Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Respondre amb solidaritat a actes de violència comunitària
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Respondre amb solidaritat a actes de violència comunitària
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

En aquesta sessió, patrocinada pel Goldin Institute, van parlar representants de diferents comunitats religioses residents a ciutats on hi ha hagut o hi ha actes de violència comunitària a partir de les seves experiències personals i mirant de treure’n lliçons per al diàleg intercomunitari. La portaveu ucraïnesa Dra. Lyudmyla Filipovych va destacar, per exemple, el problema a què s’enfronten ara al seu país a l’hora d’establir quines terres pertanyen a cada comunitat religiosa.

Seguidament, el Dr. Mohinder Singh, representant sikh, va explicar la seva experiència personal després de l’assassinat d’Indira Gandhi el 1984. En aquella data es va trobar de sobte sol als carrers de Nova Delhi, totalment aliè a les matances massives de sikhs a què s’havia lliurat la comunitat hindú com a venjança per l’assassinat de la primera ministra. Cap sikh no va informar el Dr. Singh de la situació, senzillament perquè tots s’havien amagat. Al contrari, va ser un ancià hindú qui li va dir que es retirés immediatament dels carrers si no volia perdre la vida. Per al Dr. Singh això va ser una lliçó de solidaritat interreligiosa i intercomunitària. A continuació va parlar del conflicte i la violència recurrents a Gujarat i va assenyalar que "a l’Índia tots els conflictes interreligiosos o intercomunitaris tenen arrels seculars".

El Dr. Paul Eppinger va parlar, per la seva banda, de la tasca interfaith que es duu a terme a Phoenix, Arizona, als Estats Units, on ell resideix. Va començar mencionant precisament els dos assassinats de membres de la comunitat sikh que es van produir poc després dels atemptats de l’11-S quan els assassins van “confondre” el turbant i la barba dels sikhs amb senyals d’identitat musulmana. Va afegir altres actes violents esdevinguts al seu estat, com les pintades d’esvàstiques a les portes de les sinagogues o la crema d’un temple baptista. Tot seguit va explicar com reacciona el moviment interfaith a aquest tipus d’actes de violència interreligiosa. Primer, s’informa a totes les comunitats dels fets. Segon, es convoca una reunió i una cerimònia religiosa conjunta al lloc dels fets. També es duen a terme mesures de tipus preventiu com ara l’organització de seminaris i cursos sobre altres religions, la creació d’agrupacions juvenils interreligioses i cors infantils. El mufti rwandès Sheikh Saleh Habimana va parlar apassionadament de la necessitat d’abraçar el principi de no-violència i, en aquest sentit, de crear vincles personals amb líders i representants d’altres creences, ja que aquesta és la millor manera de generar confiança i sentir-se a gust en entorns religiosos aliens. Per ell, el problema fonamental i "el motiu principal de la violència comunitària és la manca d’informació, la ignorància de l’altre". També va incidir en la necessitat de fer campanya activa contra la història de la violència i divulgar amb el mateix interès els esdeveniments i processos socialment positius.

L’última ponent, Aida Shibli, feminista musulmana i activista social a la ciutat de Jerusalem, va destacar la urgència d’augmentar la visibilitat pública i mediàtica de les organitzacions que treballen pel diàleg en el context israelià-palestí, moltes d’elles dirigides per dones (que són d’altra banda i segons els ponents les que més pateixen la violència comunitària). Va manifestar el seu acord amb els altres ponents que la informació i l’educació són essencials, però també va remarcar que els fruits de les iniciatives d’aquest tipus només es veuen a llarg termini. Per tant, també “ens hem de negar aquí i ara a ser partícips de determinades pràctiques que indueixen a la violència”.

A la pregunta d’un dels assistents de si s’ha d’oblidar o recordar els actes de violència perpetrats per l’altre, el mufti Habimana va dir que “el més important és perdonar, no oblidar, perquè per donar forma al futur s’ha de conèixer el passat”. Shibli, per la seva banda, va dir que “s’ha de saber escoltar el dolor de l’altre, si no vols que l’altre t’escolti a tu”. En aquest sentit, alguns palestins, per exemple, no haurien de negar-se a sentir parlar de l’holocaust que van patir els jueus.

Les experiències contemporànies de violència comunitària, encara que siguin diferents pels seus contextos geogràfics i culturals, demostren la necessitat de respondre unànimement amb iniciatives de solidaritat intercomunitària i interreligiosa com la manera més eficaç de no atiar el conflicte i no contribuir al cercle viciós de la violència.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS La memòria compartida com a base de la identitat dels pobles
 
RS Dones teixint la pau. La Resolució 1325. Les guerres oblidades. Tribunal Penal Internacional. Competències per a l’eficàcia
 
IF Dret a la diversitat cultural
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.