Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > Parlament de les Religions del Món > Història, religió i cultura zoroàstriques i reptes actuals
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Resum sessió Resum sessió
Història, religió i cultura zoroàstriques i reptes actuals
Diàleg de referencia: Parlament de les Religions del Món

Aquesta sessió va començar amb un repàs històric i una explicació general del contingut de la religió zoroàstrica. Es va destacar l'èmfasi que fa aquesta tradició religiosa en els elements naturals i la relació interdependent dels mons material i espiritual. Mitjançant, entre d’altres, ritus d'afirmació de la vida i del cicle vital –molt propis, d'altra banda, de les creences de l'antiguitat– se celebren les ensenyances del profeta Zaratustra.

Firdosh D. Mehta, president de la Federació d'Associacions Zoroàstriques d'Amèrica del Nord, va parlar de les connexions històriques entre la comunitat zoroàstrica i la comunitat jueva (especialment al llarg de la captivitat babilònica); així com dels contactes entre els zoroastres i les primeres comunitats cristianes, malgrat que, va afegir, lamentablement aquest fet rarament consti als annals de l'època.

D'altra banda, els zoroastres van arribar a la península índica fa mil anys amb el propòsit d'integrar-se harmònicament entre els habitants originals i, alhora, transmetre'ls les seves ensenyances. Diu la llegenda que un dels líders zoroastres, davant la desconfiança manifestada pel rei autòcton, li va enviar un gerra de llet plena a vessar en la qual després va col·locar una moneda d'or sense que la llet vessés. Va dir aleshores que els zoroastres, igual que la moneda d'or a la gerra, enriquirien el seu poble sense arriscar la pau ni l'ordre social. En temps més recents, va assenyalar Mehta, els parsis –que és com es coneix els zoroastres per la seva procedència persa– “han tingut un paper important com a mediadors entre els britànics i la població indígena [sic]”.

Khojeste P. Mistree, cofundador i gestor de la Fundació Zoroàstrica, va desenvolupar més concretament la influència del zoroastrisme sobre la tradició judeocristiana. Així, el dualisme d'aquesta última tradició coincideix amb la divisió zoroàstrica entre el Bé i el Mal (entès no com a entitat per se, sinó com a absència del mal simplement) i la seva manifestació en l'existència d'àngels i dimonis. A més de la demonologia i la angelologia, la noció de l'Apocalipsi o judici final (per a ells, Amasha), així com de l’arribada del Messies –tan pròpies de la tradició judeocristiana–, provenen originàriament de les concepcions metafísiques zoroàstriques. Finalment, va assenyalar, els Reis Mags que apareixen en els Evangelis són per als zoroastres personatges històrics que van acudir al naixement del que creien que era el seu Messies orientats per l'estrella divina, encara que quan hi van arribar es van adonar que no era el Messies que esperaven.

Susan Karani, investigadora del zoroastrisme, va parlar d'aquesta religió en termes més contemporanis. Els zoroastres es caracteritzen, segons ella, per ser persones amb un bon nivell educatiu que miren de viure la vida en la seva plenitud. Així, no tots s'identifiquen amb el llegat cultural i les tradicions del zoroastrisme, però si que en comparteixen les premisses filosòfiques. A continuació va intervenir Homi Dhalla, fundador i president de la Fundació Cultural Zaratustriana Mundial, el qual va exposar els reptes a què s'enfronta el zoroastrisme en l'actualitat. Precisament va destacar la necessitat de no només desenvolupar els aspectes religiosos o filosòfics, sinó de protegir i divulgar el llegat cultural del zoroastrisme, començant per recuperar la llengua en què s'expressen les ensenyances de Zaratustra. Va esmentar una altra sèrie d'iniciatives que s'han començat a dur a terme en aquest sentit, com la realització d'investigacions arqueològiques al sud de l’Índia, on van habitar els primers parsis; i la divulgació de poesia i literatura parsi. Finalment, Karani va afegir la importància de continuar implicant-se en els programes de pau i els projectes de millora social seculars o de caràcter interreligiós.

Problemàtica:
Presentar la història, la religió i la cultura zoroàstriques i plantejar els reptes actuals, que són fonamentalment la dissolució de les tradicions zoroàstriques, fins i tot dins de la mateixa comunitat zoroàstrica (275.000 persones a tot el món).

Proposta:
Fer visible a la resta de la societat l'impacte de la tradició zoroàstrica sobre altres tradicions com la judeocristiana i la hindú vèdica. Rescatar la llengua de les escriptures zoroàstriques i altres llegats culturals mitjançant la investigació i formació en centres propis. Continuar implicant-se en l'activisme social i pacifista per influir en la societat i transmetre els valors de bondat, pau i enteniment que caracteritzen el zoroastrisme.

Conclusions:
Per a la continuïtat del zoroastrisme com a religió i filosofia cal mantenir viu el llegat històric i les tradicions que en són essencials i, alhora, implicar-se en el món contemporani transmetent, directament i indirecta, la filosofia zoroàstrica d'afirmació i celebració de la vida.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
RS Religions minoritàries
 
RS Arrels cristianes de les tradicions catalanes.
 
AS Diversitat i identitats dels llenguatges narratius
 
IF No a la violència en nom de Déu. Autocrítica i transformació
 
AS IV Parlament de les Religions del Món
 

Els més de 800 Resums de Sessió que s’han generat durant els 141 dies de diàlegs al Fòrum BCN 2004 han estat realitzats gràcies a la participació de més de 70 estudiants i llicenciats universitaris, als quals agraïm el seu esforç desinteressat.