Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Internet està complint les expectatives?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Internet està complint les expectatives?
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural


Dins el marc del Diàleg, aquest seminari pretenia copsar el paper d'Internet dins divulgació científica. En concret, la qüestió central que ha dirigit el debat i les aportacions ha estat si Internet, a dia d'avui, està complint les espectatives que ha generat.
Els ponents convidats han emès dos tipus de resposta a aquesta pregunta.
D'una banda, si el que posem en qüestió són les espectatives inicials amb les què Internet va néixer, la postura predominant és que sí, que pot afirmar-se que aquestes han estat complides.

Així, Judith G. Jackson ha assenyalat que aquells objectius inicials que hi havia rera la creació del primer embrió de web i de WWW, al CERN de Ginebra (Suïssa) de científics com Tim Berners-Lee, efectivament, s'han acomplert: els primers projectes de web, que pretenien posar en comunicació a científics experts de tot el món, crear mecanismes de comunicació entre i per a científics, varen funcionar i, de fet, l'activitat de la recerca científica s'ha vist modificades per l'aparició d'Internet.
Gideon de Wet, per la seva banda, ha afegit, continuant amb el mateix argument, que un altre dels objectius inicials de la WWW, pal·liar l'aïllament a què estaven sotmeses moltes comunitats més o menys isolades del món, ha estat una de les gran aportacions d'Internet. Això és tan cert per a les comunitats científiques com per altres tipus de comunitats com les que el ponent ha volgut citar, dones en àmbits rurals d'Àfrica.
D'altra banda, s'ha parlat d'altres espectatives d'Internet, aquelles que s'han derivat del seu ús i apropiació social. Aquestes noves espectatives i utilitzacions van des de l'aprofitament de la WWW per a finalitats comercials fins a l'aprofitament d'Internet per a fer de pont entre el coneixement expert (que n'era el primer destinatari) i la ciutadania. Aquest rol, el de la divulgació científica, és, òbviament, el que més interessa a aquest Diàleg.
Una de les preocupacions que més comentaris ha generat al llarg de la sessió és la capacitat d'aquests divulgadors científics en línia, la capacitat d'aconseguir una resposta activa del públic, un compromís de participació per part de la ciutadania. El public engagement és un dels objectius crítics dels divulgadors científics, tant en línia com fora d'ella. Dins aquest àmbit d'interès s'han plantejat diverses formes d'aconseguir aquesta participació del públic.
En qualsevol cas, la postura més generalitzada tant entre els ponents com entre el públic és la que prima la importància dels continguts i de les estratègies de divulgació adequades al tipus de públic al que s'adrecen per sobre de les plataformes tecnològiques emprades, tal i com ja va poder veure's a la sessió inaugural, amb les paraules de Pierre Fayard.
L'altre tema de discussió central durant la sessió ha estat una interessant conseqüència de l'efectiu acompliment de les espectatives originals d'Internet, des del punt de vista de països no-centrals en la producció de recerca científica. Parlant del cas de Xile en concret, però amb un tipus de reflexió que pot ser perfectament vàlid per la majoria de països del món:
S'ha comentat que, en un primer moment, Internet ha estat molt útil i productiu per les comunitats científiques locals, perquè els ha permès accedir a informació, recerques i publicacions globals, punteres arreu del món, i els ha permès també accedir a aquests circuits de producció científica per publicar-hi i posar en circulació global les seves pròpies recerques.
No obstant el fet que els investigadors d'aquests països hagin entrat en aquests circuits internacionals (bàsicament estadounidencs, de fet) i hagin passat a publicar les seves recerques en les revistes científiques de més renom internacional, ha generat una nova situació força lamentable: els països i les comunitats científiques locals, d'origen d'aquests investigadors, no tenen els recursos econòmics necessaris per accedir (comprar les subscripcions) a aquestes publicacions de renom internacional. Això dóna com a resultat que les recerques més innovadores i importants que es produeixen a aquests països no poden ser aprofitades per les seves pròpies comunitats científiques.
Aquesta crítica ha estat matisada amb dos arguments: en primer lloc, parlant des del Brasil, s'ha afirmat que aquestes situacions poden ser negociades i evitades si s'actua conjuntament, a nivell d'Estat o d'organitzacions supra-universitàries, per a permetre que aquesta situació no es produeixi. En segon lloc, també s'ha argumentat que, precisament, Internet és un tipus de tecnologia que permet subvertir molt eficaçment aquestes pràctiques d'exclussivitat d'accés a la informació, ja que permet posar-se en contacte fàcilment amb l'autor de qualsevol text o investigació i demanar-li còpia del seu paper. A la pràctica, doncs, Internet permet una circulació de la informació i el coneixement científic tant a través de canals oficials com de vies més oficioses.

Problemàtica:
Internet ha suposat un canvi en els mecanismes de comunicació que també afecten la feina dels divulgadors i comunicadors científics. En aquest seminari es va voler plantejar fins a quin punt les expectatives d’aquest nou canal de comunicació s’han acomplert.

Postures:
Debat sobre els efectes globalitzadors i deslocalitzadors de la producció científica (una mena de fuga de cervells virtual) que ha suposat la popularització d’Internet.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
PO Interactions between science communication and science policies / Diversos autors (PDF 198 Kb)   [en]
 
RS Construïm les nostres coneixences junts
 
RS Proposta: la Internacional de drets humans.
 
PO Scientists and science institutions as PCST agents: experiences / Diversos autors (PDF 255 Kb)   [en]
 
PO What are we talking about when saying "public dialoge" / Diversos autors (PDF 675 Kb)   [en]
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.