Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004 > Voluntariat i els objectius del mil·lenni
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Voluntariat i els objectius del mil·lenni
Diàleg de referencia: 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

La moderadora de la sessió, Liz Burns, de la International Association for Volunteer Effort (IAVE) d’Escòcia, va disculpar l’absència d’Oscar García, d’IAVE Board (Argentina), i va presentar els ponents, entre ells Robert Leigh, de l’Oficina de representació dels voluntaris de l’ONU a Amèrica del Nord. UN Volunteers va coordinar aquesta sessió miniplenària titulada «Voluntariat i els objectius del mil·lenni».

Robert Leigh, llicenciat en economia i membre dels Voluntaris de les Nacions Unides, va explicar breument com 98 països liderats per Nacions Unides es van posar d’acord per signar els objectius de desenvolupament del mil·lenni a finals de la dècada de 1990. Aquests objectius pretenen treballar de manera intensa per solucionar els problemes més greus del planeta abans del 2015.

Els objectius tracten bàsicament els temes següents:
- eradicar la pobresa
- augmentar l’educació bàsica
- igualtat de gènere
- disminuir la mortalitat infantil
- disminuir els malalts de sida, malària...
- desenvolupament sostenible

Segons va comentar Robert Leigh, aquests objectius no són arbitraris, sinó que es van discutir a fons durant la dècada de 1990 en cimeres com la de Rio, Copenhaguen i Tòquio, entre altres.

El ponent va destacar que per primera vegada la majoria de països se centren en els mateixos punts, en un límit temporal comú per a tots: el 2015. Per portar a terme els objectius del mil·lenni, els governs han de millorar les seves relacions amb l’empresa privada, potenciar el desenvolupament econòmic dels seus països, i invertir en noves tecnologies com una oportunitat de desenvolupament.

Leigh va introduir algunes iniciatives concretes per aconseguir els objectius del mil·lenni:
- Experts i acadèmics universitaris, amb la col·laboració de la Universitat de Colòmbia, han de fer un diagnòstic sobre possibles formes d’aconseguir cada un dels objectius.
- Cada país ha de generar un informe anual amb una descripció de la seva situació, a més de la concreció d’iniciatives i/o mesures previstes. Aquest informe serà presentat a les Nacions Unides cada 4 anys per informar i poder avaluar la tasca que s’ha dut a terme, l’impacte que ha tingut i redefinir les mesures, sempre amb vista al 2015.

Los voluntaris de l’ONU duen a terme diverses tasques per ajudar a la consecució dels objectius:
- Fan d’enllaç entre ONG i Nacions Unides (treballen en xarxa)
- Produeixen materials en línia per a les ONG
- Planifiquen el voluntariat internacional

Robert Leigh va informar els assistents que l’any 2015 es presentarà un macroinforme que estudiï la situació del voluntariat al món i contrasti la realitat amb els objectius preestablerts. D’altra banda, el ponent va assegurar que els voluntaris són l’única força de què disposen alguns països per no quedar-se fora d’aquest propòsit mundial.

Després d’aquesta intervenció, Liz Burns va comentar la pressió que suposa el compliment dels objectius del mil·lenni, atès que ja han passat quatre anys, i els temes socials són processos lents que s’han d’accelerar, i una bona eina per aconseguir-ho és el voluntariat.

La moderadora va donar pas a l’altra ponent, procedent de Nigèria, Rosa Ekeleme. Ekeleme va destacar que cada dia els voluntaris impacten en la vida de moltes persones sense que se’ls reconegui la tasca que duen a terme. A continuació va explicar en detall una bona pràctica, consistent en un projecte de salut al seu país. Nigèria és el cinquè país productor de petroli del món i a la vegada un dels països més pobres. El 59% de la població és analfabeta i viu en zones rurals, on no disposen dels serveis mínims ni d’hospitals. Ella es preguntava com portar a l’hospital les persones de les zones rurals i com podia millorar l’atenció sanitària.

Per al seu projecte es va posar en contacte amb una metgessa nigeriana que treballava als EUA per aconseguir donacions de medicaments. Paral·lelament, Ekeleme va contractar a Nigèria una infermera voluntària en jornada completa i tres voluntaris. Després s’hi va afegir la col·laboració d’un metge que disposava de dos dies setmanals per fer el voluntariat. Al principi van pensar a distribuir els medicaments de manera gratuïta a tothom qui els necessités, però llavors la gent no els valorava, pensaven que no serien tan efectius o bons si eren gratuïts. Per això actualment els venen a un preu simbòlic. La infermera voluntària visita unes 50 persones cada dia.

La valoració del projecte és molt positiva, ja que consideren que té un fort impacte en la societat i en la qualitat de vida d’aquestes persones. També han aconseguit visualitzar el treball voluntari i que el govern s’adoni que la població necessita molta atenció mèdica. Els voluntaris atenen de manera especial els malalts de sida per evitar nous contagis.

Liz Burns va felicitar Rosa Ekeleme pel seu exemple de bon voluntariat i va insistir en la idea que el sistema empresarial i el govern també hi han de participar, de la mateixa manera que cal implicar professionals perquè facin voluntariat.

