmar que l’acompliment dels drets dels nens ha de servir per evitar situacions de violència, marginació i desarrelament.

FATMIRE FEKA, de Kosovo, va parlar del Club de nens per la pau, i va explicar que abans de la guerra els nens no tenien drets. Va comentar la necessitat de fer desaparèixer l’odi, en favor de la pau. Va parlar de la importància de crear condicions per a la pau, una necessitat tan fonamental com l’ajuda humanitària i l’educació.

FORIS NURMUKHAMEDOV, del Tajikistan, va explicar les poques possibilitats d'accés a l'educació que hi ha en aquest país després de la guerra, cosa que ha conduït a unes condicions de feina en la il·legalitat, a sous mínims i irrisoris i, conseqüentment, a una qualitat de vida nefasta.

Els problemes dels joves i dels nens del Tajikistan són actualment l’addicció a les drogues i l’HIV, però el govern no dóna importància a aquesta situació. Davant aquesta desesperació hi ha hagut un nou ressorgiment neonazi entre la població d’aquest país força preocupant.

NAZLY CUBILLOS, de Colòmbia, integrant de Gestores por la paz, va afirmar que «són les nostres diferències allò que ens fa iguals». Va reivindicar la construcció d’una cultura de pau per lluitar contra el problema de la violència intrafamiliar, tan freqüent al seu país. La discriminació infantil i racial provoca un falta d’oportunitats per als nens, i no s'adonen que els nens ja són present i no futur. TOUNKARE TAMABAKE, de Guinea Conakry, va parlar també de la defensa dels drets dels nens de l’Àfrica. A l’Àfrica hi ha un concepte de vida molt diferent al d'Occident, i és natural que els nens treballin. El que s'hauria de fer, com a mínim, és millorar les condicions d'aquest treball infantil. Com a integrant del Moviment Africà dels Nens i Joves Treballadors, reclama que les multinacionals permetin que els nens puguin treballar però amb condicions adequades. El dret a l’educació a l’Àfrica és diferent, perquè els pares no ho veuen com una necessitat. El gran problema és la quantitat de guerres que s’hi pateixen, en les quals els nens es veuen involucrats; per evitar aquesta situació primer s’han d’evitar les guerres.

YAO YUE, un nen disminuït de la Xina, va demanar respecte i drets per als discapacitats, i igualtat d’oportunitats davant la resta dels homes.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Sessió plenària sobre la diversitat lingüística.
 
RS Els malestars de les identitats culturals en un món divers
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
AS 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE
 
RS Espai obert per a projectes de pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.