Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible > La responsabilitat social del turisme
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
La responsabilitat social del turisme
Diàleg de referencia: Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible

Segons José Luís Zoreda "el turisme som tots i és feina de tots". Això significa que cal difondre un nou paradigma de desenvolupament empresarial que tingui en compte el turisme com a una inversió i que millori la competitivitat, però amb una major sensibilitat cap a les accions socials i el medi ambient. La sostenibilitat i el turisme són de fet dues cares de la mateixa moneda, són conseqüència de propiciar els millors resultats econòmics, els millors beneficis i els millors impactes socials i ambientals per generar desenvolupament, creixement i benestar social.

La responsabilitat social del turisme s’ha de contemplar des de dues grans perspectives: pública i privada. Des del sector públic, se’l contempla com a efecte multiplicador, com a generador de riquesa i benestar, i la preocupació gira entorn la dificultat de què els països en vies de desenvolupament puguin defensar el seu escenari de desenvolupament en l’àmbit industrial, ja que el turisme és on hi ha una major font de progrés. Els representants d’aquest àmbit que van participar en el simposi són: Yussuf Abdullahi, ministre de Turisme d'Etiòpia, Rodolfo Elizondo, ministre de Turisme de Mèxic i Raimon Martínez Fraile, secretari general de turisme de l’estat espanyol. Des del sector privat, representat per Sebastián Escarrer, vicepresident de Sol Melià, i Jean-Claude Baumgarten, president del World Travel & Tourism Council, s’han d’incorporar diferents angles i perspectives de sensibilització cap al tema.

Aportació de Jean-Claude Baumgarten: el turisme representa el 10% del PIB després d’haver sortit d’un període de crisi en el que s’ha adoptat una nova perspectiva amb objectius turístics que prioritzen la rendibilitat, però també la necessitat de protegir el medi, tant natural i social com cultural, resultat de la consciència sobre la sostenibilitat. Les empreses gradualment han començat a convèncer-se de la necessitat de tenir una actitud responsable en la seva actuació empresarial.

Cal tenir en compte que també el consumidor ha canviat i l’exemple el donen els treballadors que se senten més còmodes en una empresa responsable cap a la societat, que no es preocupa només per la seva rendibilitat, perquè "si destruïm el nostre entorn cultural, social i ambiental, destruïm el nostre producte, ergo, el nostre futur".

A Mèxic, Rodolfo Elizondo comenta que el turisme és una palanca important per al desenvolupament que representa un 8% del PIB i ha aconseguit disminuir la marginalitat del país; d’aquí se’n deriva la importància de les empreses, de la inversió estrangera i del propi govern. S’ha de fer del turisme una prioritat nacional que propiciï el coneixement de la diversitat cultural perquè té un gran potencial, ja no només en sol i platja, sinó també en turisme cultural, gastronòmic, etc. És necessari, però, que tant el govern com les inversions procedents de l’estranger no busquin només mà d’obra barata, sinó que adoptin una decisió conjunta per tal de formar una Comissió que faci un treball transversal que doni suport al creixement i el desenvolupament ordenat i sostenible en l’àmbit turístic.

Els tres nivells de govern, el regional, el nacional i el local, juntament amb els empresaris han de potenciar les comunicacions i el desenvolupament social per tal de satisfer les necessitats pròpies de la població local. Si el turisme ha Mèxic s’ha incrementat fortament, a través d’una recaptació del 14'6% procedent de les divises de l’estranger, és necessari doncs que l’èxit sigui conjunt, i en aquest sentit la cultura és l'ingredient més atractiu perquè la gent vulgui visitar llocs llunyans a les seves residències.

José Díaz Montañés parteix de la premissa que el turisme és un bé social de primera magnitud que ha d’estar a l’abast de tots els ciutadans sense que cap grup de població en pugui quedar exclòs. La realitat és que avui dia a Espanya hi ha un 10% de persones discapacitades que volen participar de l’activitat turística però no poden; entre Madrid i Barcelona només hi ha un 8% de l’allotjament accessible, tot i que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més hotels accessibles. El fet, però, és que s’han de tenir en compte dues exigències per a les empreses: incorporar els principis d’igualtat de drets i de no discriminació, i incorporar nous grups de ciutadans en activitats relacionades i derivades del turisme. Les raons per a un turisme accessible són una població discapacitada prou important (que, a més, està creixent degut als nous riscos i els nous hàbits), que el turisme és una activitat fonamental per al foment de la qualitat de vida, i la importància per si mateixa de l’accessibilitat al Nord d'Europa. Els beneficis que aquest turisme pot aportar són l’augment de les quotes de mercat, la desestacionalitat, el factor multiclient i la millora de la imatge.

