Resum sessió Percepció real de l’ésser: potenciar la dignitat d’un mateix, de la resta i del món
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Aquesta taula rodona, formada pel reverend Marcus Braybrooke, Christopher Drake i Dadi Janki i moderat per Judy Rodgers, va ser presentada com una discussió improvisada al voltant de tres preguntes clau que van ser distribuïdes entre el públic perquè se seguissin més bé. Federico Mayor Zaragoza, que no va poder assistir personalment a la sessió, va deixar per escrit les respostes, que es van llegir en veu alta.

En primer lloc, es va demanar als ponents que relatessin una experiència de bondat humana que hagués estat particularment significant a les seves vides. Tots van coincidir a l'hora de narrar experiències de bondat i de generositat humana en contextos de destrucció, pobresa o, al revés, de materialisme, emfatitzant així que fins i tot en els llocs i moments humanament més adversos hi ha cabuda per a la bondat. Per a Dadi Janki, d'altra banda, tota la vida està plena d'experiències de bondat humana.

A la segona pregunta, els ponents havien de respondre explicant quin tipus de pràctiques espirituals realitzen per elevar la seva consciència de si mateixos i del món. Per al reverend Braybrooke, l'experiència de la marca de Déu en Crist, la lectura de les Sagrades Escriptures i l'oració en silenci són exemples de les pràctiques espirituals que segueix. Mayor Zaragoza, d'altra banda, va aprofitar el plantejament d'aquesta pregunta per ressaltar la importància “d’estar vigilants per assegurar la interacció del món interior amb l’exterior” i evitar que el món mediàtic ens distregui del desenvolupament d'una consciència espiritual. Per a Drake, és important considerar també com a pràctica espiritual l'acció quotidiana en el món exterior, que tantes necessitats pateix. Finalment, Dadi Janki va proclamar la necessitat no de demanar a Déu pau i tranquil·litat espiritual, sinó d'acudir a Ell per nosaltres mateixos i senzillament experimentar la pau i la tranquil·litat en Ell.

Finalment, es va demanar als ponents que imaginessin què es dirà en aquest Parlament de les Religions el 2009. Tots es van mostrar optimistes de cara al futur o, almenys, esperançats. El reverend Braybrooke va manifestar l’esperança que les nacions ja hagin après la lliçó del perdó (per exemple, les nacions israeliana i palestina) i que la fabricació d'armes s'hagi prohibit finalment. Drake va parlar en termes més abstractes “d’una reunió de tot allò que ha estat separat”, és a dir, d’una reunificació de l'espiritualitat essencial que compartim tots els éssers humans. Janki creu que no és necessari esperar fins el 2009 per potenciar l'amor i la fraternitat entre els éssers humans, sinó que ha de començar i pot començar ara mateix si un es lliura al seu interior i alça la mirada cap a Déu.