Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Moviments humans i immigració > Dimensió humana de la seguretat (Catalunya-Espanya, El Marroc)
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Dimensió humana de la seguretat (Catalunya-Espanya, El Marroc)
Diàleg de referencia: Moviments humans i immigració

L’organització d’aquesta sessió va anar a càrrec de l’Escola de Policia de Catalunya juntament amb el Centre UNESCO de Catalunya. Els ponents eren: Sílvia Cedó, del Departament de Drets Humans del Centre UNESCO de Catalunya, la qual, a més de ponent, era la moderadora de la xerrada; Francesc Guillén, responsable de l’àrea de recerca de l’Escola de Policia de Catalunya; Abdallah Saaf, director de la Féderation Nationale d’Appui aux Réformes et aux Initatives Locales del Marroc; i Daniel Mundet, relator del Centre UNESCO de Catalunya, que al final de la conferència va recollir els punts més importants i les propostes de futur d’aquest debat.

El marc de la sessió partia de les diferents experiències pràctiques d’Espanya, el Marroc i els Països Baixos. La més rellevant és l’experiència de la Carta de Rotterdam, redactada durant la Conferència de Rotterdam (de 30 de maig a l’1 de juny de 1996), en què es plantejava la necessitat de formar els cossos de policia per a una societat multiètnica. Aquest document ha servit de model per a diversos països europeus.

En primer lloc, Francesc Guillén va exposar les conclusions de diverses recerques que tenien com a objectiu la millora de les relacions entre la policia i les minories multiètniques. Com la Carta de Rotterdam, aquestes investigacions s’han fet juntament amb algunes ONG per tal de tenir una visió pluridisciplinària de la situació. D’aquests estudis parteixen algunes línies de treball destinades a millorar la feina dels cossos policials:

· Fer un tractament correcte de les estadístiques (no fer valoracions ètniques ni barrejar les qüestions administratives referents a l'estrangeria amb la delinqüència) · No confondre immigració amb les bandes organitzades · No manipular les dades de la delinqüència per a benefici polític · Fer campanyes d’informació per a estrangers (sobre el funcionament dels serveis públics, la normativa administrativa més quotidiana, les diferències de tipus penal amb relació a les seves cultures, etc.) · Cal treballar la sensació d’inseguretat de la gent autòctona; cal escoltar les seves pors i no estigmatitzar-los com a racistes · D'altra banda, tampoc no s’ha d’accedir a les peticions discriminatòries d’alguns ciutadans (en aquest cas Guillén va posar l’exemple de Ca n'Anglada) · Conscienciar els ciutadans que la nostra història és multicultural · Aplicar polítiques reals de suport a la diversitat · Igualtat de drets i deures per a tothom en el marc del sistema policial penal · Dur a terme polítiques de reequilibri social · Evitar l’excés de proteccionisme amb relació als estrangers, ja que pot ser perjudicial per a la convivència de tota la societat.

En segon lloc, Abdallah Saaf, que va ser ministre d’Educació del Marroc, va diferenciar les diverses postures que havia tingut Europa en el tractament de la immigració durant la història, comparant-les amb la postura adoptada pel sud, que els darrers anys ha anat variant. Si fa uns anys es creia que els problemes que es generaven pel fet migratori eren responsabilitat del país d’acollida, ara es té consciència que aquests problemes també han de ser tractats al país d’origen. Aquest canvi ha estat causat en gran part per la pressió que molts països receptors d’immigració exerceixen sobre els d’origen. També hi han influït els atemptats de l’11 de setembre de Nova York, els del 16 de maig de Casablanca i els més recents de l’11 de març a Madrid. Tots aquests factors han influenciat la societat marroquina, que s’ha tornat més reivindicativa envers el seu govern. Però Saaf apunta que haurien de ser els països del nord els més avançats en les polítiques d’immigració. I en aquest cas es dóna un buit entre els països receptors, que encara no han aconseguit unes polítiques d’immigració coherents que s’ocupin de la seguretat, i dels països d’origen.

Des de la institució dirigida per Saaf s’està impulsant el Projecte Euromediterrani, que conté les següents propostes: 1. Introduir una cultura democràtica i d’integració per crear un llenguatge compatible sobre la seguretat democràtica. 2. Diferenciar entre política exterior i interior. 3. Més protecció per als immigrants. 4. Formular la hipòtesi europea de la lliure circulació de persones entre els diferents països mediterranis.

En tercer lloc, Sílvia Cedó va explicar en què va consistir la redacció de la Carta de Rotterdam, document de referència per a les policies europees i que el Centre UNESCO s'encarrega de distribuir a l’Estat espanyol. L’origen d’aquest document va ser la situació que l’any 1996 es donava a la ciutat holandesa de Rotterdam. En alguns barris, la població d’origen no holandès arribava al 30%.

Per poder adaptar-se a aquesta situació, la policia de la ciutat, juntament amb algunes ONG, van celebrar una conferència d’on sorgiria el document en qüestió, resum de les necessitats d’aquell moment. Les necessitats que els movien eren les següents: » Legitimació: per dur a terme les seves accions la policia va necessitar legitimar-se enfront de la societat. Amb l'arribada de nous ciutadans, la policia ha de fer-se respectar, alhora que ha d’intentar ella mateixa ser un reflex de la societat que controla. » Professionalització: saber i conèixer la realitat social per poder anticipar-se als canvis. » Valor afegit de la interculturalitat: aprendre d’altres cultures i del respecte a «l’altre». » Sostenibilitat de l'organització policial: promoure la contractació de persones d’origen diferent, ja que el canvi demogràfic indica un canvi del mercat laboral. » La policia ha de ser vista com un servei exemplar: atesa la seva visibilitat dins la societat, la policia ha de ser un mirall per a la resta d’institucions.

Finalment, Daniel Mundet va cloure la trobada amb un resum de les quatre experiències pràctiques proposades a la sessió i va definir les quatre propostes de futur sorgides per tal d'establir un espai de seguretat en clau de diversitat: » La importància d'aplicar polítiques de bon veïnatge a partir d’una hipòtesi de futur de lliure circulació de persones. » Importància i incidència de campanyes d’informació, tant a autòctons com a immigrants. » Evitar la demagògia i manipulació dels nouvinguts. » La importància de la formació dins dels cossos policials per assegurar que hi ha un coneixement continu de la realitat social.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Congrés Mundial sobre moviments humans i immigració, un repte per al segle XXI
 
AS Promoure la convivència i la seguretat a la societat de la informació
 
RS Acció per la pau
 
IF Comunicació audiovisual global multidireccional per mantenir la diversitat cultural
 
IF Seguretat i diversitat cultural
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.