Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació > Podem educar per ser solidaris? – Ponència marc
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Podem educar per ser solidaris? – Ponència marc
Diàleg de referencia: El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació

La ponència marc de la catedràtica de psicologia de la Universitat de Barcelona, Núria Sansebastián, titulada «L’aprenentatge: una breu introducció des de la perspectiva de la neurociència» s’ha centrat bàsicament a intentar respondre tres preguntes:

1) Per què no podem oblidar les experiències traumàtiques? 2) És necessari donar «bons exemples»? 3) Fins a quin punt és necessària la presència humana en els primers aprenentatges?

Pel que fa a la primera pregunta, la catedràtica s’ha referit al funcionament de la memòria emocional i ha afirmat que el percebem a través dels ulls segueix un procés de reconeixement que genera uns canvis moleculars que ofereixen dos resultats: a) que no ho recordem o, b) que no ho oblidem. L’aprenentatge rau, fonamental, en aquesta qüestió.

Pel que fa a la segona reflexió, la relativa a si són necessaris els «bons exemples», la catedràtica s’ha centrat en l’exposició del funcionament de les neurones mirall. Són les responsables del procés de mimetització del que passa al nostre voltant, és a dir, las que «es comporten com un mirall del que fan els altres», i ens permeten «posar-nos en la pell dels altres sense necessitat d’aprenentatge». Per tant, fan que actuem com si nosaltres mateixos haguéssim tingut el sentiment o viscut l’experiència. Per tot això, Sansebastián ha destacat la necessitat dels «bons exemples».

Per acabar, en relació amb si és necessària la presència humana en l’aprenentatge, ha subratllat que durant la vida hi ha «períodes sensibles» en què que disposem de més aptituds per a determinats tipus d’aprenentatge. Això vol dir que, en determinats moments, estem biològicament més preparats que en d’altres com succeeix, per exemple, en el cas del llenguatge: «Quan naixem podem percebre qualsevol contrast de qualsevol llengua del món», fet pel qual en aquest període (principalment entre 1 i 12 mesos) «la presència física i humana per a l’aprenentatge és important». Núria Sansebastián ha deixat la pregunta oberta, seguint l’exemple de la pel·lícula Matrix: «Som capaços d’enganyar el nostre cervell a través de realitats virtuals?»

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Cervell i educació altruista: unió necessària per a una societat sense conflictes
 
AS El cervell social. Biologia dels conflictes i la cooperació
 
RS És ètic el nostre cervell?
 
RS Som egoistes o cooperadors? Introducció
 
RS Podem educar per ser solidaris? – Taula rodona.Tarda
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.