Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Continguts > El paper de l´empresa en el segle XXI > Emprenedor social
Documents Envia a un amicEnvia a un amic ImprimeixImprimeix
Idea Força Idea Força
Emprenedor social
Diàleg de referencia: El paper de l´empresa en el segle XXI

L’emprenedor social representa un nou tipus d’empresari que integra a la seva integració el benefici social i l’econòmic, entenent l’activitat empresarial com a la millor eina de desenvolupament i una resposta eficient a la manca d’eficiència de l’administració pública.

L’empresari social pretén integrar l’aspecte social i l’econòmic. Es considera emprenedor social la persona o grup de persones que inicien i desenvolupen una iniciativa empresarial des d’una perspectiva que prioritza la responsabilitat social i la creació de riquesa del territori en què actuen per sobre de l’objectiu de la maximització del benefici econòmic propi.

L’emprenedor social no és una ONG, però tampoc actua com a un empresari tradicional. Es podria dir que es troba a mig camí entre les dues figures.

Com a empresari, l’emprenedor social entén l’empresa com un important motor de creació de desenvolupament i progrés. Per això considera que l’activitat empresarial és la millor resposta a la manca d’eficiència de l’administració pública, especialment en els països en vies de desenvolupament.

Per altra banda, l’emprenedor social tampoc no té cabuda en el model d’empresa tradicional. Aquest tipus de persones es caracteritzen per mostrar un gran compromís amb la seva visió, però per convertir-la en realitat han de desafiar els models i sistemes tradicionals d’empresa. L’emprenedor social ha d’operar a les parts més complicades dels mercats, aconseguint l’èxit dels seus objectius on han fallat tant les iniciatives públiques com les privades. L’emprenedor social, per exemple, és un gran coneixedor en primera persona del seu entorn i concedeix gran importància a la xarxa social en què actua, als seus nexes i contactes, en contrast amb la filosofia individualista que predomina a l’empresa tradicional.

Problemàtica:
Avui dia una majoria entén que la empresa pot representar un important motor de desenvolupament i progrés tant en les societats de l’anomenat primer món com als països en vies de desenvolupament. Alhora, des del paradigma tradicional de la pràctica empresarial i de la cultura del liberalisme desenvolupada durant tot el passat segle XX, s’ha entès sempre que l’obtenció del benefici econòmic és la principal raó de ser de l’empresa. Tot i això, una activitat empresarial que dirigeixi totes les seves iniciatives i activitats amb l’únic i exclusiu objectiu de la maximització d’aquest, per sobre fins i tot de condicionants ètics, suposa un element que no només no genera progrés social sinó que resulta nociu i perjudicial per a les condicions socials i/o mediambientals en el territori en què actua.

Proposta:
És important inculcar l’objectiu social des de l’àmbit de la petita i mitjana empresa. La creació de riquesa a països que estan experimentant un gran desenvolupament, així com passa a la Xina, no es deu tant al desembarcament de grans multinacionals com al sorgiment de milers de petites iniciatives empresarials des de dins. Els nous models d’actuació de l’emprenedor social que permeten el seu èxit a entorns de mercat difícils (manca d’infrastructures, manca de formació i fins i tot d’alfabetització, administració poc eficient, etc.) poden ser de gran ajut a l’empresari tradicional. Hi ha una necessitat de diàleg entre l’empresari tradicional i l’emprenedor social.

Postures:
La figura dels emprendedors socials social suposa deixar en mans privades la resolució de problemes que s’haurien de resoldre des de l’àmbit públic.

Bones pràctiques:
El periodista Gordon Roddick va començar a publicar el 1991 la revista “Big Issue” amb l’objectiu de que fos distribuïda exclusivament per persones indigents i sense sostre de les ciutats britàniques. Avui la revista, premiada en vàries ocasions, competeix tant en qualitat com en volum de circulació amb les principals revistes distribuïdes pels canals tradicionals. La Schwab Foundation For Social Enterpreneurship i la Endeavor Global són dues organitzacions sense ànim de lucre que té com a objectiu la promoció de la figura de l’emprenedor social com a element clau per a la solució innovadora i efectiva dels problemes associats al desenvolupament sostenible. L’economista de Bangladesh Muhammad Yunus va fundar el Grameen Bank proporcionant microcrèdits sense aval. Avui dia el Grameen Bank mou fons de milions de dòlars que alhora han permès el progrés econòmic de milers de persones gràcies als crèdits que anteriorment cap banc tradicional els concedia. Yanus també va crear Grameen Phone. Aquesta companyia ha creat més de 100000 autoempleats a les poblacions rurals de Bangladesh on no hi arribava cap servei telefònic a partir de l’adquisició d’un telèfon mòbil per al posterior lloguer per trucades, creant una infrastructura de comunicació telefònica on abans no existia.

Pujar
Per paraula clau
Doc. més relacionats
AS El paper de l’empresa al segle XXI
 
AS Del consens de Washington a una nova governança global
 
IF Desenvolupar la “base de la piràmide” com a oportunitat de negoci
 
RS El paper de l’empresa al segle XXI
 
AS Pobresa, microcrèdits i desenvolupament