Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Pobresa, microcrèdits i desenvolupament > Sessions Plenàries: S’ajuda els més pobres amb el microcrèdit? / El microcrèdit a l’Amèrica Llatina
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Sessions Plenàries: S’ajuda els més pobres amb el microcrèdit? / El microcrèdit a l’Amèrica Llatina
Diàleg de referencia: Pobresa, microcrèdits i desenvolupament

Els microcrèdits, realment ajuden els més pobres? Tenen un impacte econòmic? Cap altre tipus d’impacte? Quin tipus d’estudi es fa per mesurar aquest impacte? Quines eines podem fer servir per a mesurar que els beneficiaris són els més pobres? Podem parlar d’un apoderament de les dones? I d’un increment dels nivells educatius?...

Totes aquestes preguntes han estat plantejades per la moderadora María Cruz Lacalle a la resta de ponents de la mesa constituïda per John Hatch (fundador de FINCA, EUA); Sayeeda Rahman (cap del departament de Microcrèdits de la UNESCO, Bangla Desh); Cecilia Denis (Women Together); Rafael Cascante (AECI).

En primer lloc, tots els ponents coincideixen que efectivament els programes de microcrèdits tenen un impacte econòmic sobre els més pobres; no només un impacte econòmic, sinó també social.

D’una banda, les titulars dels actius són dones, per tant, adquireixen una autonomia formal i un reconeixement en el seu entorn que no tenien; d’altra banda, aquest apoderament els dóna capacitat de prendre decisions en el si familiar, que es materialitzen bàsicament a alimentar els fills i portar-los al col·legi en edat escolar. John Hatch assenyala que el 94% de les clients de FINCA informen que tenen tots els seus fills en edat escolar estudiant. Continua dient que sortir de la pobresa pot trigar dues o tres generacions, per tant, l’educació dels fills és una estratègia esperançadora per a la família.

En segon lloc, es dóna una enorme rellevància als estudis de mesurament d’impacte, ja que l’avaluació de les pautes per a continuar millorant és un procés que es retroalimenta. Cecilia Denis assenyala que, pel que fa al conjunt d’eines per a mesurar, cal tenir en compte:

- Què es vol mesurar: classe d’impacte, per la qual cosa caldrà definir-lo. En aquest sentit, pel que fa a l’impacte econòmic, Cascante assenyala que en l’avaluació cal tenir en compte molts altres factors que no depenen directament del microcrèdit.
- Per què mesurar l’impacte: l’objectiu és eradicar la pobresa, sempre. Ara bé, es tracta d’oferir actuacions més ajustades, aconseguir serveis més beneficiosos amb el menor risc, com assenyala Cascante.
- Qui és el destinatari del mesurament: els beneficiaris; els ponents coincideixen en el fet que siguin els més pobres, els que es troben en extrema pobresa. En aquest punt s’ha de tenir en compte el factor de selecció de beneficiaris, que pot variar segons l’organització: Grameen, Finca. En l’estudi d’impacte no podem comparar beneficiaris de microcrèdit amb els no beneficiaris, assenyala Rafael Cascante. D’altra banda, s’haurà de definir què s’entén per extrema pobresa: Hatch inclou les mares solteres, analfabetes, amb més de cinc fills, amb un familiar malalt crònic.
- Cost de mesurament d’impacte: en aquest sentit, la simplicitat és molt important (l’observació del participant és un mètode senzill amb el qual s’aconsegueixen grans resultats).

Sayeeda Rahman assenyala que la pobresa és complexa i multidimensional (dóna una especial rellevància a l’educació com a instrument de més poder de les dones), per la qual cosa aquests estudis d’impacte ens ajuden a conèixer-la i, per tant, a establir mecanismes d’eradicació.

La conclusió és que un d’aquests instruments és el microcrèdit, per tant, s’hauran d’innovar metodologies per a mesurar la pobresa i saber si realment els microcrèdits estan transformant la vida dels més necessitats, finalitat amb què es van crear.

Com es pot promoure el microcrèdit a l’Amèrica Llatina? La seva implantació depèn del país? Hi ha regulació de la matèria?

Preguntes fetes pel moderador Pedro Valdez (Planet Finance) als components de la mesa: Pancho Otero (Institut de Polítiques per a la Microempresa, Bolívia); Mari Carmen Díaz Amador (Programa de Microcrèdit, Mèxic); Verónica López (AECI); Francisco Luzón (BSCH). En aquesta mesa hi ha més diversitat d’opinió, en funció de la perspectiva del ponent.

Mari Carmen Díaz Amador, com a funcionària del govern federal de Mèxic, explica que els microcrèdits –que són producte de la globalització– adquireixen des de l’any 2000 a Mèxic la consideració de política pública; el govern assumeix com a política d’Estat aquesta eina, a diferència del que passa a la resta de l’Amèrica Llatina, encara que actuant a través d’ONG.

El repte consisteix a fer efectives les microfinances. L’èxit de les microfinances comporta un desenvolupament social i, a la llarga, la possibilitat d’eliminar la pobresa com a objectiu cultural i històric a Mèxic.

En qualsevol cas, el govern duu a terme la política respectant la metodologia de les ONG, fins i tot enfortint-les; alhora, els exigeix transparència, eficiència i institucionalització. Un element fonamental en aquest procés és la confiança que les comunitats suburbanes dipositen en aquestes organitzacions. També cal tenir en compte en el disseny d’aquestes polítiques que s’han d’atendre les diferents realitats de cada regió del país.

Pancho Otero opina que "l’estratègia de microcrèdits és la millor eina per a eradicar la pobresa", sens dubte. Ara bé, és una eina molt delicada i ha d’estar ben concebuda i aplicada, la qual cosa no s’està fent. No ens adonem de la magnitud d’aquesta estratègia!

Per què?

- El mateix elitisme llatinoamericà no ha permès admetre que la mitjana per capita no té res a veure amb el que passa al carrer. La pobresa –que és la situació generalitzada– no es podrà eradicar mentre no s’hi impliqui el conjunt de la societat, especialment els rics.
- Són països amb una forta història d’inflació i el microcrèdit no funciona en condicions de forta inflació.
- L’aplicació de la regulació financera dels bancs comercials als programes de microcrèdits normalment es tradueix en la paralització dels esmentats programes.

En aquesta línia, Díaz Amador destaca que els bancs centrals estan més ocupats en macrofinances que en crèdits de 100 dòlars, per tant, la homogeneïtzació normativa és perjudicial per a la seva eficàcia.

Francisco Luzon, responsable d’estratègia del BSCH –creador de Banefedestaca– opina que, des del punt de vista empresarial, és una pràctica possible, rendible i també estable i sostenible. Per a això, cal un respecte de les regles de joc, un respecte pels drets dels altres; si no, no pot funcionar.

Pancho Otero coincideix que aquest és un problema comú a Llatinoamèrica. D’altra banda, destaca que cada país és diferent: el microcrèdit no funciona al Brasil o l’Argentina; en canvi, a Xile ha estat un èxit, el 80% de les empreses xilenes són petites empreses.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
RS Sessió inaugural de Pobresa, microcrèdits i desenvolupament
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
RS L’objectiu de desenvolupament del mil·lenni i el microcrèdit. Com pot el microcrèdit participar en l’objectiu de reduir en un 50% el nombre de persones amb ingressos inferiors a un dòlar al dia per a l’any 2015
 
IF Emprenedor social
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.