Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Espai urbà col·lectiu: noves perspectives > Espai col·lectiu com a interacció de les estratègies públiques i empresarials
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Espai col·lectiu com a interacció de les estratègies públiques i empresarials
Diàleg de referencia: Espai urbà col·lectiu: noves perspectives

El primer orador de la jornada, Oriol Clos, representa el sector públic en aquest debat sobre la relació entre el sector públic i el privat. La seva ponència va tractar tres idees clau.

En primer lloc, la idea de reciclatge del sòl urbà. A Barcelona, tenim la gran dificultat de l'absència de sòl nou, per la qual cosa es fan necessàries polítiques de reutilització i reciclatge de sòls per a usos urbans nous. Aquests processos de reciclatge han anat associats a esdeveniments concrets en el temps, com els Jocs Olímpics o el Fòrum, però que han proporcionat una imatge urbana nova que ha marcat la identitat de Barcelona.

Tot seguit, va plantejar la idea de densitat. Cal recuperar certs nivells de densitat que s'han perdut.

En darrer lloc, va fer referència a la idea de la transformació. Com que es tracta de reciclatge de sòls, no es parteix d'una taula rasa, sinó del fet que les zones que es pretenen transformar encara tenen uns usos, tot i que en declivi. Per això s'han de plantejar projectes urbanístics que combinin els usos actuals amb els nous. Els actors que participaran en aquests processos seran el sector públic i el privat, la interacció i el bon enteniment dels quals és crucial per aportar-hi bones solucions.

Com a exemples d'aquesta transformació del sòl obsolet industrial, en la qual es treballa actualment, es va parlar en primer lloc del Poblenou i els nous espais per a la nova economia que representa el projecte 22@. Posteriorment, es va presentar un projecte de construcció de 2 barris, amb 10.000 habitatges cadascun. Es faran a la Zona Franca i a Nou Barris.

Tot seguit va tocar el torn al representant del sector privat, en aquest cas el promotor immobiliari Bruno Figueres, de l'empresa Habitat, i president de la fira Construmat. El seu primer comentari va ser: "jo no vull ser a l'altre costat de la barrera, sinó al mateix costat, perquè fem la ciutat junts". No concep el sector privat i el públic com una oposició. Entre imatges dels projectes en els quals han treballat, ens va exposar els punts clau del debat.

El primer, l'oposició illa tancada, tipus Eixample o Poblenou, a un sistema diferent, com el dels edificis de Diagonal Mar. Opina que un sistema com el de Diagonal Mar introdueix més espai públic, ja que l'alçada permet tenir més espai per a parcs o equipaments.

El segon, el concepte de ciutat. Una ciutat és quelcom més que edificis, una illa és quelcom més que una juxtaposició d'edificis. Advoca per un model d'edificació que creï sensació de continuïtat i espai públic. Com a exemple, va mostrar un edifici en projecte a la Diagonal, amb l'arquitecte Dominique Perrault. Es tracta d'un hotel i d’un edifici d'oficines en forma de base i torre, que permet la creació d'espais públics.

Com a última idea, va apuntar la importància de l'arquitectura sostenible, fer projectes tenint en compte criteris mediambientals. Des de Construmat s’impulsa aquesta arquitectura sostenible, a partir de la signatura de la declaració de Barcelona sobre construcció sostenible.

Michel Cantal-Dupart va plantejar que l'espai col·lectiu és a les zones urbanes, al centre. La gent s'instal·la al centre i, de retruc, els comerços. Llavors, el problema es trasllada a la perifèria de les ciutats. El centre concentra el capital i com més ens n’allunyem, més disminueix l'interès. Va plantejar la dicotomia entre la ciutat mediterrània i la funcional. La primera suposa una apropiació de la gent de la ciutat i, per contra, la ciutat funcional exclou, rebutja, és segregadora. La perifèria, a la qual també va fer referència, respon a aquest model funcional (autopistes, centres comercials on s’imposa el plaer de la compra, etc.).

Per tant, cal que usem la nostra capacitat d'organització urbana per respondre millor a aquest plantejament. A més, en aquesta recerca de l'espai públic, cal posar sobre la taula la implicació de les empreses.

Joan Clos va centrar la seva ponència en la densitat urbana, concretament en la ciutat de Barcelona, de la qual és alcalde. Durant molt de temps hi va haver preocupació per l'alta densitat de Barcelona, resultat d'un urbanisme especulatiu. Per diversos factors, entre ells el canvi de la política constructiva per dotar la ciutat dels equipaments que no tenia, i, més recentment, la transformació demogràfica cap a models familiars més reduïts, la densitat ha disminuït i ha arribat a ser un problema.

Un altre factor que propicia la baixa densitat a les ciutats actuals és el model de ciutat urbanització. Per a Clos, és un model contra el qual cal lluitar, ja que genera una privatització de l'espai públic, i el poc que hi ha no fa la funció d'espai públic, sinó de pas. Cal una reflexió per prevenir la por a fer comunitat.

L'alcalde de Barcelona va parlar dels projectes que abans havia esmentat Oriol Clos. Estan pensats amb un nivell de densitat que promogui la convivència. Seran barris d'usos mixts, compatibles, per disminuir la mobilitat. Va contraposar aquests projectes al model de Diagonal Mar o la Vila Olímpica, que tenen una densitat tan baixa que l'espai públic i les botigues o les terrasses dels bars no tenen cap ús. No construeixen el concepte de ciutat. La densitat determina com serà la vida col·lectiva i, per tant, el model de ciutat i de convivència. Per això s'ha de recuperar la densitat en els projectes futurs.

L'últim orador de la jornada va ser Richard Rogers, per al qual el concepte fonamental entorn del qual es construeix la civilització és el de domini públic. Quan es construeix, s'ha de decidir quant espai es dóna al carrer, a les persones, per suavitzar les diferències entre allò públic i allò privat. Els edificis únicament funcionals són com presons en detriment d’allò públic.

Com a exemples de l'arquitectura del domini públic, va presentar l’edifici del parlament de Gal·les, l'aeroport de Barajas i un edifici al centre de Londres. En tots, s'ha buscat un equilibri entre allò públic i allò privat. Aquesta arquitectura nova ha de respondre al criteri de flexibilitat, sense plantejar activitats fixes que n’excloguin canvis futurs.

Pel que fa a l'automòbil, va dir que cal aturar-ne l’ús massiu, ja que resulta individualista i antisocial. Cal construir ciutats més obertes, amb més llocs públics, que promoguin l'ús de la bicicleta o el transport públic. Va assegurar que a Londres el 90% dels businessmen viatgen en transport públic.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Fòrum Urbà Mundial
 
AS Espai urbà col·lectiu: noves perspectives
 
RS Governs locals
 
IF Densitat urbana: la ciutat dual
 
RS Conclusions dels Diàlegs sobre Ciutats al Fòrum Urbà Mundial
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.