Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Fe o economia: quins són els objectius?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Fe o economia: quins són els objectius?
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

La col·laboració de la religió en temes econòmics (sobretot de desenvolupament social) és un procés que passa per tres nivells: la cooperació entre líders governamentals o líders religiosos amb organismes internacionals com el Fons Monetari Internacional o el Banc Mundial; un segon nivell institucional que consisteix en el diàleg entre institucions econòmiques amb organitzacions religioses (normalment les seus de les religions majoritàries); i un tercer nivell “micro” en el qual el diàleg s'estableix entre les religions i les comunitats, la població civil.

La situació global fa que, paradoxalment, el món estigui cada vegada més dividit pel que fa a l’economia, fet que indica que no s'està assolint el que es vol. Tret que la religió i els processos de desenvolupament no es relacionin d'alguna manera, no es podrà fer res de positiu. Per a exemplificar això es pot recórrer a l'al·legoria dels cecs i l'elefant que apareix en gairebé totes les religions: dos cecs palpen un elefant i cadascun en descriu només una part, quan en realitat estan parlant del mateix, encara que no se n'adonen. Això vol dir que encara que cap interpretació de la realitat és vàlida, sí que cal arribar a un entesa amb la finalitat d'afrontar els problemes més importants. La despesa que s'està fent en armament i en les campanyes militars serviria per a acabar amb la pobresa al món: amb això es vol dir que el factor humà és el que ha de prevaler a l'hora d'administrar les riqueses del món. El procés de diàleg que s’ha de fer va lligat a una sèrie d'arguments a favor i en contra. Els arguments que s'esgrimeixen en contra diuen que la religió és política i que el món de la religió es considera contrari al desenvolupament perquè imposa un sistema de regles molt rígid. Si es veu la situació des de l'altre costat, es diu que hi ha un gran vincle entre la religió i la pobresa i que el contacte amb els líders religiosos serveix com a pont per a comunicar-se amb el poble. De totes maneres, la situació s’ha de mirar des de més amunt, atenent a problemes d'avui dia com la lluita contra la sida o, simplement, a un diàleg entre les comunitats de fe i les organitzacions que col·laboren en el desenvolupament, a més d'un procés de conscienciació política.

Baixant cap a un nivell més comunitari es poden establir tres conceptes que ajudaran a solucionar aquesta pugna: no parlar de fe o economia sinó de fe i economia, crear una fe “econòmicament culta” i veure quin tipus d'ordre econòmic és l'adequat. Si es volen implicar comunitats de fe al costat d'institucions que es dediquen al desenvolupament, s’ha d’observar en què consisteix el xoc entre religions i cultures. Per establir aquesta comparança es va dur a terme una experiència en què es van reunir onze membres de comunitats diferents que treballaven en projectes de desenvolupament. Encara que hi havia molts punts en comú, les discrepàncies més grans van ser entre els membres de les cultures d'Occident i els de les cultures del Sud, perquè al sud es concentraven més en l'aspecte humà i espiritual i, al nord, en l'economia. Es va concloure que les idees del cristianisme no eren les més adequades si es volien canviar les coses. Allò de la fe “econòmicament culta” fa referència als coneixements que té un grup religiós pel que fa a les qüestions d'administració d'un capital. A moltes zones deprimides hi ha grups religiosos que s'encarreguen de la construcció d'hospitals, col·legis, etc., que han de saber com fer servir aquests diners, que no saben com funcionen aquestes qüestions econòmiques i han de ser “educats” perquè sàpiguen com es poden administrar aquests recursos. Aquesta entesa pot servir per a arribar a comprendre quin és l'ordre econòmic idoni per a aquests projectes de desenvolupament. Hi ha creences que s'oposen a l'ordre capitalista, però també hi ha casos (com el de l’Índia) en els quals la religió s'adapta perfectament al món modern sense deixar de banda les tradicions.

Finalment, per concretar més, és interessant aportar un exemple com el del budisme. En aquesta religió és convenient parlar del concepte de l'equilibri, fins i tot quan es parla de la fe. L'extrem de la fe cega és perjudicial de la mateixa manera que ho són els dos extrems establerts pels models econòmics del marxisme i del capitalisme: un es concentra en la rebel·lió dels pobres i l'altre en l'explotació dels pobres. Per eradicar el patiment i arribar a un estat de fe equilibrat, un s’ho ha de qüestionar tot amb modèstia, deixant de banda l'arrogància. La humilitat serveix per a reflexionar amb un mateix i després actuar, escoltar els pobres, obrir-se i ocupar-se dels necessitats. El millor exemple que hi ha avui dia és el del Dalai Lama, que, gràcies a la seva popularitat, ha aconseguit parlar amb el president del Banc Mundial i alguns economistes importants que s'han tornat més humils i han començat a dialogar amb els més necessitats. Els resultats han estat positius i fins i tot el Dalai Lama ha escrit un llibre sobre aquestes experiències titulat Economia budista.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS Globalització, identitat, diversitat
 
AS Diàleg Orient-Occident
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
RS Orient i Occident i la transformació del sistema internacional
 
RS Cultura, desenvolupament i models socioeconòmics: una visió comparada d’Àsia i Amèrica Llatina- Debat
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.