Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Cap a un món sense violència > Grups armats independents
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Grups armats independents
Els nous mercenaris: la transformació de la violència en ajuda humanitària
Diàleg de referencia: Cap a un món sense violència

La utilizació dels grups armats independents com a mercenaris s’ha generalitzat en les campanyes militars contra el narcotràfic i el terrorisme, però també en missions humanitàries com el desmantellament dels camps de mines abandonats. Mentre, en el primer cas, l’únic que s’aconsegueix és intensificar la violència i promoure les guerres, en el segon els resultats tenen una doble finalitat: la reeducació d’aquests grups i la consecució d’un alto el foc i la demostració de l’eficàcia d’una iniciativa basada en el diàleg i la pau.

La concepció del mercenari ha canviat i s’ha revitalitzat a causa de l’abandonament d’alguns serveis de l’exèrcit (als EUA, per exemple), havent d’encarregar-se de tasques com la persecució de membres de cartels de narcotràfic o organitzacions terroristes o la protecció d’autoritats. També la Creu Roja, l’ONU o algunes ONG es serveixen d’aquests grups de mercenaris (NSA) per a missions humanitàries, com el desmantellament de camps de mines. Les seves especialitats estan relacionades amb afers estratègics, assessorament (en tasques de reconstrucció després d’una guerra, per exemple) i activitats basades en logística o infraestructures militars. El fet que aquests mercenaris siguin empreses privades afavoreix els països rics, amb la qual cosa les organitzacions humanitàries que també se’n beneficien han de dur a terme una vigilància contínua de les seves activitats sobre el terreny per comprovar que no violin els drets humans.

El cas de Colòmbia mostra el poder d’una potència com els EUA a l’hora de fer servir grups mercenaris per la persecució del narcotràfic i el terrorisme (com a conseqüència de la tragèdia de l’11-S). En el passat, els EUA havien proporcionat ajuda militar a Colòmbia (precisament per lluitar contra el problema de la droga), la qual cosa ha fet que hi hagi moltes més armes de les que realment calen (va ser el tercer país en rebre una ajuda d’aquest tipus després d’Egipte i Israel, el 1997). En aquest cas, el que es pretén és controlar la guerrilla amb l’objectiu de fer-se amb les zones properes a jaciments de petroli o d’altres recursos naturals. Aquests soldats s’encarreguen de despoblar les regions properes a aquestes zones i de mantenir-les vigilades perquè ningú s’hi acosti i així el domini sigui absolut. És una qüestió d’hegemonia des de dins el país.

Però, mirant cap a l’altre costat, es pot apreciar que una de les iniciatives més importants que s’estan duent a terme avui pel que fa al problema dels camps de mines antipersones és, precisament, la implicació d’aquests grups armats independents formats per membres que traballen pel seu compte al marge de l’estat (els NSA o Non-State Actors, que pertanyen a un estat oficial) en aquesta tasca. A l’hora de convèncer aquests grups perquè col·laborin en l’ajuda humanitària cal establir-hi un contacte a través d’organitzacions específiques.

Geneva Call (o la Crida de Ginebra) és una associació fundada el març del 2000 que s’ocupa d’aquests afers tot desvinculant-se del govern central de l’estat. El que es fa és parlar amb un intermediari i començar a dialogar tot aportant arguments en els quals es tracten temes com la necessitat de pertànyer a un estat legítim (la consciència nacional), basat en la convivència de civils, del poble. Amb el temps, Geneva Call ha aconseguit que, a partir del 2003, 25 NSA hi hagin col·laborat (i encara avui continuïn fent-ho), obtenint així resultats molt positius al Sudan, Burundi, Birmània, l’Índia i Colòmbia. En conseqüència, els beneficis per al país afectat pels camps de mines són dos: una reforma i una consolidació de l’estat des del poble (la societat civil) i la consecució de tractats d’alto el foc entre NSA que lluiten en un mateix territori i que passen a col·laborar junts en una experiència que ajudi a acabar amb la violència. A més, la intervenció en el govern estatal dels països afectats per les mines antipersones també serà un factor decisiu a l’hora de crear una situació estable. Les experiències de Geneva Call han sigut aplaudides i difoses per la comunitat internacional: en són exemples la comissió de la Unió Europea, la Convenció d’Ottawa (que ha establert lleis per la destrucció dels camps de mines inspirant-se en la idea d’aquesta associació) o els experts de l’IHL. En qualsevol cas, encara queden problemes per resoldre, com la inseguretat a l’hora d’identificar els explosius que es poden trobar en una determinada zona, una definició d’objectius (en zones que no són estats reconeguts) i la qüestió de la legalitat dels NSA.

Problemàtica:
El control dels grups armats independents d’un exèrcit i dels nous mercenaris.

Proposta:
La necessitat de conscienciar els membres dels grups armats independents que no cal la violència per reivindicar la seva identitat nacional i la construcció d’un estat i que poden ser útils per solucionar problemes com el dels camps de mines antipersones.

Postures:
El dilema de la doble moral d’aquests grups de mercenaris i la seva suposada legalitat i la lluita entre governs que els utilitzen per fins militars i les organitzacions que han aconseguit convèncer-los perquè col·laborin en missions humanitàries. Catherine Kramer (Geneva Call, Suïssa), Miriam Coronel (professora de la Universitat de les Filipines), Yeshua Moser-Puangsuwan (Non-violence International, Tailàndia), Marina Caparini (Democratic Control of Armed Forces, Suïssa), Amada Benavides (Fundación Escuelas de Paz, Colòmbia).

Bones pràctiques:
El treball de l’ONG Geneva Call per utilitzar els NSA per al desmantellament dels camps de mines. Actualment, 25 grups armats independents estan col·laborant en aquesta iniciativa i s’han obtingut bons resultats a països com el Sudan, Burundi, Birmània, l’Índia i Colòmbia.

Conclusions:
Els bons resultats obtinguts amb els NSA en les missions de desmantellament de camps de mines antipersones són un fet. L’objectiu de la pau només pot aconseguir-se mitjançant aquestes iniciatives en certa manera educadores, atès que aquests grups armats acaben prenent consciència que tenen altres vies a part de la violència per atènyer els seus objectius. D’altra banda, hi ha governs que es serveixen dels NSA amb fins militars i és precisament això el que impedeix l’avenç d’un procés de pau internacional.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Convenis de desarmament
 
AS Cap a un món sense violència
 
RS Dones teixint la pau. La Resolució 1325. Les guerres oblidades. Tribunal Penal Internacional. Competències per a l’eficàcia
 
RS Educació pel desarmament
 
IF L’educació no formal com element fonamental d’educació per a la pau
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.