Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Coneixement científic i diversitat cultural > Coneixement indígena i ciència actual
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Coneixement indígena i ciència actual
Diàleg de referencia: Coneixement científic i diversitat cultural

A la sessió plenària Coneixement indígena i ciència actual es va parlar de la convivència entre el saber científic històric de cada cultura i la ciència actual, i del xoc que suposa la introducció de la ciència actual en aquests àmbits històrics.

Es va tractar aquest tema des del punt de vista del desenvolupament sostenible de saber i poder, paraules que semblen incompatibles però en canvi haurien de ser sinèrgiques. Es va afirmar que el coneixement científic hauria de ser un pont entre civilitzacions.

Germano Bruno Afonso (catedràtic del Departament de Física de la Universitat Federal de Paraná, Curitiba, Brasil)

Germano Bruno Afonso va fer una comparació entre el camí de Santiago i el camí de Peabiru, que són els dos camins de pelegrinatge de les cultures espanyola, per una banda, i guaraní, per l’altra; però ambdós tenen també una referència astronòmica, i es basen en la via làctia com a camí cap a la divinitat, cap a les extremitats de la constel·lació.

Enric Banda (director general de la Fundació Catalana per a la Recerca)

Enric Banda va mostrar preocupació per la diversificació de la riquesa, per la falta de competència que tenen els Estats Units en tots els camps i per la inversió en armament que s’està fent. Va parlar de les febleses bàsiques, com la lentitud en la presa de decisions, la fragmentació, la noblesa de les inversions i la diversitat. Els objectius serien aconseguir un European Research Council (Consell de Recerca Europeu) en què prevalguin la massa crítica, la dimensió continental, els talents joves i els projectes a llarg termini. S’ha de veure la ciència com un instrument de riquesa per tal d’aconseguir una cooperació internacional, ja que ara mateix les condicions d’investigació científica són nefastes.

Yuwanuch Tinnaluck (ASEAN Handicrafts Promotion and Development Association, Bangkok, Tailàndia)

Tinnaluck va parlar del programa de recerca nacional sobre medicina tradicional. Va explicar que, després de la gran crisi, el que va passar va ser que es va començar, per força, a fer servir la ciència tradicional, ja que els recursos en medicina eren massa escassos. Per aquest motiu es van posar a investigar aquesta ciència ancestral, per buscar noves fonts i medicines que s’havien oblidat, i així es van reduir els costos de curació. A partir d’aquí es pot mirar què es pot fer en un futur, i a més ara hi ha hospitals i fundacions a Tailàndia que es dediquen a invertir en aquests conceptes.

Patrick Luganda (president de la Network of Climate Journalists in the Greater Horn, Àfrica)

Patrick Luganda va parlar sobretot de l’agricultura sostenible a l’Àfrica, que sempre havia estat sostenible fins que es van sobreposar tècniques d’agricultura forana. Fins aleshores a l’Àfrica es cultivaven les coses sempre segons l’època de l’any, depenent bàsicament de la pluja, i hi havia una gestió integrada de plagues.

Amb la globalització, el primer món respon a la falta de pluges o als desastres naturals amb medicines, alimentació, etc. Però el problema és que aquestes ajudes no arriben on són necessàries ni a temps: poden trigar dos mesos a arribar, quan l’emergència ja ha deixat de ser-ho. De fet, com a exemple, Luganda va explicar que els boscos eren els llocs on se sobrevivia i es cultivava, per això hi havia una conservació dels boscos tan gran a l’Àfrica. També va afegir que els indígenes ja tenen la seva manera de fer prediccions meteorològiques que sempre els ha funcionat.

Finalment, va proposar que l’estudi de les tecnologies locals pot ampliar el coneixement científic i introduir-hi nous conceptes interessants.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Drets culturals i desenvolupament humà
 
AS Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat
 
AS Article de síntesi - Salut i desenvolupament, els reptes del segle XXI
 
IF Cultural Competence
 
AS L’aigua: vida i seguretat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.