Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Energia i desenvolupament sostenible > Panel 3. Riscos ambientals: qui pagarà la factura?
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Panel 3. Riscos ambientals: qui pagarà la factura?
Diàleg de referencia: Energia i desenvolupament sostenible

El president del Col·legi Oficial de Físics i del Congrés Nacional de Medi Ambient, Gonzalo Echagüe, va ser l'encarregat d'inaugurar el tercer bloc del diàleg. Echagüe va dir que calen incentius de l'Administració perquè l'estalvi i l'eficiència energètica siguin reals i va destacar la tasca de vigilància ambiental exhaustiva que duu a terme l'Agència Espacial Europea (ESA).

A continuació, Luis Balairón va parlar a bastament de l'escalfament global del planeta i les seves conseqüències. El president de l'Institut Nacional de Meteorologia va explicar que el canvi climàtic «és el resultat d'un experiment involuntari de la humanitat». En els últims 200 anys, l'activitat humana ha alterat la composició de l'atmosfera de tal manera que aquesta variació pot portar a un canvi climàtic brusc. Balairón va insistir en el deure moral d'evitar-ho que tenim tots els habitants del planeta.

Sempre hi ha hagut grans variacions de la temperatura del planeta, però aquests canvis mai no havien arribat a duplicar la concentració de CO2 de l'atmosfera. Això, va repetir Luis Balairón, sí que pot portar a un canvi climàtic brusc. La reacció del planeta davant d'aquest nivell de concentració de CO2 encara és incerta, però es preveu catastròfica. El ponent també va introduir el concepte de forçament radioactiu, que defineix qualsevol alteració o desequilibri climàtic. El planeta acostuma a reequilibrar aquests desajustos, però pot arribar a no ser capaç de fer-ho si el forçament radioactiu és massa sobtat.

El president de l'Institut Nacional de Meteorologia va continuar el seu discurs comentant que els escenaris climàtics preveuen un escalfament del planeta molt fort, sobretot als pols, combinat amb zones aïllades de refredament. Aquests escenaris també vaticinen grans augments de les precipitacions. Així, doncs, els impactes del canvi climàtic que es preveuen són molt més adversos que no pas beneficiosos per als sistemes biològics i socioeconòmics. L'ideal en la situació actual seria, segons Balairón, que s'estabilitzessin els nivells d'emissions, perquè això facilitaria que el desajust climàtic s'equilibrés per si sol. El ponent va concloure la seva xerrada dient que cal redefinir el concepte de risc i el valor del medi ambient per ser conscients dels possibles efectes del canvi climàtic.

El següent conferenciant va parlar dels impactes ambientals en la producció i distribució d'energia elèctrica. El secretari general de l'APPA, Manuel de Delás , va presentar un estudi fet per aquesta associació que compara els impactes sobre el medi ambient de les energies convencionals amb els de les renovables. D'aquest estudi se'n desprèn que les energies renovables tenen, en conjunt, un impacte 31 cops inferior que el de les convencionals. Així mateix, el secretari general de l'Associació Espanyola de Productors d'Energies Renovables va reflexionar sobre la necessitat que els preus de l'electricitat reflecteixin tots els seus costos, inclosos els ambientals, que el sistema acostuma a externalitzar. En aquest sentit, de Delás va demanar que els models econòmics tinguin en compte la magnitud dels aspectes ambientals i va apuntar que cal continuar fomentant les energies renovables i, sobretot, l'estalvi energètic, ja que «el millor kilowatt és aquell que no es consumeix».

El comerç d'emissions de CO2 és un altre dels temes que es van tractar al tercer panel del diàleg «Energia i desenvolupament sostenible». Es tracta d'una eina de control de les emissions de CO2 promoguda pel Protocol de Kyoto. Segons va explicar José María Casado, catedràtic d'economia aplicada a la Universitat de Còrdova, el comerç d'emissions utilitza mecanismes de flexibilitat que ofereixen un marge per al compliment de les emissions de gasos, de manera que permeten l'augment d'emissions en unes fonts a condició que hi hagi reducció en unes altres. Casado va explicar que aquesta flexibilitat és necessària i, a la llarga, resulta beneficiosa, però també va reconèixer que el comerç d'emissions té defectes: institucionalitza el fet de contaminar; no distribueix de forma geogràficament equitativa les emissions de CO2; i dóna lloc a especulacions amb els permisos. Ara bé, el comerç d'emissions estimula la innovació en sistemes de minimització de la contaminació.

José María Casado va assenyalar la necessitat d'una acció global per aturar el canvi climàtic i es va queixar de l'absència d'una autoritat supranacional amb facultat per penalitzar l'excés d'emissions de CO2. Precisament, l'economista va instar a seguir, com a primer pas, el Protocol de Kyoto com a eina internacional per a l'equitat i la sostenibilitat.

En darrer lloc, Stefano Bruzzi va tractar les relacions entre espai i energia. El representant de l'Agència Espacial Europea (ESA) va fer una exposició sobre els avantatges de l'observació de la Terra a través de satèl·lits i instruments com el GMES (Global Monitoring for Environment and Security). Aquesta observació faculta per prendre decisions importants i permet controlar molts indicadors del canvi climàtic –temporals, huracans, temperatura del mar, alçada del nivell del mar... Segons Bruzzi, aquest seguiment és imprescindible per prevenir o minimitzar riscos, alhora que fa possible avaluar l'impacte de les accions energètiques en el medi ambient i mirar de millorar l'ús humà dels recursos naturals. En conclusió, «Europa necessita eines per obtenir informació independent i fiable» sobre aquests temes, i el GMES n'és una, amb gran potencial per fer-ho.

Així, doncs, el panel 3 va oferir una perspectiva prou àmplia dels riscos ambientals que comporta l'excessiu consum d'energia i algunes alternatives per minimitzar aquests efectes de l'acció energètica. D'altra banda, el Protocol de Kyoto ha servit per prendre consciència de l'impacte insostenible de l'acció humana en el medi ambient, però ja toca, en paraules del coordinador del panel, Gonzalo Echagüe, «començar a pensar en clau de postKyoto».

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
IF Oferta energètica sostenible
 
IF Demanda energètica sostenible
 
AS Energia i desenvolupament sostenible
 
RS Panel 1 Energia i Desenvolupament: és possible un altre model energètic?
 
RS Panel 4 Energia i hàbitat humà: podem fer una vida quotidiana energèticament més sostenible?
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.