Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals > Taller. Desenvolupament local i urbà
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Taller. Desenvolupament local i urbà
Diàleg de referencia: Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Els drets culturals dins de l'àmbit del desenvolupament local i urbà se circumscriuen a tres aspectes clau: la inclusió social, la regeneració urbana integrada en el desenvolupament cultural i la centralització enfront de la descentralització.

Unes perspectives clau en el desenvolupament, i encara més tenint en compte que «d'aquí vint anys el 75% de la població viurà a les ciutat», com comenta Oriol Balaguer, gerent de l'Institut de Cultura de Barcelona.

«La dimensió de la inclusió social ha de relacionar societat, economia, territori i cultura com els pilars clau per al desenvolupament de les societats», puntualitza Jordi Pascual, investigador de Polítiques Culturals i Desenvolupament Urbà i un dels pares de l'Agenda 21 de la Cultura, un compromís de les ciutats i els governs locals per al desenvolupament cultural, que van firmar 300 ciutats a Barcelona el 8 de maig del 2004. El document, orientador de polítiques públiques de cultura mitjançant setze principis, defineix la diversitat cultural com el patrimoni principal de la humanitat, indissociable dels drets humans i amb clares analogies amb al diversitat ecològica, entre d'altres.

La inclusió social s'ha de centrar sobretot en els moviments migratoris i mirar de donar-ne una visió positiva. A Berlín, això ho té molt en compte la ONG RAW, que és un exemple de la reurbanització d'un antic districte industrial feta per una xarxa de persones de l'Alemanya Occidental i l'Oriental i immigrants que donen suport a processos socials destinats a revigoritzar la cultura i la zona industrial d'aquesta àrea.

«En el projecte, la immigració forma part de la integració social. Respectem les diferents cultures i tradicions», comenta Rainer Brankenburg , membre de RAW. L'organització ofereix la possibilitat de conrear la seva pròpia integració, per això disposen de centres, com ara una escola cubana de ball o una escola russa d'escultura.

Nascuda el 1988, RAW és situada en una zona d'antics ferrocarrils d'uns 5.000 metres quadrats que ha transformat en quatre edificis: un centre de projectes socials i culturals, un altre d'integració social i educativa, un de comunicació d'esdeveniments i un altre d'actes temporals. S'ofereixen serveis externs: galeries, tallers, escola de restauració, disseny de pàgines web... fins i tot hi ha una producció de tambors molt coneguda internacionalment.

«No sols es té drets sobre la cultura, sinó també obligacions», diu Brankenburg. El dret de participació cultural comporta l'obligació d'utilitzar-lo per a la societat, tal com han fet des de RAW, un espai per a la creació d'idees que ofereix estabilitat econòmica a la zona i integra els desocupats..

Aquesta ONG té el suport de l'administració local, de l'oficina de benestar i de l'oficina d'ocupació, del fons per al desenvolupament regional de la Unió Europea i de fons privats. Un soci important és el tribunal de justícia, perquè s'integren delinqüents que en comptes de complir condemna fan treballs públics en el centre.

En el desenvolupament local o urbà cal concebre la regeneració urbana en l'àmbit del desenvolupament cultural. Cal «tenir en compte els paràmetres culturals en la gestió urbanística i en tota la planificació territorial i urbana, establint les lleis, normes i els reglaments necessaris que assegurin la protecció del patrimoni cultural local i l'herència de les generacions antecessores», diu un dels 29 compromisos que es recullen a l'Agenda 21 de la Cultura.

En el cas de la ciutat de Barcelona, segons explica Carles Giner, director de la Divisió Internacional de Cultura de Barcelona sobre Nous Projectes, s'ha intentat posar la cultura al centre de les polítiques de construcció de la ciutat.

Volem «construir la ciutat des de la cultura en el sentit ampli: valors i coneixements que ajuden a construir la societat», comenta tenint en compte la triangulació existent entre ciutadania, convivència i participació.

Les polítiques culturals han de recuperar la identitat dels pobles, construir equipaments i espais per a la cultura i posar la cultura al centre; en són exemples el pla de biblioteques, el pla estratègic de la cultura o l'Agenda 21 de la Cultura fets des de Barcelona. És la primera ciutat de l'Estat espanyol que planifica les seves polítiques culturals, que no s'han de deixar mai a l'atzar. «Barcelona no concep la cultura tan sols com una mercaderia», comenta Giner. Segons ell, «cultura és creativitat» i s'ha de considerar «com el fonament de la democràcia».

«Si volem regenerar la ciutat, hem de ser sensibles a les necessitats dels usuaris, consultar-los, fer-los participar en el procés», afirma Burana Sagnia, funcionari del govern de Gàmbia i des del 1995 consultor cultural de la UNESCO. «Per a qualsevol projecte cal avaluar l'impacte en la comunitat, no sols des del punt de vista teòric», concreta. La població local no ha de quedar desplaçada pel desenvolupament urbà. Cal planificar el desenvolupament urbanístic, la construcció o destrucció d'edificis, cosa que també implica la destrucció social del lligam que tenien els persones que sempre hi havien viscut. Per exemple, comenta Sagnia, a l'Àfrica «es conserva un monument i es destrueixen els edificis que li donen context, per això es torna en una cosa artificial».

Un tercer aspecte que ha de cobrir el desenvolupament de les ciutats amb relació a l'aspecte cultural és la centralització i la descentralització dels seus mitjans. A l'Àfrica , tal com explica Burana Sagnia, el desenvolupament local i urbà és una lluita de poder polític. El centre tendeix a créixer des de dins cap enfora. El que queda en els àmbits local i perifèric no té cap importància. El desenvolupament cultural i la participació popular tenen menys incidència a les zones perifèriques. Ara es comença a plantejar la descentralització. Sovint és únicament formal, no té cap contingut real, ja que es descentralitza en l'àmbit local el que es considera menys important. A més, els governs continuen mantenint el seu poder sobre la perifèria, les institucions són semiautònomes. No s'atorga poder ni a l'oposició ni a institucions ètniques o religioses de la zona per por de perdre'n el control.

L'Agenda 21 de la Cultura recull la necessitat d'aplicar accions que tinguin com a objectiu la descentralització de les polítiques i dels recursos destinats a l'àmbit cultural. El document és vinculant per a totes les ciutats que s'hi comprometin, perquè s'ha de sotmetre a l'aprovació dels òrgans de govern municipal. Aquesta agenda, de curta edat, té com a repte la implicació de més membres i la consecució de totes les recomanacions que fa tant als governs locals com als estats i nacions i les organitzacions internacionals, intergovernamentals i supranacionals.

Problemàtica:
Aplicació del desenvolupament local i urbà tenint en compte els drets culturals.

Proposta:
Inclusió social, sobretot dels moviments migratoris, regeneració urbana integrada en el desenvolupament cultural i descentralització enfront de centralització.

Postures:
A favor de les propostes.

Bones pràctiques:
Agenda 21 de la Cultura.

Conclusions:
Importància de la implicació política en els projectes, de la participació del ciutadans, la cultura com a eix transversal en el desenvolupament urbanístic.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Grup de treball 3: Drets culturals i de l’educació i administració regional i local
 
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS L'agenda 21 de la cultura
 
RS Taller: Cultura, inclusió social i societat civil
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.