Yussuf Abdullahi ens explica la situació d’un país menys desenvolupat, Etiòpia, on el turisme és d’una importància tan crucial que se’n desprèn l’estratègia del desenvolupament de l’agricultura (de la qual viu un 85% de la població) i de la industrialització. El turisme a Etiòpia, que representa un 2% del PIB, s’ha recolzat en l’exportació, sobretot de cafè, però cal diversificar les exportacions i el mateix turisme pot potenciar-ho. Els atractius d’Etiòpia són molts: històrics, naturals, culturals i paleontològics. Etiòpia té una història i una cultura com ningú, però existeixen les infraestructures perquè el potencial es faci realitat?

A part de línies aèries amb moltes destinacions, una infraestructura hotelera creixent, una nova estructura vial, nous aeroports, una xarxa més àmplia de telecomunicacions i el foment de la inversió estrangera, el fet és que les competències federals tenen la responsabilitat de iniciar una política de foment turístic. Etiòpia pot ser un destí turístic més, al marge de les rutes habituals, que respongui a les noves necessitats del turisme perquè, a més, els països obres tenen millors condicions per al turisme: el cost de vida és baix, el treball és més barat, hi ha molta més diversitat i la burocràcia és mínima. Cal provar d’acabar amb la imatge de les sequeres i les grans fams típica d'Etiòpia. L’èxit del turisme dependrà de a qui beneficiï el sector, però "l’objectiu últim no és augmentar el PIB sinó la felicitat nacional bruta".

Sebastián Escarrer comenta que vivim en un món inestable (atacs terroristes, les guerres d'Iraq i Afganistan, la grip del pollastre, la febre aftosa, etc) i insostenible. En definitiva, en un entorn on el turisme pot fer alguna cosa, com ara generar riquesa creant treball, serveis de lleure i de salut, desenvolupant el comerç local i, sobretot, fomentant el diàleg intercultural i una major tolerància.

En aquest sentit, Sol Melià ha emprès en els últims sis anys una acció social sistematitzada definint objectius, establint prioritats, gestionant els grups de seguiment, mesurant les inversions i, alhora, ha fomentat una cultura corporativa de participació, de vinculació entre l’empresa i els treballadors, transmetent experiències així com fomentant el reconeixement intern. Els resultats han estat una millora de la gestió i, aquest any 2004 concretament, la creació del programa Formació i Feina per a persones afectades per la violència, així com un programa per als clients de llançament d’un Fons Solidari amb el que, per la reserva d’algun servei a través de la pàgina web, es destina un euro a l’organització no governamental que escolli el client entre aquestes quatre: UNICEF, Intermon Oxfam, Creu Roja i Proyecto Hombre. L’acció social no és una despesa, és una inversió que significa desenvolupament.

Raimon Martínez Fraile atribueix la responsabilitat de la empresa turística, que és l’activitat econòmica més important del món en la creació de riquesa econòmica i social, tant a l’exterior com a l’interior. D’una banda, l’exterior convenç aquells que no són del sector turístic de la importància del turisme com a creador de riquesa i, de l’altra, es predica també de portes endins. Això comporta un canvi en el sistema de gestionar els recursos humans que suposa investigar, aprofundir en aquest camp i trobar la manera de gestionar-ho de manera diferent a la d’ara, ja que "essent la principal indústria de riquesa, tenim la gran responsabilitat de gestionar aquests recursos humans de distinta manera que al segle XVIII" perquè el turisme té dues cares: una que genera riquesa, que integra, que crea mestissatge, que crea imatges de marca que aposten per la felicitat de les persones i és un factor determinant pel desenvolupament dels pobles; però també una altra cara que destrueix selves, crea ghettos, discrimina i menysprea a través de la utilització d’aquells espais.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Turisme responsable i dinamitzador
 
RS El binomi turisme - patrimoni cultural immaterial (el gran espai de la creativitat)
 
RS El repte de la innovació
 
RS Cerimònia d’obertura Diàleg Turisme, diversitat cultural i desenvolupament sostenible
 
AS Viure i conviure. Fòrum de les Mundial de les Dones
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.