Resum sessió Espai col·lectiu com a àmbit per a la mobilitat (primera part)
Diàleg de referencia: Espai urbà col·lectiu: noves perspectives

La ponència presentada per François Asher, sociòleg i president de l'Institut d'Estudi de Ciutats en Moviment, s'ha centrat en la relació entre el desenvolupament de la ciutat i el desenvolupament de les tècniques de transport i emmagatzematge, tant de béns com d'informació i de persones.

Aquestes tècniques diferents són les que van formant les ciutats. Va posar l'exemple de Xicago, ciutat de la qual va dir que sense el tramvia o els ascensors dels seus alts edificis no existiria; són elements inherents a la ciutat com a tal .

També va parlar de la necessitat de situar aquesta relació entre urbanisme i els sistemes de transport i emmagatzematge en un context més ampli. Contràriament al que pot semblar, el desenvolupament de les tècniques de la comunicació suscita més mobilitat: com més desenvolupament hi ha, més dinamisme i més raons de desplaçament hi ha.

Asher va introduir el concepte de mobilitat múltiple com a clau per entendre la ciutat avui dia. Actualment, emprem diferents maneres de comunicació i de transport de manera successiva, solapada. No som essencialment vianants, per exemple, sinó que som alhora vianants, conductors, usuaris de mòbils, de correu electrònic successivament o al mateix temps, i aquest fet és el gran repte per als urbanistes del present i del futur. La ciutat s’ha de constituir en un mecanisme d'articulació d'aquests medis diferents; l'arquitectura ha de fer d'interfície. Per aprofundir en aquest aspecte, va plantejar la metàfora de la societat actual com a hipertext, en el sentit que vivim en plans diversos (text laboral, text del barri, text domèstic) i passem d'un text a l’altre, tant comunicant-nos a distància com desplaçant-nos físicament. Per tant, hi ha aquesta mobilitat múltiple dintre d'un hiperespai dimensional i comprendre això és crucial per a l'arquitectura urbana, que s'ha de centrar en hiperllocs, que serien espais on la gent pot fer diverses funcions alhora, llocs de dimensió múltiple.

Cal comprendre el canvi d'escala que ha sofert la nostra societat, que ha passat de viure en un barri, en una comunitat, a viure en grans regions urbanes, en ciutats on s'ha integrat el desplaçament, ciutats discontínues i heterogènies. A més, els individus són plurals i pertanyen a llocs diversos, es mouen per espais reals i virtuals diferents. La dicotomia privat-públic, individual-col·lectiu, interior-exterior ja no serveix. Cal una reflexió urbanística que assumeixi aquesta realitat, redefinir el concepte d'espai públic o col·lectiu, per veure si continua sent operatiu.

Joan Busquets va centrar la seva ponència en el problema del transport a les ciutats. El cotxe és el motiu de transformació de les ciutats, els darrers anys. Se sol pensar només en el cotxe, a l'hora de planificar, però no en aquest cas. Va plantejar la importància de la intermodalitat, de facilitar la connexió entre les diverses maneres de transport de la ciutat.

Per aconseguir-ho, d’una banda, és important eliminar les vies ràpides de la trama urbana, amb rondes, de manera que les autopistes es connectin fora de la ciutat. També és crucial deixar l'espai públic a nivell urbà i el transport ràpid a altres nivells, perquè s’adapti, i no al contrari. D'altra banda, cal augmentar la xarxa de transports públics, tant als centres de les ciutats com a les zones interurbanes. Els transports públics han de ser diversos, perquè abastin més i no s'hagi de fer servir tant el cotxe.

L'única manera de recuperar els centres històrics de les ciutats és aparcar-ne el cotxe fora i això només es pot aconseguir si es potencia el sistema intermodal a través d’aparcaments, escales mecàniques i xarxes de transport públic. "La cultura urbana ha de passar per sobre de la cultura del cotxe", va afirmar.

Asher va afirmar que aquells que defensen el transport col·lectiu són els que abans li donaven valor al fet contrari, són els que viuen al centre de la ciutat i no volen una ciutat contaminada.

Busquets va insistir en la importància de l'eficiència dels diferents sistemes de transport i de dissenyar la ciutat de manera que en 10 anys s’hi pugui fer usos diferents, que hi tinguin cabuda fluxos diversos, perquè canvien molt ràpidament i molt sovint. En conclusió, no es pot dissenyar la ciutat pensant només en un element específic actual.