Immediatament la moderadora va presentar Mahendranath Busgopaul, de les illes Maurici.

Busgopaul va fer una breu introducció sobre la història de la República de les illes Maurici i va explicar que en aquest país el treball voluntari és molt important des de fa uns quants anys. S’ajuda la gent principalment en moments vitals d’una comunitat, com ara en casaments, funerals, els veïns en cas de desastres naturals, etc. i sempre de manera molt espontània i natural. A diferència del que passa a altres països, els voluntaris allà són d’arreu del món i de tots els perfils: famílies senceres, treballadors, estudiants...

Les motivacions són diverses: fer contactes socials, conèixer gent, passar-s’ho bé ajudant els altres, formar part d’un equip...

Mahendranath Busgopaul va presentar durant la sessió el seu projecte Basic Education to Adolescents (BEA) Halley Movement. Es tracta d’una aposta de 30 professors de Maurici per millorar 6 àrees de coneixement dels adolescents, amb l’objectiu d’augmentar les possibilitats que un jove no sigui un marginal. Així, doncs, el projecte vol ser una eina per evitar l’exclusió social. BEA col·labora amb els governs i amb una sola ONG que fa de paraigua i d’intermediària amb el govern i les altres ONG més petites. En aquest projecte el principal problema que tenen és la falta de voluntaris joves i amb formació. El motiu que explica aquesta carència és, segons Busgopaul, la manca d’informació sobre el voluntariat i l’absència de recursos per fer una gestió professional del voluntariat.

Liz Burns va presentar la ponència següent destacant que tant a Àfrica com als EUA es fan molts esforços per continuar treballant des del voluntariat.

Mary Merrill, dels EUA, va començar la seva exposició amb la frase següent: «El voluntariat és fonamental per aconseguir els objectius del mil·lenni». Però va afirmar que, alhora, el voluntariat necessita una infraestructura forta basada en els pilars següents:
- un enteniment comú del voluntariat
- un ambient de suport des dels governs
- facilitats i possibilitats de treballar des del pluralisme, donada l’amplitud del concepte voluntariat i la multitud d’accions que engloba
- recursos per a la sostenibilitat

Aquests pilars bàsics per al voluntariat estan connectats, ja que coincideixen amb les condicions necessàries per mobilitzar els voluntaris de manera eficient. Merrill va descriure més àmpliament cada un dels pilars:
» L’enteniment comú, a pesar que hi pugui haver diversitat de motivacions i activitats. L’enteniment articula el conjunt sota una creença comuna que permet el reconeixement de la seva tasca en general.
» Un ambient de suport, amb polítiques favorables i marcs legals ben definits. Per al desenvolupament del voluntariat és imprescindible un lideratge i un compromís polític clar.
» Pluralisme, ja que tothom ha de tenir la possibilitat de participar i treballar com a voluntari. Si la seva tasca és efectiva, aquest voluntari es motiva i s’involucra cada vegada més.
» Recursos econòmics i financers del govern i altres institucions a llarg termini, campanyes mediàtiques, etc.

A més d’aquests requisits previs, i segons va explicar Mary Merrill, existeixen altres punts que també s’han de tenir en compte, com ara la implicació del sector privat i de la comunitat educativa.

La moderadora de la sessió va ressaltar la necessitat del lideratge polític i que el voluntariat tingui veu per poder participar estratègicament en la societat, i va defensar que s’ha de veure el tercer sector com un actor principal estratègic i interrelacionat amb els altres agents.

Com a conclusions, Liz Burns va comentar que hi ha una falta de voluntat política, especialment en el desenvolupament social, i que aquest és el motiu que només s’hagi avançat en l’objectiu del mil·lenni referent al tema de l’aigua.

També va apuntar que perquè els governs reconeguin la tasca del voluntariat és important poder mesurar-lo a escala econòmica. Segons Burns, s’està avançant molt per fer visible el treball voluntari.

Robert Leigh va afegir que en alguns països s’estan començant a fer proves pilot per poder mesurar l’impacte i reconèixer la tasca del voluntariat. També va explicar que es tracta d’indicadors socials difícils de definir però que enforteixen el voluntariat, ja que mesurar-los exigeix un esforç de definició, coneixement i reflexió sobre el que són i el que fan els moviments de voluntaris.

Problemàtica:
La dificultat d’aconseguir el 2015 els objectius del mil·lenni.

Proposta:
Col·laboració entre governs, empreses i, sobretot, la potenciació del voluntariat.

Bones pràctiques:
Els voluntaris de Nacions Unides
Centres de salut a Nigèria
Professors voluntaris a les illes Maurici

Conclusions:
Per aconseguir els requisits que ha esmentat Merrill, s’ha de treballar de manera global, per desenvolupar un voluntariat fort, i a la vegada treballar localment des del voluntariat per millorar les condicions de vida de les persones (en l’àmbit educatiu, de salut i necessitats bàsiques).

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
IF Cultura de la participació
 
RS L’estat de la salut en el món i els seus determinants
 
RS Governs locals
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.