Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura > Seminari 4: Les arts: dilemes i fronteres
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Seminari 4: Les arts: dilemes i fronteres
Diàleg de referencia: Interacció '04. Vers una Agenda 21 de la cultura

En aquest seminari es va abordar principalment el lloc de l’art en el context contemporani i les seves funcions.

Fins fa poc les fonts tradicionals i literàries realitzaven la funció de transmissió del saber, però a l’era de la imatge en què ens trobem la cultura visual ha començat a assumir aquest paper. El filòsof Miguel Morey va centrar la seva intervenció en el seu llibre Deseo de ser piel roja, i en el pensament del filòsof postmodernista Jean-François Lyotard.

Morey va explicar que la informatització modifica el saber per tal d’augmentar-ne la quantitat i optimitzar-lo per a la traducció al llenguatge màquina. El filòsof espanyol va resumir aquesta idea constatant que en una societat altament informatitzada el saber deixa de ser un fi en si mateix per convertir-se en una mercaderia.

El catedràtic de filosofia de la Universitat de Barcelona va explicar que l’actual cultura audiovisual ve a substituir, doncs, el vell ordre del discurs. Aquesta transformació té com a principal conseqüència la substitució de la forma de cultura llibresca per una xarxa de jocs de llenguatge. Això ha ocasionat, al seu torn, un canvi en la manera de percebre que també ha esdevingut deutora del sistema audiovisual. Morey també va recordar la confusió entre el saber científic —aquell que ens permet discernir la veritat— i el narratiu —que recull altres tipus de saber relacionats amb criteris estètics, ètics, el savoir faire...— que Lyotard ja havia identificat a La condició postmoderna.

Així mateix, el filòsof va fer referència al caràcter premonitori de l’obra de Walter Benjamin L’obra d’art en l’era de la seva reproductibilitat tècnica. De les idees d’aquest llibre, Morey en va destacar la vinculació de la cultura de la imatge i la cultura de masses, el perill de l’estetització de la política present en aquesta nova cultura, i la major producció de subjectivitat en detriment de la producció de sentit inherent a la cultura visual.

L’Agenda 21 de la cultura i les polítiques culturals de les ciutats van ocupar una altra de les sessions del seminari coordinat per Iván de la Nuez, director de La Virreina Exposicions de l’Institut de Cultura de Barcelona. El director d’Interacció 2004, Jordi Martí, va presentar aquest document que recull principis, compromisos i recomanacions per potenciar un desenvolupament de la cultura a escala internacional des de l’àmbit local. Martí va destacar, d’entre els principis de l’Agenda 21 de la cultura, el dret no només d’accés a la cultura, sinó el dret col·lectiu de participació a la vida cultural.

L’altra ponent del seminari, Laurence Dupouy, directora de cultura de l’Ajuntament de Saint Denis, i Jordi Martí van coincidir a subratllar el caràcter central de les polítiques culturals com un dels principals reptes del segle XXI. La tercera sessió del seminari va versar sobre el rol de l’artista a l’era de la imatge. Amb el títol provocatiu d’"Esclats (imaginació artística i terror polític)”, la conferència va plantejar els reptes de l’art en una època “d’esclats” que Iván de la Nuez entén com a culminació del procés de reajustament del món, que ha avançat a gran velocitat d’ençà de la caiguda del mur de Berlín. Segons el coordinador del seminari si comparem l’art amb qualsevol atemptat terrorista, ens adonem que l’art ha perdut la seva capacitat d’impacte i d’oportunitat. De la Nuez va parlar també del naixement d’un nou humanisme en què es planteja la possibilitat d’allò humà com a obra d’art. L’assagista cubà va concloure, “actualment, l’art es troba amb la responsabilitat de transmetre el saber que abans, còmodament, havíem deixat en mans de la literatura i la filosofia”.

Durant la quarta sessió del seminari es va parlar de la relació entre la responsabilitat que exigeix l’Administració i l’esperit crític dels creadors. En un context d’expansió de l’art vers altres àmbits, els artistes reivindiquen una major autonomia. Daniel García Andújar, artista virtual i director d’e-barcelona.org, va explicar que tot i ser difícil cal crear un context amb les condicions idònies per preservar la llibertat de creació de l’artista.

Per la seva banda, el director de l’Institut Català d’Indústries de la Cultura, Xavier Marcé, va aportar al debat el punt de vista de l’Administració. Marcé va dir que la construcció de les indústries culturals és un procés lent, però que “s’ha d’evitar que el facin uns altres per nosaltres”, alertant sobre l’imperialisme americà que controla les lògiques del mercat i envaeix totes les finestres d’explotació. Xavier Marcé va assenyalar, com a element problemàtic, la difícil quantificació de l’art i la cultura en termes d’excel·lència i de rendibilitat.

Un bon precepte per a l’Administració és, segons el director de l’ICIC, que el talent o una part d’aquest es posi en contacte amb la productivitat. Els ponents van arribar a la conclusió que cal que les polítiques culturals tinguin en compte el públic més enllà del mercat i dels artistes, ja que la societat civil és la gran oblidada de les polítiques públiques de cultura.

Finalment, els nous formats de la producció artística contemporània van ser un altre dels eixos del seminari “Les arts: dilemes i fronteres”. En la darrera sessió del seminari es va parlar de la narrativitat del llenguatge visual. Els britànics Rob Young, col·laborador de la revista The Wire, i Fiona Raby, dissenyadora de Dunne & Raby, van corroborar que l’art és un llenguatge narratiu. Raby va oferir una perspectiva molt original sobre com emprem els objectes per crear una narrativa. La dissenyadora va defensar que els objectes comuniquen, atès que encarnen valors i generen debats. En darrer lloc, l’escriptor i artista conceptual Javier Montero va dir que l’aparició d’una multitud de registres artístics és un índex de l’adaptació a noves formes de vida quotidiana. Montero va concloure que l’exploració d’altres formes de relatar diferents a les tradicionals afecta també als modes de significació. El desplaçament de la funció transmissora del saber de la literatura o la filosofia a la cultura de la imatge marca la necessitat d’emprendre una recerca col·laborativa i interdisciplinària, per tal de potenciar la cultura a escala mundial. Cal crear nous organismes de comunicació, aprenentatge i creativitat, i fer que la societat civil sigui la vertadera protagonista de les polítiques culturals.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Socialització i democratització de la ciència
 
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
IF Les polítiques culturals com a política de seguretat
 
RS Taller. Educació i cultura
 
IF Drets culturals i diversitat: una acció política i civil per aconseguir el desenvolupament
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.