Problemàtica:
El progrés tecnològic permet assolir prediccions més encertades, però això no vol dir que siguin exactes en tots els sectors. Aquests errors poden ocasionar víctimes o pèrdues milionàries. La informació sobre les prediccions no s’han de convertir en un missatge lineal determinista.

Proposta:
Capacitació dels meteoròlegs i periodistes per poder realitzar els propis diagnòstics i comparar-los amb els que provenen del model numèric. Incorporar el grau d’incertesa (allò que no sap) perquè la societat entengui el pronòstic amb claredat i pugui prendre decisions pròpies.

Postures:
El debat es va centrar al voltant de dos models de predicció. La predicció determinista ofereix un resultat concret, però que s’avalua en termes d’encert/error. Per contra, la predicció probabilìstica incorpora la incertesa i permet que els responsables públics siguin els que prenguin les decisions tenint en compte la informació disponible.

Bones pràctiques:
El meteoròleg José Rubiera va informar amb antelació de la possible arribada de l’huracà Mitch a Cuba. La incertesa va estar present en el missatge fins que les dades van ser més concretes. Això va permetre a la població comprendre millor el missatge i prendre mesures preventives.

Conclusions:
La formació del meteoròleg és indispensable perquè la societat pugui rebre una informació adequada davant els canvis climàtics. La capacitat per elaborar el seu diagnòstic i emetre un missatge clar, que inclogui tant el que se sap com el que no se sap, serà fonamental per evitar víctimes i pèrdues econòmiques en la societat.